Uranoscopus scaber | Rata

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos en forma de pera, més ample a davant i que s’estreny cap a la cua.
• Fins a 35 cm de longitud.
• Cap pla i ample, amb els ulls molt prominents situats a la part superior, com si miressin cap al cel.
• Boca molt gran en forma de U invertida, dirigida cap amunt.
• Excrescència carnosa dins la boca (serveix com a esquer per atraure preses).
• Coloració marró groguenca o sorra, ideal per camuflar-se amb el fons.
• Flancs marbrejats de negre.
• Aleta dorsal anterior fosca o negra.
• Altres aletes amb vores blavoses.
• Aletes pectorals amb espines (connectades a glàndules verinoses, però no perilloses per a humans).
• Sovint mig enterrat a la sorra, només es veuen els ulls i la part superior del cap.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Rata (CA), miracielo (ES), rascasse blanche, rat de mer, bœuf (FR), stargazer
(GB), pesce prete, pesce lucerna (I), Himmelsgucker (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita en fons marins sorrencs o fangosos. És un peix bentònic que viu parcialment enterrat sota el substrat, deixant només visibles els ulls i part del cap per camuflar-se i sorprendre les seves preses. Aquest tipus de paisatge submarí acostuma a ser pla, amb escassa vegetació, i forma part dels biòtops costaners i sublitorals on predominen els sediments tous, ideals per a espècies que practiquen la caça a l’aguait.
Fondària: Sol habitar a profunditats d’entre 10 i 50 metres, tot i que s’ha observat també a profunditats majors, fins als 400 metres. Aquesta franja fa que sigui fàcilment observable durant immersions recreatives en zones de sorra o fang.
Mides: Pot arribar a fer fins a 35 cm de llargada total, tot i que la mida més habitual que es troba és d’uns 20 a 30 cm. Té un cos robust amb el cap molt gran en proporció al cos, cosa que el fa fàcilment reconeixible.
Distribució geogràfica: L’Uranoscopus scaber té una distribució geogràfica que inclou tot el mar Mediterrani i l’Atlàntic oriental, des del golf de Gasconya, a la costa atlàntica francesa, fins a les costes del Marroc. També es troba a les illes de Madeira i les Canàries. Habita principalment en mars temperats i càlids, tant en aigües europees com del nord d’Àfrica, i és relativament comú en zones costaneres amb fons sorrencs o fangosos.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’Ampolla, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Calella, Pineda de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Palamós, Calella de Palafrugell, Palafrugell, Pals, l’Estartit, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’Uranoscopus scaber, conegut com a rata, és un peix bentònic amb un aspecte molt característic que facilita la seva identificació. Té el cos en forma de pera, més ample a la zona del cap i que s’estreny cap a la cua, i pot arribar a fer fins a 35 cm de llarg. El cap és pla, ample i amb els ulls molt prominents situats a la part superior, fet que li permet observar l’exterior mentre roman enterrat al substrat. La boca, gran i dirigida cap amunt, presenta una excrescència carnosa que utilitza com a esquer per atraure les preses. La seva coloració és marró groguenca o sorra, amb flancs marbrejats de negre, cosa que li proporciona un excel·lent camuflatge. L’aleta dorsal anterior és negra, mentre que les altres aletes poden tenir vores blavoses. També disposa d’espines en les aletes pectorals, connectades a glàndules verinoses, tot i que no representen cap perill greu per a l’ésser humà.

Hàbitat

L’uransocopi habita en fons marins sorrencs o fangosos, principalment entre els 10 i 50 metres de profunditat, tot i que pot trobar-se fins als 400 metres. És un peix bentònic i sedentari que viu mig enterrat al substrat, deixant només visibles els ulls i part del cap. Aquesta estratègia de camuflatge li permet tant protegir-se dels depredadors com caçar amb eficàcia. Són especialment comuns en zones costaneres planes amb escassa cobertura vegetal, característiques de mars temperats com el Mediterrani i l’Atlàntic oriental.

Alimentació

L’Uranoscopus scaber és un depredador oportunista que es camufla sota la sorra i espera immòbil que les seves preses s’acostin. Quan detecta moviment, utilitza un moviment ràpid de la seva gran boca per engolir-les. S’alimenta principalment de petits peixos, crustacis, cucs i mol·luscs. A més, pot generar petites descàrregues elèctriques mitjançant òrgans especialitzats situats darrere dels ulls, amb les quals pot immobilitzar les seves preses o defensar-se.

Reproducció

La reproducció d’aquesta espècie té lloc entre els mesos d’abril i agost. Durant aquest període, les femelles poden pondre fins a 125.000 ous, que suren a la columna d’aigua abans de desenvolupar-se. Els mascles assoleixen la maduresa sexual cap a l’any d’edat, amb uns 11 cm de longitud, mentre que les femelles ho fan al voltant dels dos anys, quan mesuren aproximadament 14 cm. La fecundació és externa i les fases larvàries es desenvolupen en medi pelàgic abans que els individus juvenils descendeixin al fons.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha alguna espècies que poden ser similars a l’Uranoscopus scaber i que podrien generar confusions durant el busseig recreatiu, ja que comparteixen hàbits de camuflatge i aspectes físics semblants, però no comparteixen el Mediterrani. Realment, només n’he trobat una que pugui assemblar-se una mica amb l’uranoscopus scaber. Però les característiques pricipals de cadascuna fan que no es confonguin.

La Rascla (Scorpaena porcus) és una espècie que, tot i no ser bentònica com l’uranoscopi, també pot confondre’s durant el busseig. Aquest peix té una gran capacitat per camuflar-se en fons rocosos o sorrencs, i la seva gran boca i forma robusta poden recordar les característiques de l’uranoscopi. Les escòrpores tenen un cos més compacte i espinoso, amb espines venenoses a les aletes, però el seu comportament d’immobilitat i la seva capacitat de quedar-se ocultes en el substrat poden portar a confusions, especialment quan l’escórpora està amagada al fons marí.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), URANOSCOPIDAE (FAMÍLIA), URANOSCOPUS SCABER (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere