Stenopus spinosus | Gamba d’antenes llargues

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Gamba espinosa, de fins a 8 cm
• Color groc o ataronjat uniforme
• Antenes blanques 3 vegades més llargues que l’animal
• Urpes grans a l’alçada del 3r parell de potes
• Esquerdes profundes i coves

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Stenopus spinous (Risso, 1927)
Nom comú: Gamba d’antenes llargues (CA), Camarón de antenas largas (ES)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: Immersió en coves. Sobre substrats durs. Freqüent en el domini coral·lí i en coves. Es pot trobar tant en aigües superficials com en aigües més profundes. Presenta activitat nocturna. Durant el dia es troba amagada en esquerdes rocoses, entre roques o a la zona de coral.
Fondària: Les hem vist a 6 metres de fondària. Per sota dels 40 metres se la pot trobar desplaçant-se en aigües lliures en gran nombre i amb moviments lents.
Mides:  Fins a 8 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba a l’Atlàntic oriental temperat i tropical, entre els 40° N i l’equador: Portugal, Madeira, Açores, Canàries, Marroc, Camerun, Congo, i a tot el Mediterrani: mar d’Alborà, costes de França (Niza és el típic balneari), Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeu, Conca del Llevant.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

A les covetes i excletxes del al Castell de St. Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar. També a Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Palamós, s’Alguer, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Aquesta gamba és relativament gran i pot arribar als 75 mm de llarg. El rostre és recte i tan llarg com la meitat de la closca; té de vuit a tretze dents dorsals i de cinc a nou dents ventrals.

La closca i la resta del cos estan coberts d’espines apuntant cap endavant. Als tres últims segments de l’abdomen hi ha fileres transversals de petites espines o “espínules”.

Els ulls porten una corona d’espinules. Les antenes són molt llargues (fins a tres vegades la longitud del cos ). El tercer parell de potes està molt desenvolupat i constitueixen les pinces principals. Les pinces del primer i segon parell de potes són molt més petites.

L’animal té un color general força uniforme, groc, taronja o vermell daurat, lleugerament transparent; la meitat posterior del ventall caudal és vermella amb la part central blanca. Les antenes són blanques (taronja a la base). Les urpes grans són taronja-opaques, amb els dits blancs.

Els ous són grocs.

És una gamba netejadora de peixos. Podria, doncs, consumir ectoparàsits i descamacions que buscarà a la pell d’espècies netes, així com restes de menjars d’aquests mateixos peixos. També s’informa que pot vagar a la nit i consumir organismes lliures com ara cucs, larves, mol·luscs i crustacis.

Es disposa de poques dades: a la Mediterrània, les femelles ovívares es notifiquen d’abril a novembre. Porten els seus ous sobre els pleòpodes (apèndixs abdominals) fins que eclosionen les larves.

El primer estadi larvari és gran, té un rostre relativament llarg i espines dorsals als segments abdominals 3, 5 i 6. Hi ha almenys cinc estadis planctònics abans de la metamorfosi. La morfologia dels juvenils és poc coneguda.

Com les gambes Monegasques ( Lysmata seticaudata ) i les gambes grogues de les coves es troben sovint als mateixos forats, o a les proximitats immediates del congre ( Conger conger ) i les morenes ( Muraena helena ) que les toleren. Les observacions de gambes grogues de la cova realment en posició o en acció de neteja són rares.

Consta l’observació d’una orada ( Diplodus sargus ) amb una gamba en posició de neteja davant del peix, igual que el Moll Reial ( Apogon imberbis ).

Ocasionalment, s’han observat i fotografiat les gambes grogues de les coves a prop d’altres espècies com la Castanyola ( Chromis chromis ), o la Serp N( Grammonus ater ) sense que realment s’estableixi una relació privilegiada.

La biologia d’aquesta espècie no és ben coneguda. És un animal lent i maldestre, que sembla vulnerable a la intempèrie. De dia s’amaga; a la nit, pot aventurar-se a l’entrada del seu cau. Animal més o menys gregari: no és estrany tenir diversos individus a la mateixa escletxa (parelles?). Aquestes gambes sovint sostenen les urpes àmpliament esteses en un semicercle i aixecades cap endavant (d’aquí el nom anglès “boxer shrimp”); sovint es troben a les parets o “del revés” als sostres de les coves o esquerdes.

Aquesta espècie es va considerar erròniament rara. Com que té hàbits crepusculars o nocturns, els submarinistes l’observem sovint, sobretot de nit. Sembla especialment comú a les costes de Tarragona, Provença-Costa Blava. S’aconsella evitar la freqüentació excessiva de les coves que li agraden especialment. De fet, les coves són entorns sensibles que cal preservar i respectar.

ESPECIES SIMILARS

Pel seu aspecte general, les seves grans urpes amb el 3r parell de potes, la seva coloració i el seu hàbitat, aquesta espècie no es pot confondre amb cap altra quan es busseja per la nostra costa.

A les zones tropicals, hi ha altres espècies del mateix gènere com, per exemple, Stenopus hispidus .

A Europa es troben vuit espècies de Stenopus pertanyents a altres gèneres. La pràctica totalitat d’aquestes espècies només són conegudes per uns quants exemplars rars de petita mida (10 a 20 mm) procedents de profunditats molt superiors a les freqüentades pels bussejadors (de 330 a 1721 m). Només Odontozona addaia Prerus, 1990 trobada en una cova a 5 m de les Illes Balears possiblement es pot trobar durant la immersió.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), CHALCIDOIDEA (FAMÍLIA), STENOPUS SPINOSUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere