COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Forma arrodonida
- Dors de color marró a vermellós. Panxa blanc lletós, gris o crema.
- Voraviu fosc.
- Pell llisa
- 5 taques rodones blaves amb voraviu negre i halo blanc groguenc
- Espiracles just darrere dels ulls.
- Fins a 60 cm els mascles i 40 cm les femelles
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Torpedo torpedo (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Tremoló (CA), tembladera (ES), torpille ocellée, (FR), cramp ray, common torpedo, ocellated torpedo (GB), tremmula ucchiata (I), augenfleck-Zitterrochen (D)
Grup: Peixos cartilaginosos
Tipus paisatge: Freqüenta fons sorrenc-fangosos
Fondària: Entre 2 i 70 m de profunditat
Mides: Mascles fins a 60 cm i femelles fins a 40 cm.
Distribució geogràfica: Atlàntic oriental: des del sud del golf de Biscaia fins a Angola, amb tot el Mediterrani.
Més freqüent a les aigües tropicals i al sud de la Mediterrània, tanmateix s’observa puntualment a la costa com a Còrsega o Sardenya.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Tarragona, Cunit, Badalona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’Escala i Roses.
DESCRIPCIÓ
En el tremoló, el color de l’esquena és marró, sovint marbrejat de groc; la cara ventral és de color blanc lletós, gris o crema amb vores més fosques. La pell és llisa (absència de denticles dèrmics). Normalment, hi ha 5 ocels (però el nombre varia d’1 a 9; per sobre de 6, aquestes taques rodones són més petites). El seu color és blau amb voraviu de negre, halo amb blanc groguenc. El Torpedo torpedo apareix en forma de disc gruixut i arrodonit, allargat per un llarg apèndix caudal que proporciona propulsió per cops. Aquest peix cartilaginós té dues aletes dorsals ben desenvolupades a prop l’una de l’altra; la primera és més gran que la segona. Els seus espiracles es troben just darrere dels ulls i tenen la mateixa proporció. La seva obertura té forma d’estrella i té papil·les curtes. La longitud total màxima registrada és de 60 cm per als mascles i de 39 a 41 cm per a les femelles. La literatura de vegades esmenta exemplars d’un metre. El dimorfisme sexual sembla manifestar-se per una diferència de mida entre mascles i femelles, en benefici d’aquestes últimes.
ESPECIES SIMILARS
Hi ha una vintena de Torpedo; només tres espècies més freqüenten les mateixes aigües i possiblement són una font de confusió:
- Torpedo marmorata Risso, 1810: la Tremolina té una coloració característica que evoca la pedra que li dóna nom; el seu vestit també pot estar motejat. La seva àrea de distribució és idèntica, però s’estén fins al mar del Nord.
- Torpedo nobiliana Bonaparte, 1835: la vaca negra té una àrea de distribució que supera molt la del Tremoló però la seva coloració uniforme marró-negre a violeta o gris fosc a la part dorsal i blanc cremós a la part ventral permet distingir-lo. La seva mida també és més gran.
- Torpedo alexandrinsis Mahzar, 1982: el torpede alexandrin és present a l’oceà Índic occidental; és endèmic a la zona nord del mar Roig però, contràriament al que indica el seu nom, està absent de la conca mediterrània oriental. El disc que constitueix el cos és més llarg que ample i hi ha 7 papil·les curtes al voltant dels espiracles.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ELASMOBRANCHII (CLASSE), TORPEDINIFORMES (ORDRE), ALICIIDAE (FAMÍLIA), TORPEDO TORPEDO(ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Torpedo torpedo? Fixa’t en les següents característiques: té una forma arrodonida amb el dors de color marró a vermellós i la panxa de color blanc lletós, gris o crema, amb un voraviu fosc. La pell és llisa, sense denticles dèrmics. Aquest peix presenta 5 taques rodones blaves amb un voraviu negre i un halo blanc groguenc. Els espiracles es troben just darrere dels ulls. Els mascles poden arribar fins a 60 cm, mentre que les femelles no superen els 40 cm. Es tracta d’un peix cartilaginós que habita en fons sorrencs i fangosos a profunditats que oscil·len entre 2 i 70 m.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España