Symphodus cinereus | Tord cendrós

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos: Petit, amb una longitud entre 8 i 15 cm.
• Coloració: Generalment de color gris cendrat a beige, però pot variar a grogós o verd clar.
• Sovint presenta marbrures al cos, sobretot en els mascles durant la protecció del niu.
• Una taca negra a la base del peduncle caudal (pot ser menys visible segons l’època de l’any). En alguns casos, dues línies fosques longitudinals al cos.
• Una única aleta dorsal, amb 12-15 espines i 8-11 radis tous.
• Aleta anal amb 3 espines i 7-10 radis tous.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Symphodus cinereus (Bonnaterre, 1788) 
Nom comú: Tord cendrós (CA), bodión(ES), crénilabre gris, crénilabre cendré (FR) , grauer lippfisch(D), grey wrasse (GR), tordo grigio  (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita en zones de sorra situades a la línia dels herbassars de posidònia i prop de zones rocoses, preferint ambients tranquils i amb poca agitació.
Fondària: Es troba habitualment a profunditats compreses entre els 5 i els 20 metres, on troba un entorn ideal per viure i reproduir-se.
Mides: El tord cendrós (Symphodus cinereus) sol tenir una longitud d’entre 8 i 15 cm, tot i que els exemplars més petits poden mesurar al voltant de 4 cm quan són juvenils.
Distribució geogràfica: El tord cendrós (Symphodus cinereus) es distribueix principalment a la mar Mediterrània, inclosa la mar Negra, i a l’Atlàntic oriental, des de les costes de Gibraltar fins al banc d’Arcachon, a França. També es troba al llarg de les costes de Portugal i Galícia, preferint zones costaneres d’aquestes regions.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem vist a l’Ametlla de Mar, a Tarragona, Cambrils, Torredembarra, Cubelles, Badalona, Premià de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, Illes Medes , l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Colera.

DESCRIPCIÓ

La seva longitud que varia entre els 8 i 15 cm. Presenta un cos de coloració gris cendrat a beige, tot i que pot variar a grogós o verd clar. Sovint té marbrures al cos, especialment en els mascles durant l’època de reproducció, i una taca negra característica a la base del peduncle caudal, que pot ser més o menys visible segons l’estació. Alguns exemplars també mostren dues línies fosques longitudinals al llarg del cos, i els mascles poden tenir línies blaves sota l’ull durant la fase reproductiva.

Hàbitat

Aquesta espècie habita en zones de sorra, a la lisi dels herbassars de posidònia i a prop de zones rocoses. Es troba a profunditats compreses entre els 5 i 20 metres i prefereix ambients tranquils amb poca agitació. També es pot trobar en aigües més somes i calmades, com ara llacunes costaneres o estuaris.

Alimentació

El tord cendrós s’alimenta principalment de petits invertebrats que busca al fons sorrenc, incloent-hi crustacis, mol·luscs i cucs. En ocasions, acompanya altres peixos mentre busquen aliment, aprofitant per capturar les seves pròpies preses. També pot complementar la seva dieta amb els residus que obté netejant altres peixos.

Reproducció

Els individus són hermafrodites protogínics, és a dir, comencen la seva vida com a femelles i es transformen en mascles al voltant del segon any. La reproducció té lloc a la primavera i l’estiu, especialment a la mar Negra. Els mascles construeixen nius amb algues, sorra i petites closques, on les femelles dipositen els seus ous. Els mascles defensen aquests nius de manera agressiva, utilitzant canvis de coloració i moviments intimidatoris per mantenir allunyats altres mascles. També hi ha comportaments reproductius socials amb la presència de mascles satèl·lits i sneakers que intenten fecundar els ous furtivament.

Conservació i estat de perill

El tord cendrós està classificat com a espècie de preocupació menor (LC) segons la Llista Vermella de la UICN. Això significa que no es considera amenaçat a nivell global, tot i que cal tenir cura del seu hàbitat natural, especialment en zones costaneres vulnerables a la contaminació i la degradació dels herbassars de posidònia.

ESPÈCIES SIMILARS

El tord cendrós (Symphodus cinereus) pot ser confós amb altres espècies de crènilabres de coloració clara, especialment amb femelles i juvenils d’altres membres del mateix gènere Symphodus o de la família Labridae. Algunes de les espècies similars són:

1. Symphodus roissali: També conegut com a tord verd, presenta una coloració més intensa, amb tons verdosos o marronosos, i una taca negra a la base de l’aleta dorsal, però no al peduncle caudal com el tord cendrós.
2. Symphodus tinca: És més gran que el tord cendrós i té un cos més robust, amb una coloració verdosa o marró amb ratlles longitudinals difuses.
3. Symphodus mediterraneus: Aquest crènilabre té una coloració més viva, amb tons vermellosos o ataronjats i sovint una taca blava darrere de l’ull, diferent del patró del tord cendrós.
4. Juvenils d’altres Labridae: Els juvenils de moltes espècies de la família Labridae poden mostrar una coloració semblant a la del tord cendrós, amb tons clars i marques poc definides que dificulten la seva identificació.

El que ajuda a distingir el Symphodus cinereus és la seva taca negra al peduncle caudal, combinada amb una coloració cendrada i les marbrures que apareixen sobretot en els mascles durant la reproducció. A més, les seves dimensions més petites i les dues línies longitudinals fosques que pot mostrar són indicadors útils per diferenciar-lo d’altres espècies similars.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), SYMPHODUS CINEREUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere