COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos esvelt de color platejat i aletes groguenques
- Inflexió mitjana clara de la línia lateral
- La mida dels pectorals no supera la corba de la línia lateral
- Segona línia lateral més curta
- Taca negra a l’opercle
- Mussell punxegut i mandíbula prominent
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Trachurus mediterraneus (Steindachner, 1868)
Nom comú: Sorell blanc, sorell blancal (CA), chicharro, jurel mediterráneo, jurel blanco, xurelo (ES), chinchard à queue jaune, saurel (FR), mediterranean horse mackerel, scad (GB), sauru jancu, sugarello maggiore, suro (I), mittelmeer-Bastardmakrele, mittelmeer-Stöcker (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: És un peix migratori d’aigües obertes, capaç d’adaptar-se a les aigües salobres. Es troba prop del fons o a la superfície
Fondària: Dels 5 als 250 m de profunditat. A l’hivern s’allunya de la costa i viu a més profunditat (entre 50 i 400 m).
Mides: 30 cm – 60 cm
Distribució geogràfica: Es troba a tota la Mediterrània i a la Mar Negra. A l’Atlàntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Vilaseca, Calafell, Cubelles, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Calella i Blanes.
DESCRIPCIÓ
El sorell blanc (també conegut com a sorell de línia lateral o Scomber japonicus) és un peix amb un cos fusiforme, esvelt i comprimit lateralment, dissenyat per a la natació ràpida. La seva longitud mitjana és de 30 cm, tot i que pot arribar a 60 cm en individus més grans.
Les aletes, especialment la caudal, són groguenques i estan formades per raigs espinosos. El peix presenta una aleta dorsal que es divideix en dues parts ben diferenciades. La línia lateral del cos mostra una clara flexió al centre del cos, i està marcada per escates òssies grans i transparents en forma d’escuts. Una segona línia lateral es troba més a la part posterior del cos, i es talla al començament de la segona aleta dorsal.
Els pectoral no superen la curva de la línia lateral. La caudal és bifurcada i relativament prima, mentre que l’últim raig de la segona dorsal i anal estan lleugerament separats d’aquestes aletes. El musell és punxegut, i la boca del peix és protràctil, amb una mandíbula prominent. Les escates són de tipus cicloide, característiques dels peixos de cos allargat.
La coloració general del sorell blanc és de gris platejat, amb una gran taca negra a l’opercle, que és una de les seves marques distintives.
Aquest peix és piscívor, és a dir, s’alimenta principalment de sardines i anxoves, tot i que també consumeix petits crustacis. Els individus joves, però, es nodreixen principalment de marisc. El sorell caça en grups, movent-se de manera vertical i demostrant una gran voraçesa en la seva manera de capturar les preses.
El període de cria del sorell blanc té lloc entre els mesos de juny i setembre. Durant aquest temps, les femelles poden escampar entre 100.000 i 200.000 ous pelàgics al mar. Els ous eclosionen i les larves mesuren aproximadament 2,5 mm al moment del naixement. Les larves i els alevins tendeixen a formar petits grups i sovint es refugien a l’ombra d’objectes flotants, com les meduses. En particular, les larves i els alevins busquen refugi en les meduses com Cotylorhiza tuberculata o Rhizostoma pulmo, aprofitant-se de la protecció que els ofereixen les cèl·lules urticants d’aquestes. Quan els alevins arriben a una mida de 4 cm, abandonen aquesta protecció i comencen a caçar per si sols.
ESPECIES SIMILARS
Trachurus trachurus, el sorell, menys allargat, és molt semblant però la seva segona línia lateral acaba al final de la segona dorsal. A més, el punt que marca l’opercle és arrodonit i la mida dels pectorals supera la corba de la línia lateral. És de color gris verdós i la part inferior dels pectorals és fosca. Finalment, la seva àrea de distribució és més gran.
Trachurus picturatus, el verat blau, té un cos prim, amb la segona línia lateral que s’estén més enllà de l’inici de la segona dorsal. L’últim raig de les aletes dorsal i anal està lleugerament separat d’aquestes aletes. El dors és blau fosc, les aletes rosades. És una espècie offshore.
Trachurus suareus és una espècie més rara. L’esquena és iridescent, els costats platejats. L’anal és rosa.
Els bancs de sorells blancs s’assemblen als bancs de verat (Scomber scombrus), sobretot perquè persegueixen la mateixa presa.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), CARANGIFORMES (ORDRE), CARANGIDAE (FAMÍLIA), TRACHURUS MEDITERRANEUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Trachurus mediterraneus? Fixa’t en les següents característiques: té un cos esvelt de color platejat, amb aletes groguenques. La línia lateral presenta una inflexió mitjana clara al centre del cos, i la mida dels pectorals no supera la corba de la línia lateral. També és destacable la segona línia lateral més curta i una taca negra a l’opercle. El seu musell és punxegut i la mandíbula és prominente. Aquest peix, de forma fusiforme i comprimida lateralment, és un migratori d’aigües obertes que es troba a profunditats que varien dels 5 als 250 m.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
1 Retroping