Thuridilla hopei | Thuridilla

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos esvelt
• De color general blavós a porpra, fins i tot negre
• Parapodies plegades sobre el cos enfundat, de la qual emergeix el cap
• Senefa taronja constant al llarg de la parapodia seguit de 2 línies de color
• Dos llargs i robustos rinòfors cefàlics enrotllats en ells mateixos

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Thuridilla hopei (Verany, 1853)
Nom comú: Thuridilla (CA), Thuridilla (ES), Thridille de hope, Thuridille rayée (FR), Hope’s elysia, Splendid velvet snail, Splendid elysia (GB), Farfalla di mare (I), Pracht-Samtschnecke, Gestreifte Flügelschnecke (D)
Grup: Nudibranquis
Tipus paisatge: Prefereix freqüentar fons rocosos i ben il·luminats on es desenvolupen les plantes. Sovint es troba prop d’algues marrons o verdes
Fondària: Entre els 5 i 40 metres.
Mides: 15 cm.
Distribució geogràfica: Aquesta espècie endèmica és present a tot el mar Mediterrani. A les Açores (on hi ha una població estable i significativa en una llacuna costanera a Fajã de Santo Cristo (illa de San Jorge). Es tracta d’una espècie àmpliament distribuïda per tot el Mediterrani, des d’Espanya fins a Turquia o Israel. Fora d’aquest àrea només ha estat citada a les costes atlàntiques del litoral de Huelva i a la Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira), on els exemplars, que tradicionalment s’havien atribuït a l’espècie caribenya Thuridilla picta (Verril, 1901) pel seu patró de color molt similar, va resultar ser Thuridilla hopei després d’un estudi molecular.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

A la Península Ibèrica és comuna per tot el litoral tant de la Costa Brava, com del Maresme, així com a diverses localitats al sud de Barcelona. Se l’ha vist al Cap de Salou, Sant Andreu de Llavaneres, Tossa de Mar, Palamós, Tamariu, Sa tuna, l’Estartit, l’Escala, Roses, Port de la Selva, LLançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Thuridilla hopei és una espècie de sacoglossi que mesura habitualment entre 15 i 20 mm de longitud, tot i que s’han observat exemplars de fins a 30 mm (sense comptar els rinòfors). Aquesta espècie es caracteritza per un cos estret i allargat amb una coloració general violeta fosc, gairebé negra, i el peu una mica més clar. En algunes ocasions, el cos pot presentar tons marronosos foscos en lloc de violetes. Una de les seves característiques més cridaneres és la coloració dels parapodis, que presenten una banda taronja en l’extrem, així com bandes blaves celestes irisades i grogues. La cara interna dels parapodis és violeta o castany fosc, i a les parts laterals del cos poden aparèixer taques blanques o grogues, que poden formar una línia longitudinal discontínua.

Els rinòfors són llargs i articulats, amb un color violeta fosc, i presenten una banda blanco-groguenca irisada en la seva superfície interna, bordejada per altres bandes de blau cel. La boca és notable per un llavi inferior taronja, que també pot envair parcialment la regió lateral del cap, que presenta taques de blau cel.

Segons l’estudi de Furfaro et al. (2014), els patrons de coloració de Thuridilla hopei poden variar segons la fondària en què viuen. Els exemplars d’aigües profundes presenten una coloració més blavosa i llisa, sense punts, mentre que els d’aigües someres tenen pistes i ratlles discontínues en la coloració.

Hàbitat i alimentació

Thuridilla hopei és una espècie molt activa i es troba comunament en roques recobertes d’algues, tant en parets fotòfiles com en esciàfiles, on abunden hidraris, esponges i briozous. També es poden trobar sota pedres. Els parapodis es mantenen adossats al dors de l’animal quan es desplaça, però es despleguen lateralment quan l’animal està en repòs.

Com a vegetariana, Thuridilla hopei s’alimenta principalment d’algues verdes, com Cladophora vagabunda i Derbesia tenuissima. Utilitza la seva ràdula, que actua com una serra, per perforar les cèl·lules de l’alga i xuclar-ne el contingut.

Reproducció

Aquesta espècie és hermafrodita, i el seu aparellament és recíproc: dos animals s’uneixen pel costat dret, estenen els seus penis (de color vermell brillant) i injecten esperma al sac espermàtic (bursa copulatrix) de l’altre, que té una obertura darrere de la zona pericardíaca. El penis és una característica rara i notable entre els sacoglossos. La fecundació no està clarament documentada, ja que no hi ha connexió interna entre el sac espermàtic i la resta del sistema reproductiu.

La posta consisteix en un cable taronja a vermell retorçat en una gran espiral en sentit contrari a les agulles del rellotge. A mesura que avança el desenvolupament embrionari, el color de la posta es va esvaint. Els ous es fixen a algues calcàries o algues verdes, com Flabellia petiolata. El desenvolupament embrionari és lecitòtrof, és a dir, les larves es nodreixen de les reserves contingudes en l’ou. Aquestes larves eclosionen al cap de 20-21 dies a 21 °C, i el seu desenvolupament continua fins a l’etapa adulta.

Simbiosi i defensa

Thuridilla hopei té una relació simbiótica parcial amb les algues de les quals s’alimenta. Conserve els cloroplasts funcionals de les algues ingerides (una pràctica anomenada cleptoplàstia), i aquests cloroplasts poden proporcionar a l’animal els elements resultants de la fotosíntesi durant un període determinat. A més, “roba” substàncies defensives (com diterpernoides) de les algues, les quals utilitza com a mecanisme de defensa contra depredadors potencials.

Thuridilla hopei adopta tres mitjans de defensa: ocultació, secreció àcida i prevenció. Gràcies a la seva coloració vistosa, l’animal utilitza una estratègia aposemàtica, en què el patró de colors avisa als depredadors que és difícil d’ingestionar. Tot i això, no és completament immune als depredadors, ja que algunes espècies poden consumir-la. Aquesta espècie presenta també mimetisme batesià, imitant altres nudibranquis doridians blaus com Hypselodoris fontandraui o H. tricolor, que són indigestes i no tenen depredadors coneguts.

Característiques morfològiques

Thuridilla hopei no té un plomall branquial ni closca (ni interna ni externa), i la seva respiració té lloc a través de la pell. Els rinòfors funcionen com a òrgans quimioreceptors, permetent detectar molècules químiques a l’entorn, així com canvis en els moviments de l’aigua. Les taques oculars que presenta l’animal són ulls rudimentaris, que probablement no permeten la formació d’imatges, però sí la diferenciació entre llum i foscor.

En quant a la seva ràdula, aquesta està formada per una simple filera de dents que li permet perforar les cèl·lules de les algues i xuclar-ne els fluids interns. Aquests detalls morfològics, com la forma de les dents radulars, són crucials per a la diferenciació dins de la sistemàtica sacoglossa.

ESPÈCIES SIMILARS

La Thuridilla hopei és una espècie relativament fàcil de distingir a la Mediterrània, ja que no té espècies properes que la repliquin exactament pel que fa a la seva coloració. Tot i així, hi ha algunes espècies que podrien generar certa confusió en aparença, especialment si un observador no està familiaritzat amb les característiques distintives de T. hopei.

Confusions possibles:

1. Doridians blaus: Espècies com Hypselodoris tricolor, Hypselodoris fontandraui, i Hypselodoris villafranca són nudibranquis doridians que poden presentar una coloració similar a la de Thuridilla hopei, amb tonalitats blaves i dibuixos en línies. No obstant això, es poden distingir fàcilment perquè:
   • Els doridians blaus tenen el dors més pla, mentre que T. hopei és més esvelta i presenta parapodis laterals.
   • Els doridians tenen un plomall branquial a la part posterior del dors, mentre que T. hopei no en té.
   • Els rinòfors dels doridians són laminats i no tan articulats com els de T. hopei.
   • A més, els doridians són generalment més grans que T. hopei, que mesura només entre 15 i 30 mm.
2. Philinopsis depicta: Aquesta espècie de cefalàspid també pot generar confusió perquè, de vegades, presenta un cos fosc i parapodis amb dibuixos de taronja i blau, similars a la coloració de T. hopei. Tanmateix, es poden diferenciar perquè Philinopsis depicta és una espècie molt més massiva (pot arribar fins a 60 mm) i menys esvelta, a més de que frequenta fons sorrencs-fangosos, mentre que T. hopei es troba a roques cobertes d’algues.

Registres fora del Mediterrani:

Recentment, T. hopei també s’ha notificat a l’arxipèlag de les Açores, on es poden trobar dues altres espècies del mateix gènere, que poden ser confoses amb T. hopei:

• Thuridilla picta: Aquesta espècie és molt similar a T. hopei, especialment en coloració i dibuixos, per la qual cosa requereix vigilància.
• Thuridilla mazda: També molt vistosa i amb una coloració comparable a T. hopei, tot i que és menys comuna.

Amb aquest coneixement, és més fàcil identificar Thuridilla hopei i evitar confusions amb altres espècies semblants en color i forma.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), SACOGLOSA (SUPERORDRE), PLAKOBRANCHIDAE (FAMÍLIA), THURIDILLA HOPEI (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere