COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Musell allargat en forma de trompa i perfil del cap enfonsat còncau.
- Peix petit d’entre 8 i 13 cm
- La coloració pot ser de color verd brillant uniforme per als juvenils, que s’amaguen a la posidònia.
- Adults de color marró verdós amb una línia mitjana blanca i dues línies longitudinals fosques. No hi ha diferència de color entre els dos sexes.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Symphouds rostratus (Bloch, 1791)
Nom comú: Tord becut, petarc, donzelleta (CA), Tordo picudo, grivieta (ES), Sublet (FR), Long-snouted wrasse (GB), tordo musolungo, smergo (I), Schnauzenlippfisch (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Espècie costanera, que viu en prats de posidònia i zones rocoses prop del llit d’herbes marines, el stord becut és, no obstant això, típicament un peix de fons rocosos en el qual sempre es reproduirà.
Fondària: Fins a 30 metres
Mides: De 8 a 13 cm.
Distribució geogràfica: Espècie endèmica mediterrània.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
La trobem a tot el litoral català. Per l’Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Cubelles, Barcelona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Palamós, Tamariu, Sa Tuna, Illes Medes i l’Escala
DESCRIPCIÓ
El tord becut, també conegut com Serranus rostratus, té una mida d’entre 8 i 13 cm. El seu musell és molt punxegut i còncav, i la seva boca és extremadament protràctil. La coloració pot ser de color verd brillant uniforme, però també pot ser marró verdós amb una línia mitjana blanca i dues línies longitudinals fosques. No hi ha diferència de color entre els sexes.
El tord becut s’alimenta de petites preses, principalment crustacis. També s’alimenta de briozous que recull delicadament amb la seva delicada boca.
La reproducció és anual, amb la posta que té lloc de març a juny. El mascle construeix el niu, el vigila i aireja els ous. Durant aquest període, la papil·la genital femenina, que és blava a negra, és molt visible a la part davantera de l’aleta anal, mentre que la del mascle és més discreta. Durant l’època de reproducció, el mascle construeix un niu d’algues generalment damunt d’una roca. Després presenta una línia midodorsal blanca que parteix del musell i va fins a l’aleta dorsal. Tan bon punt una femella madura passa a prop del seu niu, el mascle s’aboca sobre ell i, després d’una exhibició de festeig, la femella posarà els ous al niu. El mascle fecunda els ous i la femella abandona la zona. A continuació, el mascle reproduirà aquesta escena amb altres femelles. Després d’uns deu dies d’activitat sexual, consolidarà el niu, el cobrirà amb grava i vigilarà els ous mentre els ventila.
El S. rostratus sovint es troba verticalment, cap avall, entre les fulles de posidònia, sobretot per dormir.
ESPECIES SIMILARS
La morfologia del tord becu i en particular el seu musell punxegut i còncau, no permet cap confusió amb altres espècies.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS ROSTRATUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES




PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Symphony rostratus? Fixa’t en el musell allargat en forma de trompa i el perfil del cap enfonsat còncau d’aquest peix petit, que mesura entre 8 i 13 cm. Els juvenils tenen una coloració verd brillant uniforme i sovint s’amaguen entre les fulles de posidònia, mentre que els adults presenten un color marró verdós amb una llinia mitjana blanca i dues línies longitudinals fosques. No hi ha diferències de color entre els sexes. Aquest peix es troba sovint a zones rocoses i prats de posidònia, i s’alimenta principalment de crustacis i briozous. Durant la reproducció, el mascle construeix un niu d’algues sobre una roca i vigila els ous mentre els ventila.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España