Sphaerechinus Granularis | Garota violeta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mida, incloses les espines: de 8 a 13 cm
• Pues força curtes i atapeïdes, romes
• Color morat, rosa, vermell, sòlid o amb espines blanques

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sphaerechinus granularis, Lemarck (1816)  
Nom comú: Garota violeta (CA), Erizo violaceo (ES), Oursin granuleux (FR), Violet sea urchin (GB), Riccio granulare di mare (IT)
Grup: Eriçons
Tipus paisatge: La garota violeta viu en diferents hàbitats: fons tous, prats marins, substrats rocosos, des de la zona intermareal fins a 130 m de profunditat.
Fondària: Fins als 130 m.
Mides:  Entre 8 i 13 cm.
Distribució geogràfica: La garota violeta es troba des de la mediterrània fins a les costes atlàntiques d’Europa i el Canal de la Mànega. Al sud, és present a les Açores i les Illes de Cap Verd, fins i tot al golf de Guinea (excepcionalment).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de Tarragona, al Vaporet. Després també s’ha vist a Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’eriçó de mar violeta mesura entre 8 i 13 cm. Les espines força curtes, d’uns 2 cm, són gruixudes i obtuses.

Els desplacen amb els peus ambulacrals, que son unes petites potes fines i allargades que utilitzen a forma de peus.

El color és molt variable, des del violeta fosc al rosa fins al marró vermellós; les espines poden tenir les puntes blanques o ser completament blanques.
Eriçó de mar regular, el cos és arrodonit (contorn circular), força alt, hemisfèric. La seva mida és generalment entre 6 i 8 cm.

La garota violeta és un herbívor bentònic, que s’alimenta principalment d’algues incrustades que pastura a les roques.
Als prats de posidònia, consumeix fulles mortes així com les algues epífites associades.
Quan hi són accessibles, també pot pasturar amb rizomes de posidònia.

La garota violeta és una espècie gonocòrica (és a dir, hi ha diferents individus masculins i femenins) i ovípar (fertilitzat externament).
El sexe de diferents individus no es discerneix externament.
L’aparell reproductor està format per cinc gònades (parts que es consumeix en els eriçons de mar).
La reproducció d’aquesta espècie segueix un cicle anual: el període de reproducció, força breu, té lloc a la primavera, habitualment entre finals de març i maig i depèn de diversos factors.
La temperatura de l’aigua, així com la quantitat d’aliment disponible, semblen tenir un paper important en el desenvolupament de les gònades.
Aquest període és seguit per una ràpida fase de recuperació posterior a la posta concomitant amb el desenvolupament de teixit nutritiu a les gònades.
La fase de maduració té lloc després de la tardor a la primavera.
L’ou, un cop fecundat, es segmenta per donar una larva pelàgica de simetria bilateral, que patirà una sèrie de transformacions (metamorfosi) abans de donar lloc a un eriçó de mar jove.

ESPECIES SIMILARS

Per la seva gran mida, les seves espines relativament curtes i el seu color de vegades rosat, podríem confondre la Sphaerechinus granularis amb la Echinus esculentus.
Tanmateix S.granularis és més fosc, el cos més aplanat i les espines proporcionalment més gruixudes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), ECHINOIDEA (CLASSE), CAMARODONTA (ORDRE), TOXOPNEUSTIDAE (FAMÍLIA), SPHAERECHINUS GRANULARIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere