Thetys vagina | Salpa gegant

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Organisme pelàgic transparent amb forma de barril allargat
• L’espècie més gran de salpa, de fins a 30 cm de llarg
• Gran sifó oral anterodorsal vorejat per dos llavis
• Dos apèndixs terminals a l’estela de la salpa
• 20 bandes musculars perifèriques sota la túnica

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Thetys vagina (Tilesius, 1802)
Nom comú: Salpa gegant (CA), salpa gigante (ES), salpe thétys (FR), gigantic salp, thetys salp (GB), salpa maggiore (I), schedesalp (D)
Grup: Tunicats
Tipus paisatge: Són animals pelàgics que formen part del macroplàncton. Molt sovint es trobaran just sota la superfície. Aquests organismes solen dependre del mar obert, però passa que episodis de corrents els acosten a la costa.
Fondària: Fins als 150 m de profunditat.
Mides: Fins a 30 cm
Distribució geogràfica: És una espècie que habita en els aigües temperades i tropicals dels oceans de tot el món. A Catalunya, concretament a la costa mediterrània, també s’ha documentat la presència d’aquesta espècie.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Són animals poc coneguts i és relativament poc freqüent observar-los. No obstant això, la Thetys vagina ha estat registrada a la costa Brava i altres zones de la zona catalana. La nostra regió ofereix un ambient propici per a la presència d’aquesta espècie, ja que les aigües tempereades del Mediterrani poden ser un hàbitat ideal per a elles.

DESCRIPCIÓ

La Thetys vagina és la salpa més gran que es pot trobar durant el busseig, amb una longitud que pot arribar fins als 30 cm. Aquesta espècie, un organisme planctònic amb forma de barril allargat, és un cosí proper de les ascidies, però amb una vida pelàgica. La seva túnica és transparent i els sifons estan situats de manera oposada: el sifó bucal, anterodorsal, s’obre amb una escletxa ampla vorejada per dos llavis, mentre que el sifó cloacal és terminal i una mica més petit de diàmetre.

A l’interior de la salpa, es pot observar una estructura esfèrica taronja-marró, que és el nucli que conté les vísceres de l’animal. A més, es caracteritza per tenir 20 bandes musculars perifèriques formades per una successió d’anells fins i incomplets sota la superfície de la túnica, i per dues expansions terminals en forma de llengües que arrosseguen al seu pas.

Durant el busseig, es poden observar els successius moviments dels sifons que permeten a l’animal desplaçar-se per reacció. La salpa porta una vida lliure amb una fase efímera en què moltes salpes es connecten entre si per formar cadenes espectaculars que poden arribar a diversos metres de longitud.

Alimentació: La Thetys vagina és planctívora, filtrant l’aigua mitjançant el moc que recobreix les parets de malla de la seva gran faringe, retingut pels microorganismes del fitoplàncton. Aquest procés es veu afavorit pel moviment de contraccions musculars combinat amb el fenomen de bombeig que resulta de l’obertura i tancament dels sifons. El corrent d’aigua que passa contínuament per la salpa transporta l’aliment cap al nucli.

Reproducció: El cicle reproductiu d’aquesta salpa alterna dues generacions: una sexual (blastozoides) i una altra asexual (oozooides). Tots els individus són originàriament protogines hermafrodites (primer femella, després mascle). Aquests animals produeixen només un òvul. Després de la fecundació interna, l’òvul es desenvolupa dins de la salpa mare gràcies a una placenta. Un cop es completa el desenvolupament, l’oozoide (un individu jove asexual) s’allibera de la salpa mare i porta una vida pelàgica. Després d’incubar un primer ou, la salpa mare es converteix en mascle.

L’oozoide alliberat té una estructura allargada anomenada estoló, que experimenta una sèrie de constriccions successives (anomenades estrobilització) que donen lloc a nous individus units, els blastozoides. Aquestes noves salpes, que estan connectades en cadenes, poden alliberar-se de l’oozoide i viure de forma totalment lliure. Els blastozoides, també hermafrodites protogins, poden formar un nou òvul i iniciar un nou cicle.

És habitual observar cadenes de salpes de diversos metres de llargada flotant en el mar. Les connexions entre les túniques de les salpes en una cadena són fràgils, per la qual cosa els blastozoides es separen fàcilment i continuen la seva vida de manera independent.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha diverses altres espècies de salpes, difícils de distingir per la seva transparència. Els criteris distintius utilitzats són la mida i sobretot el nombre i la disposició de les bandes musculars perifèriques.

La Salpa maxima: salpa desproveïda d’apèndixs terminals, de tan sols deu centímetres com a màxim i amb 9 bandes musculars.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), THALIACEA (CLASSE), SALPIDA (ORDRE), SALPIDAE (FAMÍLIA), THETYS VAGINA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere