Espècies Marines del Mediterrani

Alcyonium palmatum | Mà de mort

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Colònia erecta amb un gran tronc erecte i branques digitiformes
  • Colorant blanc, groc pàl·lid, rarament ataronjat o vermell, consistència carnosa
  • Cos translúcid a clar, base blanquinosa sense pòlips
  • Pòlips amb 8 tentacles cadascun amb 11 a 13 parells de branques ciliades
  • Viu en sorra suau -fons detrítics litorals fangosos o profunds

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Alcyonium palmatum (Pallas, 1766)
Nom comú: Mà de mort, maneta (CA), Mano de muerto (ES), (FR), Sea finger, mediterranean sea-fingers (GB), Mano di San Piero, mano di morto (I), Seemannshand, mittelmeer-korkkoralle, diebeshand (D)
Grup: 
Tipus paisatge: Les algues es desenvolupen habitualment en fons fangosos, sorrencs o sorrencs-detrítics a una profunditat d’aproximadament 20 a 200 m. Sovint s’adjunta a pedres o restes de closques amagats sota el sediment, rarament lliure. Per créixer, aquesta espècie necessita una hidrodinàmica moderada i aigua clara, rica en oxigen i nutrients.
Aquest halcyon pot ser l’espècie dominant en determinades condicions a la Mediterrània, una fàcies* particular associada a aquesta espècie s’ha descrit en el circalitoral profund ric en inputs terrígens, les “fàcies de fangs viscosos amb Alcyonium palmatum i Parastichopus regalis“.
Fondària: De 20 a 200 m
Mides: De 20 a 30 cm d’alçada
Distribució geogràfica: Els principals autors consideren que l’Alcyonium palmatum és endèmic de la Mediterrània occidental. Observacions fiables mostren aquest alció a tota la conca del Mediterrani occidental així com a l’Atlàntic veí fins a Galícia. Més enllà d’això, les indicacions des de l’est de l’Atlàntic Nord fins a les illes Britàniques i el canal de la Mànega semblen ser informes erronis.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Colera.

DESCRIPCIÓ

Cada Alcyonium palmatum és una colònia sèssil que presenta un hàbit arborescent massiu de 20 a 30 cm d’alçada i que arriba a un màxim de 50 cm, semblant a una mà. La mà del mar pot ser blanca, crema, groc pàl·lid, més rarament taronja o vermella. La colònia s’uneix més sovint al substrat* per la seva part basal a un tros dur de runa amagat en els sediments tous que constitueixen el seu entorn de vida. D’un gran tronc vertical comú, branques digitiformes de menor diàmetre es ramifiquen a més o menys 90°, donant-li el seu nom comú.

Quan la colònia s’il·lumina amb llum directa, sembla translúcida.
Els pòlips que constitueixen la colònia són sempre de color blanc translúcid quan es desplega. Mesuen fins a 1 cm de llarg. La presència d’esclerites (petites inclusions calcificades en forma de bastonets espinosos) a la base dels tentacles dels pòlips els acoloreix de color vermellós quan es contrauen. El color més o menys vermellós dels esclerites també és el responsable de la coloració de la colònia, es deu a la presència d’àtoms de ferro barrejats amb carbonat de calci.

Els 8 tentacles (Octocorallia) dels pòlips que envolten l’obertura de la boca tenen d’11 a 13 parells oposats de branques ciliades anomenades pínnules. La base visible de la colònia no té pòlips i és de color més blanc que la resta de la colònia.

Com tots els alcionis, l’Alcyonium palmatum és una espècie menja suspensió que s’alimenta de preses planctònices capturades pels tentacles dels pòlips mitjançant les seves cèl·lules urticants, els cnidòcits.

Aquesta espècie té 2 modes de reproducció: un mode sexual i un altre asexual. La reproducció sexual té lloc entre juliol i setembre per fecundació externa. La larva ciliada resultant de la fecundació és capaç de nedar localment abans d’unir-se al substrat per formar una nova colònia. Un cop instal·lada la larva, la reproducció asexual permet el desenvolupament de la colònia per brotació. Així, tots els pòlips d’una mateixa colònia són genèticament idèntics al pòlip fundador. Un pòlip es considera un individu.

Els pòlips d’ Alcyonium palmatum, com els de la majoria dels cnidaris, serveixen d’aliment per a diversos nudibranquis de la família Tritoniidae (Tritoniidae), en particular Marionia blainvillea . No obstant això, no és fàcil observar aquests petits gasteròpodes a les seves preses a causa de la seva capacitat de mostrar els mateixos colors que les seves preses a través del mimetisme.

Alcyonium palmatumés capaç d’inflar-se amb l’aigua que li confereix el seu aspecte turgent. Així, és capaç d’augmentar el seu volum 5 vegades i augmentar l’exposició dels pòlips al flux d’aigua que conté l’aliment. Aleshores, la colònia pot expulsar l’aigua continguda en el seu cos per tal de protegir els pòlips. Com que les larves només es poden moure de manera molt local a la massa d’aigua, l’espècie és generalment molt abundant a la mateixa zona del substrat.

ESPECIES SIMILARS

Alcyonium acaule, l’halcyon mediterrani, es confon molt sovint amb Alcyonium palmatum , els errors són molt freqüents en les il·lustracions d’aquests dos halcyons mediterranis a la xarxa i en publicacions i guies antigues. Alcyonium acaule mostra una variabilitat de color i mida similars. Tanmateix, els seus pòlips són més petits, sovint de color groc (però també existeixen pòlips blancs) i tenen de 8 a 12 parells de pínnules per tentacle. A diferència d’ A. palmatum, el cos de la colònia d’ A. acaule és completament opac quan s’exposa a la llum directa i les seves nombroses ramificacions comencen a la base de la colònia, amb l’absència d’un tronc principal. Finalment, A. acaule només viu en substrats rocosos durs o en coral·ligens* mentre que A. palmatum només viu en fons tous.

Veretillum cynomorium, com totes les veretillas, no té branques secundàries i l’hidroesquelet es planta al sediment mitjançant un peu llis que no es fixa sobre un còdol o restes de closca com és el cas més sovint és el cas d’ Alcyonium palmatum. Veretillum cynomorium és de color groc ataronjat i té pòlips força llargs (2 cm, fins a 4 cm màxim).

Cavernularia pusilla, la veretilla petita és petita (5 cm màxim), de color marró clar i té pòlips més llargs els tubs dels quals estan perfilats en marró. Freqüenta zones sorrenques i fangoses i s’ancora al sediment mitjançant una base llisa i lleugera.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), ANTHOZOA (SUBPHYLUM), OCTOCORALLIA ( CLASSE), MALACALCYONACEA (ORDRE), ALCYONIIDAE (FAMÍLIA), ALCYONIUM PALMATUM (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil Alfiero Brisotto a Flickr
Fotografia extreta del perfil de Alfiero Brisotto a Flickr
Fotografia extreta del perfil de Alfiero Brisotto a Flickr
Fotografia extreta del perfil de Alfiero Brisotto a Flickr
POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF