Thalassoma pavo | Fadrí

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos d’aspecte allargat de 10/20 cm
• Cap reticulat blau
• Mascle: franja verdosa, gran blava i vermella darrere del cap
• Femella: groc-verd amb 4 a 6 ratlles blaves, taca negra a l’esquena
• Cua en forma de lira

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Thalassoma pavo (Linnaeus, 1758)
Nom comú:  Fadrí, donzella, grèvia, griva, guiula, llavió, lloro, vit d’en Gaona (CA), Pez verde, fredi (ES), Girelle-paon, girelle turque (FR), Ornate wrasse, Turkish wrasse (GB), Girella pavone, donzella pavonina (I), Meerpfau (D)
Grup: Peixos ossis
Tipus paisatge: Thalassoma pavo viu a les aigües costaneres, especialment entre 0 i 30 m de profunditat (150 m màxim). Prefereix fons rocosos, desnivells poc profunds i escletxes o llits de posidònia. És un peix termòfil, prefereix aigües superficials amb temperatures superiors als 25°C a l’estiu, que viu solitari o en petits grups. Pot enterrar-se a la sorra a la nit, quan les aigües són fredes o per fugir dels depredadors.
Fondària: 0-30 m
Mides: 10-20 cm
Distribució geogràfica: Originàriament present principalment al sud i l’est de la Mediterrània (a excepció del mar Negre), la seva àrea de distribució ha anat progressant cap al nord des de fa 15 a 20 anys. Recentment s’han capturat diversos exemplars al nord de l’Adriàtic, que representen l’extensió més al nord d’aquesta espècie termòfila.
Oceà Atlàntic oriental:
de Portugal a Gabon, incloses les Açores, Madeira, Canàries, Santo Tomé i Annóbon.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de mar, Sant Pol de mar, Blane, Lloret de mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El fadrí mesura generalment entre 10 i 20 cm (màxim 25 cm). El seu cos és allargat i cobert de petites escates. L’aleta dorsal és llarga. L’aleta caudal té unes espines marginals més llargues que les altres que li donen un aspecte de lira. El cap, reticulat amb blau, és petit amb un musell punxegut i una boca petita amb llavis grans.

El color varia segons el sexe (vegeu “reproducció”):

• Femelles i mascles inicials: el dors és de groc-taronja a verd, eclosionat amb 4 a 6 (la majoria de vegades 5) ratlles transversals blau cel. A la meitat del costat, el color verd s’enfosqueix per revelar guions rectangulars entre les bandes transversals. El ventre és groc brillant a la seva part anterior, més esvaït posteriorment. Tot el cos està finament ratllat en direcció transversal. El cap és de color marró a malva a la part superior, taronja per sota. Està reticulat amb línies blau cel. Els llavis també són blaus. Les aletes dorsal i anal són de color blau, verd, taronja i vermell clar, la caudal està marcada amb blau i taronja en els seus raigs extrems, clars al mig. Les pelvis i els pectorals són blavosos, gairebé transparents.
• Mascles terminals (o súper mascles): el cos està més unit a la seva part posterior, verdós i finament vetat de vermell ataronjat en sentit transversal. A la part posterior del cap, la coloració està marcada per una àmplia banda transversal blava i vermella. El cap és de color rosa-malva reticulat amb blau com la femella. Les aletes estan tenyides de blau i violeta.

Poden existir lliures intermèdies en individus que es transformen en mascles terminals (vegeu Reproducció), i dins d’un grup la coloració també pot variar segons l’estatus social.

El cos dels juvenils és totalment verd (el cap encara no és blau reticulat) amb la taca dorsal molt visible. Les seves cues són arrodonides. Aleshores, aquesta lliurea evoluciona cap a la lliurea primària tot conservant la taca dorsal.

Són peixos carnívors, depredadors, que s’alimenten principalment de petits invertebrats que capturen al substrat, a la sorra o entre la posidònia: crustacis, mol·luscs, cucs…

Com el fadrí, els individus més grans també mengen juvenils de mar: eriçons de les espècies Paracentrotus lividus i Arbacia lixula, sempre que el diàmetre sigui inferior a 1 cm.

Malgrat la presència de substàncies tòxiques, el fadrí també pot picar esponges com Axinella polypoides, Chondrilla nucula, Ircinia sp., Sarcotragus sp. i Tetilla sp. D’altra banda, no consumeix certes esponges del gènere Psammocinia.

Finalment, de tant en tant no menysprea els ous d’altres peixos com la Castanyola Chromis chromis, atacant en grups el niu de femelles aïllades. Aparentment, aquest fenomen s’agreuja a les rutes de senderisme aquàtiques, especialment quan els banyistes distribueixen menjar.

El fadrí és un peix hermafrodita, amb dos tipus de mascles: mascles inicials no territorials i mascles terminals territorials.

Els individus neixen mascles o femelles, i els mascles de naixement sempre produeixen mascles inicials, que de vegades evolucionen a mascles terminals. Les femelles poden romandre femenines tota la vida, o esdevenir mascles terminals: hi ha protogínia no estricta.

La reproducció té lloc de juny a octubre: els mascles terminals trien un territori en una cresta rocosa d’uns 5 m de profunditat, i intenten atreure-hi les femelles. La competència entre els mascles pels territoris és ferotge perquè les femelles trien un territori en lloc d’un mascle concret.

Quan han escollit un territori, les femelles emeten els seus ous en aigües obertes, que fecunda el mascle terminal.

Semblant a les femelles, els mascles inicials van de territori en territori i intenten fecundar discretament uns quants ous, sense que els mascles terminals els notin.

Els juvenils poden desparasitar altres peixos, fent que el fadrí sigui un làbrid temporal més netejador. A Thalassoma pavo s’han descrit alguns paràsits interns: cucs rodons anisaquids del gènere Hysterothylacium, cucs plans cestodes com Scolex pleuronectis, així com Acanthocephalans.

El gènere Thalassoma inclou una trentena d’espècies distribuïdes per tot el cinturó circumtropical, probablement descendents d’un avantpassat comú que vivia al voltant de Pangea abans que aquest supercontinent es divideixi en els continents actuals.

La natació del fadrí és particular, avança en atacs i arrenca, utilitzant només les seves aletes pectorals per moure’s (molt poc moviment de l’aleta caudal). El seu ritme és encara força viu. De vegades es pot observar recolzat al fons.

A la nit, s’enterra a terra si la presència d’un fons de sorra o grava ho permet. Ella utilitza la mateixa tècnica quan les aigües són fredes o per escapar d’un enemic.

Aleta dorsal amb 8 espines i 13 toves, aleta anal amb 3 espines i 10 a 12 toves.

És una espècie força tímida que pot allunyar-se quan arriben els bussejadors, però s’acosta tan bon punt s’aixequen partícules o sediments.

ESPECIES SIMILARS

Són possibles confusions amb tres espècies, especialment entre mascles:

Coris julis, el napoleó comú, el mascle del qual presenta una lliurea de colors blau-verd a la part dorsal i blanc a sota, separats per una línia mitjana taronja brillant en forma de ziga-zaga. També té una taca negra allargada al costat, just darrere de les cobertes.

Symphodus tinca, Llavió. També és possible confondre els mascles, que tenen colors verds groguencs, marcats amb línies longitudinals vermelles i blaves sobretot a les aletes. El crenilabrum del paó és, però, molt més gruixut i menys esvelt que el napoleó, i una taca fosca sobre l’aleta pectoral ajuda a dissipar qualsevol confusió.

Fora de les aigües catalanes, Coris atlantica, que és present a l’Atlàntic oriental, al sud de Cap Verd. Els mascles tenen la part posterior del cos de color blau fosc i la part davantera del cos va des de tons taronja brillant fins a tons groguencs. També podem observar dissenys reticulats de color taronja brillant a les cobertes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), THALASSOMA PAVO (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere