COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos allargat i lateralment comprimit.
- Coloració de fons entre blanc crema i bru pàl·lid, amb reflexos groguencs.
- Grans taques fosques amb el centre més clar als flancs i al cap. Ventre molt clar, sense taques.
- Boca gran, inclinada cap amunt.
- Ulls petits, molt junts i situats a la part superior del cap.
- Pupilla estreta i allargada, característica d’aquesta espècie.
- Aletes dorsals: Una primera curta, negra, amb 6 espines verinoses. i una segona llarga, blavosa i tacada, amb 24-27 radis tous.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Trachinus radiatus (Cuvier, 1829)
Nom comú: Aranya negra (CA), Víbora (ES), Vive-léopard, Vive à tête rayonnée (FR), Starry weever, streaked weever (GB), Tracina raggiata (I), Strahlen-Petermännchen (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita en fons sorrencs, detrítics, generalment a profunditats entre 1 i 150 metres, on es manté enterrada deixant només els ulls i les espines visibles. A la Mediterrània occidental (Espanya, França, Itàlia…), es troba habitualment entre 30 i 60 metres de profunditat, mentre que a la Mediterrània oriental (Grècia, per exemple), pot aparèixer en aigües més superficials. El seu hàbitat li permet camuflar-se fàcilment en el substrat per caçar i protegir-se de depredadors.
Fondària: Es troba a fondàries superiors als 30 metres, sent més habitual entre 30 i 60 metres. Això significa que no és fàcil veure-la en immersions recreatives poc profundes, ja que prefereix zones més fondes amb substrat sorrenc o detrític.
Mides: Entre 20 i 35 cm en observacions de busseig
Distribució geogràfica: Es distribueix per la Mediterrània i les costes oest africanes, des de Portugal fins a l’Àfrica del Sud. A la zona del nord-oest mediterrani, incloent Catalunya, és menys freqüent i es troba a més profunditat.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Ametlla de Mar, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Hospitalet de Llobregat, Mataró, Canet de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Begur, l’Estartit, Illes Medes i Portbou.
DESCRIPCIÓ
El Trachinus radiatus, conegut també com aranya negra, és un peix amb el cos allargat i aplanat lateralment. El seu color de fons pot anar des del blanc cremós fins al marró pàl·lid, amb reflexos groguencs en alguns casos. Destaca per tenir taques fosques amb el centre més clar al llarg dels flancs i el cap, mentre que el ventre és clar i sense taques.
Un dels seus trets més característics és la pupil·la estreta i allargada i uns ulls petits i tancats, situats a la part alta del cap. La boca és gran i orientada cap amunt, adaptada per capturar preses ràpidament.
Té dues aletes dorsals: la primera és curta, negra i verinosa, amb sis espines espinoses; la segona és llarga, tacada, de color blavós i vorejada de marró, amb 24-27 radis tous. L’aleta anal és també blavosa, amb dues espines i 26-29 radis tous.
Pot arribar als 50 cm, però habitualment es troba entre 20 i 35 cm en immersions.
Hàbitat
Viu enterrat en fons sorrencs, fangosos o detrítics d’1 a 150 metres de profunditat, deixant només visibles els ulls i les aletes verinoses. És més comú al Mediterrani occidental i a les costes d’Àfrica Occidental. A la Mediterrània nord (Espanya, França, Itàlia), cal bussejar entre 30 i 60 m per veure’l, però a la part oriental (Grècia, etc.), es troba des dels primers metres.
Alimentació
És un depredador d’emboscada: espera enterrat que se li acostin petits peixos o crustacis, i en un moment fa un salt ràpid impulsant-se amb la cua per capturar la presa, per després tornar-se a enterrar.
Reproducció
La reproducció té lloc a la primavera o l’estiu, segons la regió. En aquest període, els exemplars es desplacen a zones més poc profundes, fet que incrementa el risc de picades a banyistes. Els ous i les larves són planctòniques, flotant lliurement a l’aigua.
ESPECIES SIMILARS
Aquestes espècies comparteixen hàbitat i morfologia similar, així que és important fixar-se bé en els ulls, la pupil·la i els patrons de coloració per fer una identificació correcta.
Trachinus araneus (aranya fragata): Aquesta espècie és potser la més fàcil de confondre amb el Trachinus radiatus, ja que també presenta taques fosques als flancs. Tanmateix, les seves taques són més grans i negres, la qual cosa li dona un aspecte més contrastat. Té uns ulls petits i amples, diferents dels ulls més tancats del radiatus, i la pupil·la és regular i lleugerament ovalada. A més, l’aranya teixidora té un comportament més agressiu i desafiant quan detecta presència humana, a diferència del radiatus, que sol quedar enterrat i amagat.
Trachinus draco – Aranya blanca: El Trachinus draco també pot ser confós amb el radiatus, però es distingeix per tenir els costats marcats amb vetes obliqües grogues i blaves, un patró diferent de les taques anulars del radiatus. Els ulls són grans i tancats, com en el radiatus, però la pupil·la té una forma ovalada peculiar, amb una petita punta més clara que es dirigeix cap endavant, com una forma de U. És una espècie àmpliament distribuïda per les costes europees i africanes.
Echiichthys vipera – Víbora: Aquesta espècie més petita també pot portar a confusió, ja que presenta els costats marcats amb punts i ratlles marró-grogues, sovint alineades, que poden recordar el patró del radiatus. Els ulls són grans i tancats, però la pupil·la és gairebé rodona, amb només una petita modificació cap al davant, molt subtil. La seva mida més reduïda i el patró més lineal l’ajuden a distingir-lo si s’observa amb atenció.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), TRACHINIDAE (FAMÍLIA), TRACHINUS RADIATUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES




PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Trachinus radiatus? Fixa’t en el seu cos allargat i aplanat lateralment, en els flancs marcats amb taques fosques amb un centre més clar i en el ventre clar i sense taques. Té una boca gran orientada cap amunt i uns ulls petits i molt tancats, situats a la part alta del cap. Un tret clau és la seva pupil·la estreta i allargada, molt característica i fàcil de reconèixer sota l’aigua. A més, la primera aleta dorsal és curta, negra i verinosa, mentre que la segona és llarga, blavosa i tacada. També pot mostrar canvis de color ràpids, especialment al cap i a la gola, que poden enfosquir-se molt de cop.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España