COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos arrodonit i gruixut, amb forma de disc ampli, gairebé circular.
- Coloració característica de fons beix, marró o grisós amb un patró marbrat irregular.
- Ulls petits situats a sobre del cap, seguits per espiracles amb 6 a 8 papil·les llargues visibles.
- Té dues aletes dorsals situades cap al final de la cua (més enrere que altres rajades).
- Cua curta i musculosa, amb una aleta caudal gran i arrodonida.
- Pot arribar fins a 80 cm de llarg, tot i que habitualment s’observen exemplars entre 30 i 60 cm.
- Sovint es troba mig enterrada en fons sorrencs o fangosos, especialment durant el dia.
- Tot i no ser agressiva, pot emetre descàrregues elèctriques defensives si és molestada.
Consell pel busseig: Si veus una rajada immòbil amb aquest patró marbrat i el cos rodó, no t’hi acostis massa — encara que no sigui perillosa, la seva descàrrega elèctrica pot ser molt desagradable.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Torpedo marmorata (Risso, 1810)
Nom comú: Tremolina (CA), tembladera jaspeada, torpedo jaspeado (ES), torpille marbrée (FR), marbled electric ray (GB), razza elettrica marmorizzata (I), marmorierte Zitterrochen (D)
Grup: Peixos cartilaginosos
Tipus paisatge: La tremolina (Torpedo marmorata) habita en biòtops bentònics costaners, especialment en fons sorrencs o fangosos on pot enterrar-se parcialment per camuflar-se. També és freqüent en praderies de posidònia i en zones amb transicions entre roca i sorra, que li ofereixen refugi i oportunitats de caça.
Fondària: Es troba habitualment entre els 10 i 100 metres de profunditat, en entorns tranquils amb poca corrent, on pot caçar emboscant les seves preses bentòniques.
Mides: La tremolina (Torpedo marmorata) sol mesurar entre 30 i 60 cm de diàmetre, tot i que pot arribar a 100 cm en exemplars més grans. Aquestes mides poden variar depenent de l’edat i les condicions ambientals de cada individu.
Distribució geogràfica: Prefereix aigües temperades, principalment del mar Mediterrani i l’Atlàntic oriental, evitant les zones massa fredes.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Tarragona, Calafell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Mataró, Malgrat de Mar, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Calella de Palafrugell, Tamariu, Begur, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Portlligat, Cadaqués, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
La tremolina (Torpedo marmorata) és una rajada elèctrica de cos arrodonit i gruixut, amb un disc ample que pot arribar a mesurar fins a 100 cm de diàmetre en els exemplars més grans. El seu cos presenta una coloració marbrada, amb tonalitats que varien entre el beix, marró i grisós, i un patró de taques clares i fosques que li atorguen el seu nom comú. Té els ulls petits situats a la part superior del cap i espiracles a darrere d’aquests. La cua muscular de la tremolina és curta i acaba en una aleta caudal gran. Aquesta espècie és coneguda per les descàrregues elèctriques que utilitza per paralitzar les seves preses.
Hàbitat
La tremolina habita en fons sorrencs o fangosos, especialment en zones amb praderies de posidònia i en transicions entre fons rocosos i sorrencs. Prefereix aigües poc profundes, normalment entre els 10 i 100 metres de profunditat, tot i que de vegades pot acostar-se més a la costa, especialment durant la nit. Es troba en zones de poca corrent, on pot caçar i amagar-se eficaçment.
Alimentació
La tremolina és un depredador bentònic que s’alimenta principalment de petits peixos, però també de crustacis i mol·luscs. Utilitza les descàrregues elèctriques per paralitzar i caçar les seves preses, fent-les més fàcils de capturar i consumir. La seva tècnica de caça és eficaç i precisa, ja que les descàrregues poden ser prou potents per trencar la columna vertebral de les preses.
Reproducció
La tremolina és una espècie vivípara, amb sexes separats. La reproducció té lloc al llarg de dos anys, i el mascle utilitza un dels seus pterigòpodes (modificacions de les aletes pèlviques) per fecundar la femella internament. Després d’una gestació de 8 a 10 mesos, la femella dóna a llum entre 2 i 30 juvenils, que poden mesurar fins a 10 cm al moment del naixement. El nombre de cries depèn de la mida de la femella. La temporada de naixements varia segons la localització geogràfica, amb naixements entre octubre i desembre a la Mediterrània i de novembre a maig a l’Atlàntic.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani, hi ha diverses espècies de torpedos que poden ser fàcilment confoses amb la tremolina (Torpedo marmorata) a causa de les seves similituds físiques. Les espècies més comunes que poden portar a confusió visual són:
El tremoló (Torpedo torpedo) té un cos similar al de la tremolina, amb una forma arrodonida i gruixuda. La seva coloració és marbrada, amb taques blaves fosques en forma d’ocels que apareixen al llarg del cos. Aquestes taques poden fer-la fàcilment identificable en comparació amb la tremolina, que no té aquest patró de marques distintives. Els ocels blaus foscos són una característica clau que la diferencia de les altres espècies de torpedos.
La vaca negra (Torpedo nobiliana) es distingeix per la seva coloració més homogènia, normalment de marró fosc o negra, sense els patrons marbrats que caracteritzen la tremolina. Aquesta espècie té un cos arrodonit i pla similar al de la tremolina, però la seva coloració uniforme la fa fàcilment diferenciable de la tremolina, que té un patró de marbrat clar i fosc. La torpilla negra tendeix a ser més gran i més fosca en comparació amb la tremolina.
Aquestes espècies comparteixen hàbitats similars, però les diferències en el patró de coloració i algunes característiques físiques poden ajudar a identificar-les correctament.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ELASMOBRANCHII (CLASSE), TORPEDINIFORMES (ORDRE), TORPEDINIDAE (FAMÍLIA), TORPEDO MARMORATA (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES



PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar el Torpedo marmorata? Fixa’t en la seva forma de cos arrodonida i gruixuda, amb un disc ampli que pot arribar fins a 80 cm de diàmetre. La seva coloració marbrada és una característica distintiva, amb taques clares i fosques sobre un fons que va del beix al marró o grisós. La cua curta i muscular, amb una gran aleta caudal, és també un bon indicador. Els ulls petits i els espiracles situats darrere d’aquests presentaran 6 a 8 papil·les llargues. Aquesta espècie es troba sovint enterrada en fons sorrencs o fangosos o entre praderies de posidònia, especialment durant el dia, i és més activa a la nit.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
1 Retroping