Symphodus mediterraneus | Canari

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Peix de forma allargada. Pot arribar fins als 18 cm (els mascles són més grans que les femelles).
• Cos vermellós a marró-rogenc.
• Els individus que viuen en prats de posidònia tenen un to més verdós.
• Les femelles són més apagades, sovint amb marbrures verticals.
• Ténen una taca fosca a la base de les aletes pectorals. Marró en femelles i blava envoltada d’un contorn groc en mascles.
• Una altra taca fosca a la part superior del peduncle caudal (prop de la cua).
• En època de reproducció (entre maig i agost), els mascles presenten línies o punts blaus a la part superior del cos.
• Ulls grocs.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Symphodus mediterraneus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Canari, tord rogenc (CA), vagueta (ES), crénilabre méditerranéen, crénilabre rouquié (FR), axillary wrasse (GB), tordo rosso (I), mittelmeerlippfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Aquest peix habita principalment en fons rocosos i ptras de Posidonia oceanica, que són paisatges típics del Mediterrani. Es troba generalment a una profunditat de fins a 20 metres, tot i que pot aparèixer ocasionalment fins als 70 metres. Aquest entorn li ofereix refugi, aliment i un espai adequat per a la reproducció.
Fondària: Sobre els 20 m. Però es pot trobar ocasionalment fins als 70 metres.
Mides: Fins als 18 cm, tot i que les femelles solen ser una mica més petites que els mascles.
Distribució geogràfica: L’espècie és present al mar Negre, al Mediterrani i a l’Atlàntic a banda i banda de l’estret de Gibraltar, fins al golf de Biscaia al nord i part de la costa marroquina al sud.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Miami, Tarragona, Roda de Barà, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El Canari (Symphodus mediterraneus) és un peix de forma allargada que pot arribar als 18 cm de longitud, amb els mascles generalment més grans que les femelles. El cos té una coloració vermellosa a marró-rogenc, tot i que els individus que viuen en prats de posidònia poden tenir un to més verdós. Presenta dues taques fosques distintives: una a la base de les aletes pectorals i una altra a la part superior del peduncle caudal (prop de la cua). Els llavis són blanquinosos i gruixuts, amb una boca equipada amb dents fines i esmolades disposades en una sola fila, així com molars.

Diferències entre mascles i femelles

Els mascles són més grans i tenen una coloració més intensa que les femelles. En època de reproducció, de maig a agost, presenten línies o punts blaus a la part superior del cos. La taca fosca a la base de les aletes pectorals és de color blau amb un contorn groc.

Les femelles, en canvi, tenen una coloració més apagada, sovint amb marbrures verticals al cos. La taca a la base de les aletes pectorals és de color marró. Durant la reproducció, mostren una papil·la genital visible, que permet identificar-les fàcilment en aquest període.

Reproducció

Aquesta espècie és hermafrodita protògina, fet que significa que els individus neixen com a femelles i es transformen en mascles, normalment al voltant dels 3 anys. La reproducció té lloc entre maig i agost, i durant aquest període els mascles adquireixen una coloració més viva per atreure les femelles.

Els mascles construeixen un niu d’algues, al qual afegeixen sorra per estabilitzar-lo, i després el defensen amb agressivitat. Durant la reproducció es poden observar tres tipus de mascles:

1. Territorials dominants: grans, construeixen i defensen el niu i són responsables de la major part de les fecundacions.
2. Satèl·lits: més petits, col·laboren amb el mascle dominant però no tenen territori propi.
3. “Sneakers”: molt petits i amb una coloració similar a les femelles, s’infiltren al niu i fecunden els ous mitjançant ràpides ejaculacions.

Hàbitat i alimentació

El Canari viu en fons rocosos i prats de posidònia, que són entorns típics del Mediterrani. Habita principalment a profunditats de fins a 20 metres, tot i que es pot trobar ocasionalment fins als 70 metres. La seva dieta està formada per mol·luscs, cucs tubícoles, briozous i eriçons de mar. També pot actuar com a peix netejador, alimentant-se de restes que troba en altres peixos.

Longevitat

Aquesta espècie pot viure fins a 8 anys, adaptant-se bé al seu entorn gràcies a les seves estratègies reproductives i alimentàries.

ESPECIES SIMILARS

Symphodus cinereus:

• Aquesta espècie es diferencia pel fet que la taca fosca es troba a la base del peduncle caudal, però no presenta cap taca a la base de les aletes pectorals.

Symphodus ocellatus:

• A més, la taca de les aletes pectorals no està a la base, sinó una mica més amunt, sobre l’opercle (la coberta de les brànquies).
• La taca fosca en aquest peix es troba al centre del peduncle caudal i és més petita que la del crénilabre mediterrani.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS MEDITERRANEUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere