Syngnathus typhle | Escurçó de mar - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Peix fusiforme, de fins a 35 cm de llarg
Musell de secció rectangular, molt aplanat lateralment de la mateixa alçada del cos.
Mandubula angular i massiva
Boca cap amunt, protràctil
Imita una fulla de posidònia degradant
Aletes pectorals són petites i rodones i estan formades per 14 a 17 raigs.
Aletes dorsal i anal molt reduïdes
Aletes pèlviques inexistents

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Syngnathus typhle (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Escurçó de mar, serpentí, agulla morruda (CA), mula, aguja mula, palito (ES), siphonostome, vipère de mer, siphonostome, aiguille vèsarde (FR), broad-nosed pipefish, deep snouted pipefish (GB), pesce ago cavallino, bisato, bisatelo, seppi y mari, zella co’ muso gruosso (I), grasnadel, pfeifenfish (D)
Grup: Peixos ossis – Signàtids
Tipus paisatge: sobre fons sorrencs i solts, o fins i tot fons rocosos coberts d’algues. A aquests singnàtids els agrada especialment la proximitat de les praderies marines, principalment la posidònia a la Mediterrània, o de les herbes angulars i de cymodocea. També podem observar l’escurçó amagat al fons com una fulla morta i, en aquest cas, només els moviments delicats de les seves aletes dorsal i pectoral delata la seva presència. No obstant això, segueix sent difícil de detectar.
Fondària: Entre 2 i 30 m
Mides: Fins a 35 cm
Distribució geogràfica: Espècie present al Mediterrani, al mar Negre, a l’Atlàntic oriental, al canal de la Mànega i probablement fins al mar Bàltic (descobert a les costes de Polònia).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, St. Jordi d’Alfama, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Montroig, Sant Pol de mar, Mataró, Malgrat de mar, Tossa de mar, Lloret de mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Calella de Palafrugell, Begur, Sa Riera, l’Escala, Llafranc, Roses, Cadaqués, Portlligat i Llançà.

DESCRIPCIÓ

El serpentí és un curiós peix en forma de fus, una mena de cavallet de mar desenrotllat, amb una mida màxima de 30 a 35 cm. El seu cos és prim, molt allargat, anellat, però d’aspecte força llis.

Els individus adults són generalment de color gris-marró, de xocolata a verd. Els juvenils tenen una coloració molt variable. Aquesta espècie és capaç de mimetitzar-se sorprenentment gràcies a màrmoles, taques, esquerdes, fosques o clares, imitant l’aspecte del fullatge en què es troba l’animal. La seva experta aptitud per al camuflatge li permet, per exemple, imitar els colors de les fulles mortes de posidònia, que es troben en procés de deteriorament.

El cap de l’escurçó de mar es distingeix per un musell rectangular, molt aplanat lateralment, amb la boca girada cap amunt, molt protràctil. Un petit ull rodó és clarament visible al final del musell, on comença el propi cos.

Observem la presència d’aletes pectoral, dorsal i anal (encara que molt reduïdes) i una aleta caudal en forma de ventall. Les aletes pèlviques són inexistents.

Les aletes pectorals són petites i rodones i estan formades per 14 a 17 raigs.

Localment es poden distingir diverses subespècies i pel que fa a les costes franceses, podem citar la subespècie mediterrània Syngnathus typhle rondeti i l’Atlàntic Syngnathus typhle typhle. Els dos es diferencien especialment per alguns detalls en la forma del musell.

El mediterrani S. typhle rondeti té un musell molt aplanat lateralment de la mateixa alçada que el cos, amb una mandíbula angular i massiva.

El S. typhle typhle atlàntic mostra un musell llarg també molt aplanat, una mica menys alt que el cos, i la seva mandíbula és una mica més arrodonida que la del seu alter ego mediterrani. També és una mica més petit que aquest últim (de 20 a 25 cm).

S. typhle argentatus (Mar Negre) i S. typhle rotundatus (Adriàtic) tenen un musell més prim que S. typhle rondeleti.

Aquest animal és un carnívor que s’alimenta principalment de petits crustacis com copèpodes, amfípodes i gambes (mísids, etc.), així com de larves de peixos i fins i tot d’altres espècies que formen part del zooplàncton. No deixa de ser molt sorprenent observar amb quina rapidesa es desplega la boca d’aquest peix per caure sobre la seva presa després d’una aproximació molt lenta. Encara que la boca és estreta i força petita, les víctimes atrapades per un escurçó adult poden ser proporcionalment molt grans.

L’època de reproducció és de juny a octubre. Els individus d’aquesta espècie tenen sexes separats. En el moment de l’aparellament, la femella, durant una exhibició que pot durar diverses hores, transmet els ous al mascle que els emmagatzema en una bossa incubadora formada per dos plecs de pell sota la part caudal, els fecunda i els protegeix fins a la maduresa i eclosió. Els ous dipositats no són oxigenats per l’aigua de mar durant el desenvolupament i després es permet el subministrament d’oxigen gràcies a la bossa de cria ricament vascularitzada. Pot haver-hi fins a 20 ous per bossa.

Els alevins eclosionen després de 3 a 4 setmanes d’incubació. Els joves naden fora, a diferència dels cavallets de mar que són expulsats. Fan de 2 a 3 cm de llarg i ja tenen la seva forma definitiva. Absolutament han d’empassar una petita bombolla d’aire a la superfície per activar la secreció de gas de la seva bufeta natatòria.

El sifonostoma és un peix tranquil i sense por al qual el bussejador o el fotògraf s’acostarà fàcilment. La dificultat rau en el seu descobriment, pel seu notable camuflatge gràcies a la seva habilitat per fondejar-se en el substrat.eva homocromia. Observar-lo seguirà sent un moment agradable.

ESPECIES SIMILARS

Tot i que el musell del serpentí és característic, molt aplanat lateralment i pràcticament tan alt com la resta del cap, de vegades es confonen els juvenils amb els del gran peix agulla o gran pipa, Syngnathus acus, Linnaeus, 1758, que és el més gran. espècie, equipada amb 15 a 18 anells angulars fins a l’aleta dorsal.

Encara existeixen altres peixos serpentiformes de mides semblants o menors ( Syngnathus tenuirostris, Syngnathus abaster, Nerophis maculatus, Nerophis lumbriciformis, Entelurus aequoreus, etc.) però la forma del musell és un element de discriminació molt eficaç.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), SYNGNATHIFORMES (ORDRE), SYNGNATHIDAE (FAMÍLIA), SYNGNATHUS TYPHLE (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografies fetes a la platja Cala d’Oques a l’Hospitalet de l’Infant el 14/04/24

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar el Singnathus typhle? Fixa’t en les següents característiques: és un peix fusiforme, allargat i prim, de fins a 35 cm, amb un musell rectangular i molt aplanat lateralment, de la mateixa alçada que el cos. La seva boca és protràctil i orientada cap amunt. Les aletes pectorals són petites i rodones, amb entre 14 i 17 raigs, mentre que les aletes dorsal i anal són molt reduïdes. No té aletes pèlviques. El cos d’aquest peix és capaç de mimetitzar-se amb el fons marí, imitant fulles mortes de posidònia, gràcies a la seva coloració variable que va del gris-marró al verd.