Tripterygion melanurus | Rabosa petita

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Tres aletes dorsals
• Mida inferior a 5 cm
• Cos vermell amb taques blanques a l’esquena
• Cap tacat de negre
• Cap completament negre per al mascle reproductor

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Tripterygion melanurum, Guichenot (1850)
Nom comú: Rabosa morruda, rabosa petita (CA), Moma nariguda manchada (ES), Triptérygion nain (FR), Small triplefin (GB), Peperoncino minore (I)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. Prefereix hàbitats foscos com falles i escletxes estretes de fins a 20 a 25 m com a màxim. Es pot trobar al sostre de les coves o a les parets.
Fondària: Fins a 25m
Mides:  Fins a 5 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba a les costes de la part nord de la Mediterrània.
També es troba a la Mediterrània a la conca occidental i a les costes del nord de la conca oriental, inclòs a l’Adriàtic i a les costes de Xipre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem vist a Calafat, l’Ametlla de Mar, Tarragona a diferents immersions. Se l’ha vist a Altafulla, Torredembarra, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Aquest peix té el cos allargat, fusiforme, amb un musell més punxegut que altres Tripterygion. Té tentacles prims i curts sobre l’ull. L’aleta dorsal està dividida en tres parts. El primer radi de la 2a aleta dorsal és molt allargat. Aquest peix té una mida petita (4-4,5 cm), no supera els 5 cm com a màxim.
Les femelles i els mascles tenen el cos vermell amb punts blancs o taques, el cap està tacat de negra. En els mascles reproductors, les taques blanques sovint visibles a l’esquena són menys pronunciades i el cap és completament negre. Pot haver-hi una taca negra a la cua (vegeu variants).

Aquesta espècie menja petites preses vives al fons i més particularment petits crustacis.

La reproducció té lloc de maig a juliol. Els mascles reproductors territorials mostren i fecunden els ous posats per les femelles. Els espermatozoides estan proveïts d’un flagel i es desplacen cap als òvuls de la femella per fecundar-los. Els mascles controlen els ous fecundats i els netegen fins a l’eclosió de les larves que després esdevenen planctònics.

És un peix no gaire tímid, l’aproximació és fàcil. Els bussejadors han de tenir cura dels focus massa potents en falles o coves que el faran fugir.

El blenny de cap negre Lipophrys nigriceps s’assembla superficialment a la Rabosa morruda i el bussejador podrà observar que freqüenta els mateixos hàbitats com les entrades de coves.

ESPECIES SIMILARS

Tripterygion tripteronotum (Rabosa morruda): el cap de la femella no és més fosc que el cos i l’última barra del peduncle caudal (extrem del cos i just abans de l’inici de l’aleta caudal) és del mateix color que les altres barres. El mascle de color comparable al nan és més gran (6-7 cm) mentre que el nan només fa un màxim de 5 cm.

Tripterygion delaisi (Rabosa groga): femella i mascle no reproductor amb una cinquena barra diferent a la del vermell però amb una barra més fosca amb un punt que s’estén cap a la cua. El mascle té el cap negre, com el nan, però amb el cos groc.

Lipophrys nigriceps (Dormilega negra): les dues espècies semblen molt semblants, però les escates són clarament visibles al tripterygium i el blenny té una aleta dorsal d’una sola peça. Vist de prop, la forma del cap i la posició de l’ull permeten distingir-los fàcilment.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES(ORDRE), TRIPTERYGIIDAE (FAMÍLIA), TRIPTERYGION MELANURUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere