COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Aleta dorsal dividida en 3 parts
- Cinc barres marrons uniformes
- Mascle de color vermell i cap negre durant l’època de reproducció
- Colors de beix a gris-marró.
- Mussell punxegut
- El mascle té la primera espina més allargada de l’aleta dorsal.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Tripterygion tripteronotum (Risso, 1810)
Nom comú: Rabosa (CA), moma amarilla (ES), Rouge, triptérygion à bec rouge (FR), red blackfaced blenny, red black triplefin (GB), peperoncino rosso (I), Roter dreiflossen-schleimfisch ou Roter spitzkopf-schleimfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: L’hàbitat d’aquesta espècie és més aviat pedregós, il·luminat i cobert d’algues que li permeten escapar a esquerdes fosques si cal. El seu territori s’estén per uns 2 metres de diàmetre.
Fondària: 8-10 m
Mides: 10 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba a les costes de la part nord de la Mediterrània en una línia de latitud que va des de Tetuan al Marroc fins a Trípoli a Síria.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’infant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Arenys de mar, Sant Pol de mar, Blanes, Lloret de mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
És un peix amb el cos allargat i fusiforme i el musell punxegut amb una coloració general de beix a gris-marró. Té una aleta dorsal dividida en tres parts i el seu cos està cobert de 5 barres fosques uniformes, la majoria de les vegades de color marró. El mascle té una primera tova més allargada de la segona aleta dorsal. Adquireix un color vermell a la part davantera del cos i el cap es torna completament negre durant el període de cria a l’estiu.
Aquest peix menja regularment microorganismes planctònics i petits crustacis.
A principis d’estiu, el mascle mostra el seu cos vermell i el cap negre per començar una exhibició de festeig en “ziga-zaga” per atreure una femella al seu territori per posar ous. Cada femella desovarà amb diversos mascles durant la temporada.
ESPECIES SIMILARS
Tripterygion melanurus Guichenot, 1845 o rabosa morruda, o rabosa petita: el cos és vermell tant en mascles com en femelles, sovint amb taques blanques a l’esquena. La femella té el cap fosc amb taques blanques o marbre. El mascle té el cap completament negre. Aquesta rabosa sovint ocupa cavitats estretes.
Tripterygion delaisi Cadenat & Blache, 1971 o rabosa groga: és de color marró clar amb 4 barres fosques i obliqües, la femella té una cinquena barra diferent (negre amb un punt cap a la cua). El mascle reproductor té el cos completament groc amb el cap negre. Ocupa hàbitats foscos com ara voladissos i entrades de coves.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), BLENNIIFORMES (ORDRE), TRIPTERYGIIDAE (FAMÍLIA), TRIPTERYGION TRIPTERONOTUM (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar el Trypterigion tripteronotum? Fixa’t en les següents característiques: el seu cos és allargat i fusiforme, amb un musell punxegut. Té una aleta dorsal dividida en tres parts i cinc barres marrons uniformes que travessen el cos, donant-li una coloració general que va del beix al gris-marró. Els mascles presenten una característica primera espina allargada a l’aleta dorsal. Durant l’època de reproducció, el mascle adquireix un color vermell a la part davantera del cos i el cap es torna completament negre. En els mascles reproductors, la zona frontal és vermella, mentre que en les femelles el cap manté una coloració més fosca.
Aquest peix viu en zones pedregoses i il·luminades, sovint ocultant-se a esquerdes fosques i cobertes d’algues. El seu hàbitat es restringeix a un petit territori d’uns 2 metres de diàmetre. Si el veus mou-se en un patró ziga-zaga, probablement estaràs presenciant una exhibició de festeig del mascle durant la temporada de reproducció.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
2 Retroenllaços