Sphyraena viridensis | Barracuda del Mediterrani

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos fusiforme, gris platejat
• Part superior dels flancs marcats amb bandes fosques (aprox. 20 a 23)
• Cap esvelt i punxegut amb la mandíbula inferior prominent
• Galta sense escates al nivell del preopercle
• Dues aletes dorsals curtes

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sphyraena viridensis, Cuvier (1829)
Nom comú: Barracuda, Espet (CA), Espetón (ES), Barracuda (FR), Yellowmouth barracuda (GB)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: L’espècie freqüenta dos biòtops, segons la seva edat: Els juvenils prefereixen les zones poc profundes. S’amaguen de bon grat a la semifoscor de les roques (zones portuàries) a la vora dels prats de posidònia per abocar-se a les preses potencials. També escapen en aquests llocs de les dents dels seus majors. La seva forma evoca una planta que flota amb el corrent (fulla de posidònia arrencada).
Els espècimens adults, pelàgics, es mouen pels desnivells, zones seques o zones costaneres, tant a l’estiu com a principis de tardor. Es troben en aigües de més de deu metres de profunditat, la qual cosa no els impedeix creuar en aigües obertes, entre 3 i 5 m. Poden trobar-se fins a 110 m.
Fondària: Fins a 110 m.
Mides:  Fins a 120 cm
Distribució geogràfica:  Mediterrània i atlàntica, des de Gibraltar fins a les costes nord-occidentals d’Àfrica, incloses les Canàries. També és un dels depredadors pelàgics més freqüents a les costes de les Açores, que probablement representen el límit més septentrional de la seva àrea de distribució.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tarragona, derelicte Dragonera i espigó al costat del port. També estan confirmats avistaments a l’Ametlla de Mar, Torredembarra, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Calella, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

DESCRIPCIÓ

Aquest peix té un aspecte generalment hidrodinàmic.
El cos, fusiforme, gris platejat, té el ventre més clar; els flancs estan ratllats amb bandes fosques eixamplant per sota de la línia lateral.
Les dues aletes dorsals, curtes, són lleugerament groguenques i la caudal, molt dentada, està vorejada de negre .
La primera dorsal està ben enrere de l’aleta pectoral.
El cap acaba té una mandíbula inferior prominent i punxeguda. La mandíbula superior té una baixa capacitat de protràctil. La generosa dentició, en dues fileres, està girada cap a dins.
Les galtes desproveïdes d’escates a nivell del preopercle.
L’ull és rodó.
Aquesta espècie pot arribar als 120 cm de llargada.

Els espècimens vells arriben a quasi pedre les bandes fosques i la boca es fa més pronunciada. A aquests també se’ls anomena Espets.

S’alimenten de peixos, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis són al menú d’aquest caçador. En aquesta zona, la barracuda s’alimenta principalment de sards, castanyoles,…

Es disposa de molt poca informació sobre la reproducció d’ aquesta espècie, però els treballs científics han demostrat que té una taxa de renovació molt baixa. Un vídeo fet a Espanya per bussejadors aficionats mostra un comportament que pot estar relacionat amb la reproducció: un petit grup de barracudes neden sense una direcció determinada, molt ràpidament, sense parar atenció als bussejadors, i alguns individus sembla que volen “fregar-se” amb els altres.

ESPECIES SIMILARS

Sphyraena sphyraena (Espet): es distingeix de S. viridensis per bandes negres casi invisibles o no visibles i per la presència d’escates al preopercle, un dors de color gris marró a gris blau i els costats blancs platejats. Freqüentment no tenen barres fosques o són molt dèbils. Possible confusió significativa amb Sphyraena viridensis .

Sphyraena chrysotaenia: espècie lessepsiana de 30 a 40 cm, present a la conca oriental de la Mediterrània; es distingeix per línies horitzontals de color marró groguenc, de vegades poc marcades, i per un caudal groc.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SPHYRAENIDAE (FAMÍLIA), SPHYRAENA VIRIDENSIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere