Symphodus tinca | Llavió

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mascles: Groc-verd amb tres bandes fosques transversals, taques blaves i vermelles a les aletes, i colors més vius durant el període nupcial.
• Femelles: Marró grisenc amb tres bandes fosques.
• Peix allargat i massiu amb una sola aleta dorsal.
• Banda fosca en forma de V: Connecta els ulls passant pel front.
• Aleta dorsal amb 14-16 espines i 9-12 raigs tous.
• Dimorfisme sexual marcat, amb canvis de color sota estrès o per camuflatge.
• Vida associada amb espècies netejadores com el Centrolabrus melanocercus.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Symphodus tinca (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Espatarc, llavió (CA), peto, señorita (ES), crénilabre-paon (FR), peacock wrasse (GB), tordo pavone, lepo figo, limone, papaga (I), pfauenlippfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Zones rocoses amb algues o praderies de posidònia.
Fondària: 20-25 m
Mides: 25cm femella, 40cm mascle
Distribució geogràfica: Mediterrani i Atlàntic al voltant de Gibraltar fins al País Basc al nord de Mauritània al sud.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Perelló, Ametlla de Mar, Calafat, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Roda de Berà, Calafell, Cunit, Cubelles, Barcelona, Premià de Mar, Mataró, St. Andreu de Llavaneres, St. Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, St. Andreu de Llavaneres, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El Symphodus tinca, també conegut com a Llavió és un dels làbrids més grans i comuns de la Mediterrània. Aquest peix té un cos allargat i massiu, amb una sola aleta dorsal que inclou entre 14 i 16 espines i de 9 a 12 raigs tous. Els llavis carnosos i una boca protràctil són trets destacats de la seva morfologia. Les diferències entre mascles i femelles són molt marcades (dimorfisme sexual): els mascles presenten un color groc-verd amb tres bandes fosques transversals, sovint decorades amb taques blaves i vermelles a les aletes, mentre que les femelles són de color marró grisenc amb tres bandes fosques. Una característica distintiva és una banda fosca en forma de V que connecta els ulls passant pel front.

Aquest peix es distribueix principalment a la Mediterrània, però també es troba a l’Atlàntic proper a Gibraltar, fins al País Basc al nord i Mauritània al sud. Prefereix zones amb fons rocosos rics en algues i praderies de posidònia, vivint generalment a profunditats de 20-25 metres, tot i que pot arribar fins als 50 metres. La seva dieta consisteix en petits invertebrats, com ara cucs, crustacis i eriçons de mar.

Durant el període de reproducció, que té lloc entre març i agost, els mascles construeixen nius rudimentaris amb algues en coves o depressions rocoses, on la seva coloració es torna més intensa amb vermells i blaus brillants. Aquesta espècie és gonocòrica, però alguns individus poden canviar de sexe: les femelles maduren sexualment als dos anys, i algunes es transformen en mascles un any després.

El Symphodus tinca pot viure fins a 15 anys i presenta una notable capacitat d’homocromia, adaptant el seu color per camuflar-se amb l’entorn o respondre a situacions d’estrès. Tot i que és comestible, la seva carn no és gaire apreciada i no és objecte de pesca específica. Aquesta espècie està classificada per la UICN com de preocupació menor (LC), mantenint-se estable dins dels seus hàbitats naturals.

ESPECIES SIMILARS

El llavió (Symphodus tinca) pot portar a confusió amb diverses espècies similars, especialment dins del mateix grup de làbrids. Les més destacades són:

1. Symphodus cinereus: El tord cendrós pot semblar-se als individus juvenils del Symphodus tinca a causa de la seva forma i coloració discreta. No obstant això, el Symphodus cinereus té una lliurea més pàl·lida i un cos menys massiu.
2. Thalassoma pavo : Conegut pel seu nom comú, fadrí, aquest peix presenta una coloració similar en els mascles, amb tons verdosos i vetes de vermell ataronjat. Tanmateix, el Thalassoma pavo és més esvelt, menys corpulent, i té una taca fosca característica sobre l’aleta pectoral que el diferencia clarament.

Aquestes confusions es dissipen observant trets clau com la forma del cos, les marques específiques (com la banda fosca en forma de V en el Symphodus tinca), o detalls en les aletes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS TINCA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere