Sphaerechinus Granularis | Garota violeta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mida, incloses les espines: de 8 a 13 cm
• Pues força curtes i atapeïdes, romes
• Color morat, rosa, vermell, sòlid o amb espines blanques

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sphaerechinus granularis, Lemarck (1816)  
Nom comú: Garota violeta (CA), Erizo violaceo (ES), Oursin granuleux (FR), Violet sea urchin (GB), Riccio granulare di mare (IT)
Grup: Eriçons
Tipus paisatge: La garota violeta viu en diferents hàbitats: fons tous, prats marins, substrats rocosos, des de la zona intermareal fins a 130 m de profunditat.
Fondària: Fins als 130 m.
Mides:  Entre 8 i 13 cm.
Distribució geogràfica: La garota violeta es troba des de la mediterrània fins a les costes atlàntiques d’Europa i el Canal de la Mànega. Al sud, és present a les Açores i les Illes de Cap Verd, fins i tot al golf de Guinea (excepcionalment).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de Tarragona, al Vaporet. Després també s’ha vist a Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’eriçó de mar violeta mesura entre 8 i 13 cm, amb espines curtes, d’uns 2 cm, gruixudes i obtuses. Aquestes espines poden variar en color, des del violeta fosc fins al rosa o marró vermellós i sovint tenen les puntes blanques o fins i tot són completament blanques. El seu cos és arrodonit i hemisfèric, amb un contorn circular, i normalment fa entre 6 i 8 cm.

Es desplaça gràcies als peus ambulacrals, que són petites potes llargues i primes que fa servir com a peus.

La garota violeta és un herbívor bentònic que s’alimenta d’algues incrustades a les roques. En els prats de posidònia, consumeix fulles mortes i les algues epífites associades, i pot pasturar fins i tot els rizomes de la posidònia quan estan accessibles.

Pel que fa a la reproducció, l’eriçó violeta és una espècie gonocòrica (amb individus masculins i femenins) i ovípara (la fertilització és externa). Els sexes no es distingeixen externament, i el seu aparell reproductor consta de cinc gònades, la part comestible d’aquests eriçons.

El seu cicle reproductiu és anual i el període de reproducció, que és breu, es produeix a la primavera, generalment entre finals de març i maig. La temperatura de l’aigua i la disponibilitat d’aliments semblen influir en el desenvolupament de les gònades. Després de la posta, segueix una fase de recuperació i desenvolupament del teixit nutritiu a les gònades. La maduració de les gònades es produeix a partir de la tardor i fins a la primavera següent.

Quan l’ou és fertilitzat, es transforma en una larva pelàgica de simetria bilateral, que experimenta diverses fases de metamorfosi fins a convertir-se en un eriçó de mar jove.

ESPECIES SIMILARS

A causa de la seva gran mida, les espines relativament curtes i el color rosat que presenta a vegades, l’eriçó de mar Sphaerechinus granularis es podria confondre amb l’espècie Echinus esculentus. Tanmateix, hi ha algunes diferències clau que permeten distingir-les: S. granularis té un color generalment més fosc, el cos més aplanat i unes espines més gruixudes en proporció al seu cos.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), ECHINOIDEA (CLASSE), CAMARODONTA (ORDRE), TOXOPNEUSTIDAE (FAMÍLIA), SPHAERECHINUS GRANULARIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere