COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
A les covetes i excletxes del al Castell de St. Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar. També a Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Palamós, s’Alguer, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Aquesta gamba és relativament gran i pot arribar als 75 mm de llarg. El rostre és recte i tan llarg com la meitat de la closca; té de vuit a tretze dents dorsals i de cinc a nou dents ventrals.
La closca i la resta del cos estan coberts d’espines apuntant cap endavant. Als tres últims segments de l’abdomen hi ha fileres transversals de petites espines o “espínules“.
Els ulls porten una corona d’espinules. Les antenes són molt llargues (fins a tres vegades la longitud del cos). El tercer parell de potes està molt desenvolupat i constitueixen les pinces principals. Les pinces del primer i segon parell de potes són molt més petites.
L’animal té un color general força uniforme, groc, taronja o vermell daurat, lleugerament transparent; la meitat posterior del ventall caudal és vermella amb la part central blanca. Les antenes són blanques (taronja a la base). Les urpes grans són taronja-opaques, amb els dits blancs.
Els ous són grocs.
És una gamba netejadora de peixos. Podria, doncs, consumir ectoparàsits i descamacions que buscarà a la pell d’espècies netes, així com restes de menjars d’aquests mateixos peixos. També s’informa que pot vagar a la nit i consumir organismes lliures com ara cucs, larves, mol·luscs i crustacis.
Es disposa de poques dades: a la Mediterrània, les femelles ovívares es notifiquen d’abril a novembre. Porten els seus ous sobre els pleòpodes (apèndixs abdominals) fins que eclosionen les larves.
El primer estadi larvari és gran, té un rostre relativament llarg i espines dorsals als segments abdominals 3, 5 i 6. Hi ha almenys cinc estadis planctònics abans de la metamorfosi. La morfologia dels juvenils és poc coneguda.
Com les gambes Monegasques (Lysmata seticaudata) i les gambes grogues de les coves es troben sovint als mateixos forats, o a les proximitats immediates del congre (Conger conger) i les morenes (Muraena helena) que les toleren. Les observacions de gambes grogues de la cova realment en posició o en acció de neteja són rares.
Consta l’observació d’una orada (Diplodus sargus) amb una gamba en posició de neteja davant del peix, igual que el Moll Reial (Apogon imberbis).
Ocasionalment, s’han observat i fotografiat les gambes grogues de les coves a prop d’altres espècies com la Castanyola (Chromis chromis), o la Serp N (Grammonus ater) sense que realment s’estableixi una relació privilegiada.
La biologia d’aquesta espècie no és ben coneguda. És un animal lent i maldestre, que sembla vulnerable a la intempèrie. De dia s’amaga; a la nit, pot aventurar-se a l’entrada del seu cau. Animal més o menys gregari: no és estrany tenir diversos individus a la mateixa escletxa (parelles?). Aquestes gambes sovint sostenen les urpes àmpliament esteses en un semicercle i aixecades cap endavant (d’aquí el nom anglès “boxer shrimp“); sovint es troben a les parets o “del revés” als sostres de les coves o esquerdes.
Aquesta espècie es va considerar erròniament rara. Com que té hàbits crepusculars o nocturns, els submarinistes l’observem sovint, sobretot de nit. Sembla especialment comú a les costes de Tarragona, Provença-Costa Blava. S’aconsella evitar la frequentació excessiva de les coves que li agraden especialment. De fet, les coves són entorns sensibles que cal preservar i respectar.
ESPECIES SIMILARS
Pel seu aspecte general, les seves grans urpes amb el 3r parell de potes, la seva coloració i el seu hàbitat, aquesta espècie no es pot confondre amb cap altra quan es busseja per la nostra costa.
A les zones tropicals, hi ha altres espècies del mateix gènere com, per exemple, Stenopus hispidus.
A Europa es troben vuit espècies de Stenopus pertanyents a altres gèneres. La pràctica totalitat d’aquestes espècies només són conegudes per uns quants exemplars rars de petita mida (10 a 20 mm) procedents de profunditats molt superiors a les freqüentades pels bussejadors (de 330 a 1721 m). Només Odontozona addaia Prerus, 1990 trobada en una cova a 5 m de les Illes Balears possiblement es pot trobar durant la immersió.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), CHALCIDOIDEA (FAMÍLIA), STENOPUS SPINOSUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar l’Stenopus Spinosus? Fixa’t en les antena llargues, que poden ser fins a tres vegades més llargues que el cos de l’animal. La seva coloració groga o ataronjada uniforme és un altre signe distintiu, amb les antena blanques i les urpes grans de color taronja-opaques. Aquestes urpes es troben al tercer parell de potes, i són molt més grans que les dels altres parells. A més, és comú trobar-la amagada en esquerdes profundes o covetes, on sovint es refugia durant el dia. La seva mida pot arribar fins a 8 cm, i el seu cos està cobert d’espines i espínules a l’abdomen. L’hàbit d’amagar-se en covetes i la seva activitat nocturna també són característiques clau per identificar aquesta gamba.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España