Symphodus roissali | Planxeta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Coloració com si fos un estampat marronós a quadres (3 bandes transversals)
• Ulls vermells
• 1 aleta dorsal
• Línies obliqües a les galtes

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Symphodus roissali (Risso, 1810)
Nom comú: Planxeta (CA), planchita (ES), crénilabre à cinq taches, crénilabre de Roissal, crénilabre à cinq bandes, pite-mouffe, langaneu, roucaou (FR), five-spotted wrasse (GB), tordo verde (I), fünffleckiger lippfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Aquest peix freqüenta fons rocosos i prats de posidònia a poca profunditat de fins a deu metres, però ocasionalment es pot trobar fins a 30 m. A l’estiu, quan les aigües són càlides, no és estrany veure Symphodus roissali a menys d’un metre de profunditat.
Fondària: Fins a 30 m
Mides: Entre 10 i 17 cm. Les femelles son més petites que els mascles.
Distribució geogràfica: L’espècie és present al mar Negre, al Mediterrani i a l’Atlàntic a banda i banda de l’estret de Gibraltar, fins al golf de Biscaia al nord i part de la costa marroquina al sud.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Torredembarra, Creixell, Sant Pere de Ribes, Barcelona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Rosses, Cadaqués, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El mascle de Symphodus roissali, pot arribar als 17 cm mentre que la femella no supera els 10 cm (les poblacions del mar Negre poden arribar als 4 o 5 cm més).
Els individus es caracteritzen per la presència d’una banda fosca al musell que connecta els ulls, així com unes quantes línies obliqües a les galtes. El cos té més o menys tres bandes fosques, contínues o no, entre elles una al dors i dues a la part superior dels flancs. És possible que hi hagi una taca negra al mig del peduncle caudal.
La coloració és variable, verdosa a marró amb una certa homocromia amb l’entorn. Els ulls són vermells amb les pupil·les verd-marrons. Pot viure fins a 8 anys.
Els llavis són gruixuts i la boca té petites dents còniques a cada mandíbula.
L’aleta dorsal es compon de 14 a 16 espines i de 8 a 10 espines toves. L’aleta anal té 3 espines i de 8 a 10 de toves.
Durant el període reproductiu, el dimorfisme sexual és més marcat. Els mascles tenen colors més brillants. Les línies de les galtes i les bandes transversals són marrons. Quatre taques són visibles al llarg de la base de l’aleta dorsal, més marcades cap a la part posterior d’aquesta aleta. La femella té taques negres més o menys escampades per la part ventral del cos amb una papil·la genital blava-negra.

Symphodus roissali s’alimenta de petits invertebrats com crustacis, mol·luscs, eriçons de mar i hidroides.

Aquesta espècie és gonocòrica (els sexes estan separats). La maduresa sexual de les femelles s’aconsegueix al voltant d’un any, la seva mida és llavors de 5-7 cm i la transformació en mascle es produeix generalment l’any següent.
La reproducció té lloc entre març i agost. La lliurea dels mascles es torna més colorida i construeixen un o més nius d’algues hemisfèriques, que defensen ferotgement, fins i tot contra les femelles (fins que s’acaba). Ponen entre 5.000 i 40.000 ous dels quals els mascles cuiden mentre protegeixen el niu.

S. roissali de vegades es pot trobar en posició vertical i immòbil, sent desparasitada pel petita llamprega Centrolabrus melanocercus.

ESPECIES SIMILARS

Symphodus melops té una coloració més apagada i una taca fosca al centre de la cua. La seva distribució és una mica més àmplia, és comú a l’Atlàntic, més rara a la Mediterrània.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS ROISSALI (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere