Espècies Marines del Mediterrani

Symphodus ocellatus | Roqueret

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Taca rodona a l’opercle (ocell): Taca de color bru-verdós, envoltada de vermell. Més intensa i destacada en els mascles.
  • Taca negra al peduncle caudal (base de la cua). Situada al centre, més petita en les femelles.
  • Coloració general: Tons verdosos o marrons al cos, amb el ventre més clar. Alguns exemplars poden presentar una variació de coloració taronja.
  • Línia clara al llarg del cos: Una línia que recorre tot el flanc de l’animal.
  • Diferències entre sexes: Mascles: colors més vius en època de reproducció (línies blaves al cap i al voltant de l’ocell). Femelles: més petites (no superen els 7 cm) i amb una coloració menys intensa.
  • Tamany: Mascles: fins a 13 cm. Femelles: màxim 7 cm.
  • Juvenils: Sovint formen grans estols a la tardor.
  • Diferència amb espècies similars: No confondre amb Symphodus mediterraneus, que té una taca a la base de la pectoral però no a l’opercle.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Symphodus ocellatus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Roqueret, saig (CA), tordo de roca (ES), ocellated wrasse (FR), axillary wrasse (GB), tordo ocellato, labro occhiato, liba (I), augen-lippfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: El roqueret (Symphodus ocellatus) habita en fons rocosos i zones d’algues o praderies de posidònia a aigües relativament poc profundes, creant un ecosistema ric i ple d’aliments per a aquest peix.
Fondària: es mou principalment en aigües poc profundes. La seva fondària típica d’hàbitat és fins als 15 metres, però pot arribar fins a 30-40 metres en algunes ocasions.
Mides: Mascles: Poden arribar fins a 13 cm de longitud total. Femelles: Normalment no superen els 7 cm de longitud total.
Distribució geogràfica: El roqueret (Symphodus ocellatus) té una distribució geogràfica restringida a la Mediterrània, on és una espècie endèmica. Això vol dir que només es troba en aquesta regió i no es troba en altres parts del món.

En concret, es pot localitzar a les costes mediterrànies de països com França, Espanya, Itàlia, Grècia, i altres zones de la Mediterrània central i oriental. També és present a les illes de la Mediterrània, com les illes Balears i Còrsega.

Aquesta espècie habita en zones rocoses i praderies de posidònia a aigües poc profundes, i es pot trobar des de les costes franceses fins a altres parts de la Mediterrània occidental i oriental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Miami, Tarragona, Roda de Barà, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El roqueret és un peix de mida petita a mitjana, amb els mascles que poden arribar fins als 13 cm, mentre que les femelles no superen els 7 cm. Presenta un cos allargat amb una coloració general que varia entre el verdós i el marró, amb el ventre més clar. Un tret distintiu és l’ocell (una taca rodona) situat a l’opercle, que és bru-verdós envoltat de vermell, especialment intens en els mascles. Al peduncle caudal, al centre de la base de la cua, hi ha una altra taca negra, més petita en les femelles. A més, una línia clara recorre tot el flanc del cos. En època de reproducció, els mascles mostren colors més vius i línies blaves al cap i al voltant de l’ocell. També existeix una variació poc freqüent amb una coloració taronja uniforme, considerada per alguns una subespècie (Symphodus ocellatus bertini).

Biòtop i distribució

Aquest peix és endèmic de la Mediterrània i habita principalment en fons rocosos poc profunds coberts d’algues o en praderies de posidònia. Sol trobar-se fins als 15 metres de profunditat, però també pot viure ocasionalment fins als 30-40 metres. Els juvenils formen grans estols a la tardor, mentre que els adults són menys freqüents.

Alimentació

El roqueret s’alimenta principalment d’invertebrats bentònics com crustacis, cucs i mol·luscs. La seva dieta es basa en preses de mida petita que captura als fons marins, mostrant un comportament oportunista. A més, en alguns casos actua com a peix netejador, ajudant altres espècies a desparasitar-se, especialment quan són individus joves.

Reproducció

La reproducció té lloc entre abril i agost. És una espècie gonocòrica, on els sexes estan separats. Durant aquesta època, els mascles adopten colors més vius i construeixen diversos nius amb algues, que defensen activament contra altres mascles. Les femelles, que desenvolupen una papil·la urogenital blava característica, ponen els ous en aquests nius. El mascle els fertilitza i es responsabilitza de protegir els ous i les larves durant uns dies. També hi ha mascles més petits, anomenats “satèl·lits”, que imiten l’aspecte de les femelles per intentar fertilitzar els ous sense ser detectats pels mascles dominants.

Estat de conservació

L’espècie està classificada com a “preocupació menor” (LC) segons la Llista Vermella de la UICN. Tot i ser un peix relativament comú dins la seva àrea de distribució, és important mantenir l’equilibri dels ecosistemes marins per assegurar la seva conservació.

ESPECIES SIMILARS

El roqueret (Symphodus ocellatus) es pot confondre amb diverses espècies de la mateixa família, especialment amb altres membres del gènere Symphodus. Aquí tens algunes espècies amb les quals pot presentar semblances:

  1. Symphodus mediterraneus:
    • Aquesta espècie és una de les més semblants al roqueret, però es pot distingir fàcilment perquè no té l’ocell (taca rodona) a l’opercle. En lloc d’això, té una taca a la base de la navegació pectoral.
  2. Symphodus roissali:
    • Les femelles de roqueret poden ser similars a les femelles joves d’aquesta espècie, però l’ocell a l’opercle del roqueret ajuda a distingir-lo.
  3. Symphodus cinereus:
    • També hi ha similituds entre les femelles de roqueret i les de S. cinereus, però un cop més, l’ocell característic del roqueret permet identificar-lo amb seguretat.
  4. Symphodus tinca:
    • Els juvenils de S. tinca poden ser fàcilment confosos amb els juvenils del roqueret, però la presència de l’ocell a l’opercle és una diferència clau.

Per tant, la presència de l’ocell (una taca rodona en l’opercle) és la característica principal que permet identificar el roqueret i evitar la confusió amb altres espècies semblants. Les femelles i els juvenils d’altres crènilabres poden ser molt similars, però l’ocell és un signe distintiu clar.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS OCELLATUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta per Sylvain Le Bris a Boulegeade i publicada a GBIF
Fotografia feta per Frédéric Andre a Var i publicada a GBIF
Fotografia feta per Jordi Dalmau i publicada a GBIF
PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar el Symphodus ocellatus? Fixat en l’ocell (una taca rodona) de color bru-verdós amb un borde vermell que es troba a l’opercle del peix, un dels principals trets distintius del roqueret. Els mascles presenten aquest ocell de manera més intensa que les femelles, que també tenen aquesta taca però més petita. La coloració general del cos és verdosa a marró, amb el ventre més clar i una línia clara que recorre tot el flanc. A la base de la cua, el peix mostra una taca negra més petita en les femelles. Els mascles, en època de reproducció, es tornen més vius, amb línies blaves al cap i al voltant de l’ocell. Aquestes característiques permeten identificar fàcilment el roqueret, especialment pel seu ocell distintiu a l’opercle.

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF