Trachurus mediterraneus | Sorell blanc

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos esvelt de color platejat i aletes groguenques
• Inflexió mitjana clara de la línia lateral
• La mida dels pectorals no supera la corba de la línia lateral
• Segona línia lateral més curta
• Taca negra a l’opercle
• Mussell punxegut i mandíbula prominent

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Trachurus mediterraneus (Steindachner, 1868)
Nom comú: Sorell blanc, sorell blancal (CA), chicharro, jurel mediterráneo, jurel blanco, xurelo (ES), chinchard à queue jaune, saurel (FR), mediterranean horse mackerel, scad (GB), sauru jancu, sugarello maggiore, suro (I), mittelmeer-Bastardmakrele, mittelmeer-Stöcker (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: És un peix migratori d’aigües obertes, capaç d’adaptar-se a les aigües salobres. Es troba prop del fons o a la superfície
Fondària: Dels 5 als 250 m de profunditat. A l’hivern s’allunya de la costa i viu a més profunditat (entre 50 i 400 m).
Mides: 30 cm – 60 cm
Distribució geogràfica: Es troba a tota la Mediterrània i a la Mar Negra. A l’Atlàntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Vilaseca, Calafell, Cubelles, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Calella i Blanes,

DESCRIPCIÓ

El cos del sorell blanc és fusiforme, esvelt i comprimit lateralment, amb una longitud mitjana de 30 cm (màxim 60 cm).
Les aletes, especialment les caudals, són groguenques, constituïdes per raigs espinosos. Té una aleta dorsal en 2 parts ben diferenciades.
La línia lateral presenta una clara flexió al mig del cos. Està marcat per unes escates òssies grans i transparents en forma d’escuts. Una segona línia, prop de la part posterior, s’interromp a l’inici de la segona dorsal.
La mida dels pectorals no supera la corba de la línia lateral. L’aleta caudal, bifurcada, no és gruixuda. L’últim raig de la segona dorsal i anal està lleugerament separat d’aquestes aletes.
La boca és protràctil, el musell punxegut, la mandíbula prominent. Les escates són cicloides.
La coloració general és gris platejat, marcada amb una extensa taca negra a l’opercle.

Principalment piscívor, s’alimenta especialment de sardines i anxoves, però també de vegades de petits crustacis. Els joves només mengen marisc.
Caça quan va en grup, en vertical. És un peix voraç.

El període de cria té lloc de juny a setembre. S’escampen entre 100.000 i 200.000 ous al mar: són pelàgics, igual que els alevins.
En eclosionar, la larva mesura 2,5 mm. Les larves i els alevins viuen en petits grups, sovint a l’ombra d’objectes flotants.

Les larves i els alevins s’instal·len sovint a l’abric de paraigües de meduses, com ara Cotylorhiza tuberculata o Rhizostoma pulmo, beneficiant-se de la protecció de les cèl·lules urticants del seu hoste. Deixen aquesta protecció quan arriben als 4 cm de llarg.

ESPECIES SIMILARS

Trachurus trachurus, el verat comú, menys allargat, és molt semblant però la seva segona línia lateral acaba al final de la segona dorsal. A més, el punt que marca l’opercle és arrodonit i la mida dels pectorals supera la corba de la línia lateral. És de color gris verdós i la part inferior dels pectorals és fosca. Finalment, la seva àrea de distribució és més gran.

Trachurus picturatus, el verat blau, té un cos prim, amb la segona línia lateral que s’estén més enllà de l’inici de la segona dorsal. L’últim raig de les aletes dorsal i anal està lleugerament separat d’aquestes aletes. El dors és blau fosc, les aletes rosades. És una espècie offshore.

Trachurus suareus és una espècie més rara. L’esquena és iridescent, els costats platejats. L’anal és rosa.

Els bancs de sorells blancs s’assemblen als bancs de verat (Scomber scombrus), sobretot perquè persegueixen la mateixa presa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), CARANGIFORMES (ORDRE), CARANGIDAE (FAMÍLIA), TRACHURUS MEDITERRANEUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere