Yungia Aurantiaca | Planària Taronja

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Planària, taronja i puntejada amb blanc
• Voraviu ondulat amb les vores blanques
• De aproximadament uns 4 cm
• Es troba a poca profunditat

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Yungia Aurantiaca (Delle Chiaje, 1822) 
Nom comú: Planària taronjga (CA), Planaria anaranjada, Platelminta (ES), Ver plat orange (FR) , Goldener Plattwurm, Orangener Bandplanarie (D), Orange flatworm (GR), Platelminta, Planaria arancia (IT)
Grup: Cucs i planàries
Tipus paisatge: Fons rocosos poc profunds, per tant, coberts d’algues calcàries i diversos altres organismes bentònics.
Fondària: De 0 a 25 m.
Mides:  D’1 a 1,5 cm de gruix i fins a 4 cm de llarg. 6 cm com a màxim.
Distribució geogràfica: Es troba a tot el Mediterrani i Atlàntic oriental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

A Tarragona, al Vaporet. A Cala Vidre, Ametlla de Mar. A Sant Feliu de Guixols, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Roses i Colera.

DESCRIPCIÓ

Aquest cuc pla s’assembla a un gasteròpode de les bavoses marines, com un “llimac”. El seu cos té forma de fulla ( de 1 a 1,5 mm de gruix ), molt aplanat, amb vores lobulades i ondulades. A diferència dels nudibranquis, les planàries (cucs plans) no tenen brànquies ni rinòfors.
La Yungia aurantiaca és una planària gran: 40 mm de llarg (60 mm màxim). La seva forma general és ovalada amb extrems arrodonits. El seu color és taronja amb nombrosos punts blanques (a la part dorsal). Les vores estan marcades amb una vora blanca . El costat amagat (ventral) del cos és de color més clar, gairebé blanquinós. Aquesta cara ventral té una ventosa central formada per l’únic orifici “boca-anus” prolongat per una faringe que li permet romandre a la part inferior en cas de necessitat (corrent, etc.).
Format per plecs de la vora del cos d’aquest platelmint, té dos tentacles relativament ben definits són visibles al davant. Disposats en una ferradura entre els tentacles, una sèrie d’ocels permeten a l’animal orientar-se en relació a la llum, aquests són òrgans visuals. Tingueu en compte que aquest cuc pla evita una llum massa intensa. És principalment de nit que s’observarà bussejant. El cap també porta quimioreceptors que són sensibles a les substàncies químiques.
Un engrossiment dorsal està ben marcat al llarg de tota la longitud del cos que dóna una mica de volum a aquest animal.

Aquesta planària taronja és un depredador carnívor: ascidis (vist a Aplidium punctum), briozous, altres petits animals capturats envoltant-los i secretant una mucositat viscosa. Com totes les turbel·lèries, el tracte digestiu només té una obertura, la boca, i no hi ha anus. Els aliments ingerits i els aliments no digerits a eliminar han de passar per aquesta mateixa obertura.

La reproducció és principalment sexual. Els individus són hermafrodites com amb totes les planàries (i nudibranquis!), la fecundació és per fecundació encreuada. Els ous fecundats es dipositen al fons en un capoll gelatinós.

La còpula és molt especial. Les planàries no tenen cavitat vaginal i la inseminació és “hipodèrmica” mitjançant un llapis masculí que literalment “apunyala” el congènere a l’esquena, introduint així directament l’esperma sota la pell. Les “injeccions” d’esperma són visibles a la part posterior de l’individu “apunyalat”; es tracta de taques blanques més grans que els nombrosos punts blancs habituals de la capa taronja. Un cop dins del cos, els espermatozoides busquen els oviductes per fecundar els òvuls allà. S’han observat còpules d’aquesta espècie a la primavera i l’estiu.

Processos particulars poden donar lloc a la reproducció asexual. El poder regenerador d’aquests animals és particularment sorprenent, de manera que tallada a trossos, cada part podrà regenerar les parts que falten per reformar un individu íntegre i viable.

Un moc tòxic que secreta gràcies a la presència de nombroses glàndules, les rabdites, serveix tant com a arma ofensiva com defensiva.

Les planàries utilitzen 2 modes de moviment. D’una banda, el gateig, que es deu a l’agitació dels cilis que revesteixen la part inferior del cos però també a la contracció dels músculs (longitudinals, circulars i transversals). D’altra banda, la natació que és possible gràcies a les ondulacions de la perifèria del cos controlades per contraccions musculars. Tingueu en compte que tots aquests moviments no estan relacionats amb un sistema nerviós central, no hi ha un “cervell” que ordeni.

És un animal molt fràgil, prim com un full de “paper de fumar”. No l’has de tocar, podria arriscar-se a “esquinçar-se” ( vegeu reproducció ).

ESPECIES SIMILARS

Donada la seva mida i el seu color característic –taronja puntejat de blanc– hi ha poca confusió possible amb altres platelmints o nudibranquis de la seva àrea de distribució geogràfica. La confusió amb un nudibranqui és, tanmateix, possible sota l’aigua, però la finor del cos i el moviment relativament fluid de les planàries permeten distingir-los dels nudibranquis que són molt més gruixuts i proveïts de brànquies i rinòfors que sovint són clarament visibles

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), PLATYHELMINTHES (PHYLUM), TURBELLARIA (CLASSE), POLYCLADIDA (ORDRE), PSEUDOCEROTIDAE (FAMÍLIA), YUNGIA AURANTIACA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere