Thetys vagina | Salpa gegant

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Organisme pelàgic transparent amb forma de barril allargat
• L’espècie més gran de salpa, de fins a 30 cm de llarg
• Gran sifó oral anterodorsal vorejat per dos llavis
• Dos apèndixs terminals a l’estela de la salpa
• 20 bandes musculars perifèriques sota la túnica

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Thetys vagina (Tilesius, 1802)
Nom comú: Salpa gegant (CA), salpa gigante (ES), salpe thétys (FR), gigantic salp, thetys salp (GB), salpa maggiore (I), schedesalp (D)
Grup: Tunicats
Tipus paisatge: Són animals pelàgics que formen part del macroplàncton. Molt sovint es trobaran just sota la superfície. Aquests organismes solen dependre del mar obert, però passa que episodis de corrents els acosten a la costa.
Fondària: Fins als 150 m de profunditat.
Mides: Fins a 30 cm
Distribució geogràfica: És una espècie que habita en els aigües temperades i tropicals dels oceans de tot el món. A Catalunya, concretament a la costa mediterrània, també s’ha documentat la presència d’aquesta espècie.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Són animals poc coneguts i és relativament poc freqüent observar-los. No obstant això, la Thetys vagina ha estat registrada a la costa Brava i altres zones de la zona catalana. La nostra regió ofereix un ambient propici per a la presència d’aquesta espècie, ja que les aigües tempereades del Mediterrani poden ser un hàbitat ideal per a elles.

DESCRIPCIÓ

La Thetys vagina és l’espècie de salpa més gran que es pot trobar durant el busseig. Amb una longitud que de vegades arriba als 30 centímetres.
Aquest estrany organisme planctònic en forma de barril allargat és de fet un cosí proper de les ascidies, excepte que porta una vida pelàgica, la seva túnica és transparent i els seus sifons són diametralment oposats: el sifó bucal, anterodorsal, s’obre amb una escletxa ampla vorejada per dos llavis, mentre que el sifó cloacal és terminal i una mica més petit de diàmetre.
Dins de la salpa, de seguida observem una estructura esfèrica taronja-marró: aquest és el nucli, que conté les vísceres de l’animal.
La Thetys vagina es caracteritza a més per la presència de 20 bandes musculars perifèriques, materialitzades per una successió d’anells fins i incomplets sota la superfície de la túnica, i per dues expansions terminals, en forma de llengües, que s’arrelen a banda i banda de l’altre el sifó cloacal, i que l’animal arrossega al seu pas.

Durant el busseig, podem observar les successives obertures i tancaments dels dos sifons que permeten el moviment de l’animal per reacció.

Aquest animal porta una vida lliure, precedida d’una fase efímera durant la qual nombroses salpes s’uneixen entre si en espectaculars cadenes que poden assolir diversos metres de longitud.
Finalment, salpa Thetys existeix en dues formes alternes que només es diferencien pel seu mode de reproducció (vegeu més avall).

La salpa Thetys vagina és planctívora. Filtra l’aigua gràcies al moc que recobreix les parets de malla de la seva gran faringe i reté els microorganismes del fitoplàncton. La recollida d’aquest fitoplàncton es veu afavorida per l’acció combinada de les contraccions musculars i el fenomen de bombeig que resulta de l’obertura i tancament consecutius dels sifons, diametralment oposats. Un corrent nutritiu d’aigua passa contínuament per la salpa. L’aliment es transporta després al nucli.

La reproducció d’aquesta salpa passa per un cicle durant el qual hi ha una alternança de dues generacions, una formada per individus que es reprodueixen sexualment (blastozoides), l’altra asexualment (oozooides): totes les salpes són originàriament protogines hermafrodites (primer femella, després mascle) i produeixen només un òvul. Després de la fecundació, que és interna, s’incuba un únic ou dins de la salpa gràcies a una placenta. El desenvolupament d’aquest ou dóna lloc a un individu jove asexual anomenat oozoide. Aquest s’allibera de la salpa mare i porta una vida pelàgica. Només després d’incubar un primer ou, la salpa mare es converteix en mascle. L’oozoide alliberat té una estructura allargada prop del nucli, anomenada estoló. Aquest estoló patirà per estrobilització, una sèrie de successives constriccions (o seccions) que donen lloc a la formació de nous individus units, anomenats blastozoides. Aquests blastozoides, encadenats entre si, s’alliberen de l’oozoide. De vegades podem observar cadenes de salpes de diversos metres de llargada. Aquestes salpes són sexuals, al seu torn hermafrodites protogins. Les connexions que connecten les túniques entre si són tènues, i els blastozoides es separen fàcilment entre si i després poden portar una vida completament lliure. Els blastozoides poden formar al seu torn un únic òvul, fecundat per un espermatozoide, i el cicle torna a començar.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha diverses altres espècies de salpes, difícils de distingir per la seva transparència. Els criteris distintius utilitzats són la mida i sobretot el nombre i la disposició de les bandes musculars perifèriques.

La Salpa maxima: salpa desproveïda d’apèndixs terminals, de tan sols deu centímetres com a màxim i amb 9 bandes musculars.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), THALIACEA (CLASSE), SALPIDA (ORDRE), SALPIDAE (FAMÍLIA), THETYS VAGINA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere