Sphyraena sphyraena | Espet

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat, gairebé cilíndric i lleugerament comprimit
• De color gris blavós, blanquinós platejat brillant.
• Cap esvelt i punxegut amb la mandíbula inferior prominent.
• Galta amb escates al nivell del preopercle.
• Franja longitudinal daurada al mig dels flancs.
• Amb les bandes quasi invisibles o inexistents.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sphyraena sphyraena, Linnaeus (1758)
Nom comú: Espet (CA), Espetón (ES), Brochet de mer (FR), European barracuda (GB), Lucio marino (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió en aigües obertes. Viu al litoral, en fons arenosos. Els joves són gregaris amb grups de fins i tot 100 individus mentre que els adults són majoritàriament solitaris.
Fondària: De 5 a 100 m.
Mides:  Fins a 165 cm
Distribució geogràfica:  Podem trobar-ne a l’Atlàntic des de Biscaia a Angola, amb Canàries, Açores i Madeira. A l’oest des de les Bermudes a Brasil. També al Mediterrani i al Mar Negre.

Atlàntic oriental: Golf de Biscaia fins a Mossamedes, Angola, incloent el Mediterrani i el mar Negre, les illes Canàries i les Açores. Atlàntic occidental: Bermudes i Brasil.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Avistaments confirmats per Gbif al Cavour, Ametlla de Mar, Hospitalet de l’Infant, Torredembarra, Cubelles, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Tossa de Mar, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala i Roses.

DESCRIPCIÓ

De cos allargat, gairebé cilíndric i lleugerament comprimit i escatós, amb una aleta caudal molt escotada. Té el musell més llarg i punxegut que la Barracuda. La boca gran, amb dents grans i mentó morrut, molt prominent, amb la punta carnosa i amb la mandíbula inferior prominent. El cap és desenvolupat i amb un musell llarg i punxegut. L’ull és circular i relativament gran. L’opercle és acuminat i d’un sol punt. La boca és ampla , terminal i horitzontal; la mandíbula és prominent i proveït d’un lòbul a l’extrem davanter , que cobreix el de la mandíbula superior quan la boca està tancada. Té unes dents afilades i afilades, lleugerament corbades cap a l’interior de la boca. A la mandíbula superior n’hi ha quatre anteriorment a cada costat, seguits d’altres més curts i prims. A la mandíbula hi ha 1-2 dents llargues i afilades. També hi ha 3-4 dents al paladar . La mandíbula no arriba al límit anterior de l’ull. Les aletes dorsals estan separades. La primera , inserida en correspondència amb les ventrals , està composta per 5 radis espinosos i té forma de vela. El segon té 1 radi espinós i 9 tous, el lòbul anterior és punxegut i els radis següents disminueixen ràpidament. L’anal, oposat i semblant a la segona dorsal, està format per 1 columna vertebral poc evident i per 8 radis tous. L’aleta caudal és molt bifurcada i amb els lòbuls iguals i punxeguts. Els pectorals (13 radis) tenen forma de falç i curts, per no arribar a l’origen de les ventrals. Aquests últims tenen 1 radi espinós i 5 tous i són curts. Es distingeix per la lliurea sense ratlles blaves obliques als costats (si n’hi ha són poc visibles mentre que a S.viridensis són sempre clars). És de color gris blavós, blanquinós platejat brillant, més fosc pel dors amb una banda longitudinal daurada al mig dels flancs. La coloració pot variar de verd marronós a blavós, segons l’edat. Dorsalmente pot agafar un color marró oliva. Els costats són més pàl·lids amb alguns reflexos platejats i la part ventral és blanquinosa. Queda controvertit si les taques fosques transversals a la part superior dels flancs són una característica dels exemplars més grans o si aquesta característica només és pròpia de l’espècie congènere Sphyraena viridensis . És pelàgic i viu en petits grups a les aigües superficials prop de la costa . Com a adults, els espets són solitaris.

Els bancs es mouen sobre formacions rocoses submergides i sobre vaixells enfonsats amb formacions en patrulla o en cercles.

Els espets s’alimenten de molta varietat de peixos, des de sardines, agulles… també pops i gambetes. El seu comportament afavoreix la seva tècnica de caça. Al nedar prop de la superfície té una bona vista “aèria”. Això li permet que, en veure una presa, espera a que estigui distreta i la segueix a tota velocitat. Trosseja la presa en trossos grans i s’allunya per tornar i nedar en cercles per menjar-se les restes. Una de les preses preferides són les que descansen al fons.

L’espet es reprodueix entre els mesos de juny i setembre al Mediterrani, quan les aigües comencen a posar-se tèbies. Ho fan a poca profunditat, on s’agrupen per expulsar els òvuls i espermatozoides en una àrea on els ous planctònics fecundats són portats per la corrent. Aquest fet fa que l’espet pugui distribuir-se molt fàcilment. Quan els juvenils surten de l’ou, la vegetació els serveix de refugi a aigües costaneres. Aquests tenen bandes verticals fosques que desapareixeran. La maduresa sexual arriba entre els 2 i 3 anys en els mascles i entre els 3 o 4 anys en les femelles. Finalment quan creixen els individus s’aventuren a mar obert.

Aquests peixos més típics d’aigües tropicals van entrar al Mediterrani pel Mar Roig amb la construcció del canal de Suez.

ESPECIES SIMILARS

Extremadament semblant a la barracuda (S. Viridensis), de la qual es distingeix per la lliurea sense ratlles blaves obliques als costats (si n’hi ha són poc visibles mentre que a S.viridensis són sempre clars) i la mida molt més petita (1 m com a màxim). en casos excepcionals). Aquesta espècie i la Sphyraena viridensis han estat confoses durant anys també pels ictiòlegs, per la qual cosa les diferències entre ambdues no són ben conegudes. L’únic mètode segur de distinció és en el preopercle, escamós en aquesta espècie i inexistent a la Sphyraena viridensis..

També es pot confondre amb la barracuda tropical, la Sphyraena barracuda (Edwards, 1771). En aquest últim cas la diferència es basa en que l’espet és molt més petit en mida, ferocitat i qualitats esportives.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SPHYRAENIDAE (FAMÍLIA), SPHYRAENA SPHYRAENA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Totes les fotografies que he trobat son de peixos ja morts. Al igual que els vídeos, menys aquest vertical, tots els demés que circulen son barracudes (Sphyraena Viridensis)

Tornar enrere