Veretillum cynomorium | Pastanaga de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma contreta: semblant a un cuc
• Forma vertical: cilindre de color blanquinós a ataronjat, més rarament verdós
• Tronc cobert de pòlips blancs
• Pòlips amb 8 tentacles sobre la mateixa corona
• Relleu del tronc formant línies verticals
• Peu, sense pòlips, enterrat en el substrat tou

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Veretillum cynomorium (Pallas, 1766)
Nom comú: Pastanaga de mar (CA), Vertillo (ES), Vérétille verge de chien (FR), Sea carrot, yellow sea-pen, round sea pen, finger-shaped, sea-pen (GB), Vertillo (I), Gelbe seefeder (D)
Grup: Cnidaris – Plomes de mar
Tipus paisatge: Es troba en fons sorrencs-fangosos entre uns quinze metres i 188 m de profunditat. Per establir-se, no necessita la presència d’un substrat dur, ni tan sols puntuals.
Fondària: Entre 15 i 188 m
Mides: Fins a 50 cm
Distribució geogràfica: És present al Mediterrani i a l’Atlàntic oriental (des de Sud-àfrica fins a les illes Britàniques).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’Escala, Roses i Empuriabrava

DESCRIPCIÓ

La pastanaga de mar és un octocoral que apareix, de nit, en forma de cilindre taronja o groc, arrodonit a la part superior i una mica afilat cap a la base, incrustat en un substrat solt. Després s’infla amb aigua perquè té un hidroesquelet. Pot arribar als 50 cm d’alçada.

Aquesta columna, anomenada tronc o columna vertebral, està coberta de nombrosos pòlips retràtils (entre 500 i 800), disposats de manera irregular en tota la superfície. Són blanquinoses i força llargues (uns 4 a 6 cm), compostes per 8 tentacles proveïts de pínnules i alineats sobre la mateixa corona, com en tots els octocorals, i separats per particions gàstriques. Aquests pòlips s’anomenen autozoides o gastrozoides i capturen els aliments.

La superfície del tronc té un aspecte granular. Està marcat amb un relleu en línies paral·leles, en l’eix del cilindre. Són fileres de sifonozoides molt nombrosos que absorbeixen l’aigua i la distribueixen per tota la colònia.

L’altra part de la pastanaga és el peduncle o peu, ancorat al substrat. De forma acampanada, no té pòlips (s’anomena “estèril”) i representa una quarta part de la longitud de l’animal.

La pastanaga també pot aparèixer en forma retractada, normalment durant el dia. Aleshores es buida d’aigua, s’enterra sota el sediment o, de vegades, fora del substrat, es troba a terra i després s’assembla a un gran cuc.

La pastanaga de mar s’alimenta de partícules orgàniques presents a l’aigua i que són captades pels pòlips.

Aquesta espècie és gonocòrica com la majoria d’octocorals, és a dir, hi ha colònies masculines i femenines.

El treball de Lopes et al (2012) va demostrar que a Veretillum cynomorium, la posta és estacional amb l’alliberament de gàmetes al juliol, quan la temperatura de l’aigua és més càlida a Caldeira de Troia (estuari del Sado, Portugal). Malgrat aquest únic esdeveniment de posta d’ous, V. cynomorium manté un estoc de petits oòcits durant tot l’any.

Alguns llimacs de mar, com ara el pleurobranqui de Meckel, s’alimenten dels pòlips de la pastanaga de mar. Pot ser l’amfitrió d’un ectoparàsit: Lamippula pallida Zulueta, 1908.

També s’observa que certes pastanagues alberguen una comunitat bacteriana dinàmica, presentada com una adaptació a l’absència de microalgues simbiòtiques.

ESPECIES SIMILARS

Una altra pastanaga comparteix pràcticament la mateixa àrea de distribució: Cavernularia pusilla. Aquest últim és molt més petit que V. cynomorium (fins a 3,7 cm d’alçada), blanc, crema, gris o groc pàl·lid, més rarament marró vermellós. Entre els pòlips retràctils, la superfície del tronc està coberta amb petits orificis o sifons.

Kophobelemnon stelliferum (Muller, 1776) és una altra pastanaga, gran (fins a 75 cm) amb una àmplia àrea de distribució als oceans Atlàntic i Pacífic, que viu entre 25 i 2500 m de profunditat. A la Mediterrània, és possible que hi hagi una altra espècie present i endèmica, Kophobelemnon leucharti Cecchini, 1917. És més petit que K. stelliferum (fins a 25 cm de llargada). Aquestes dues espècies tenen un aspecte característic amb un tronc estret i allargat, sobre el qual es disposen grans pòlips, de vegades superiors als 5 centímetres de llargada.

D’altra banda, una mà de mort, Alcyonium palmatum, es caracteritza per tenir un tronc que porta branques secundàries. Es troba principalment en fons fangosos, sorrencs o detrítics, enganxat a objectes durs (còdols o restes de closques). El seu tronc és translúcid a la llum i la seva base blanquinosa està exempta de pòlips.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), OCTOCORALLIA (subCLASSE), SCLERALCYONACEAA (ORDRE), VERETILIIDAE (FAMÍLIA), VERETILLUM CYNOMORIUM (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere