Simnia spelta | Ou blanc

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Closca lluent, afilada, blanca amb extrems punxeguts, allargada i sòlida
• Mida petita: 1,5 a 2 cm màxim
• Viu a les gorgònies
• Coloració de la closca de blanc a salmó
• Closca de coloració variable que presenta puntuacions blanques o marmòries

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Simnia spelta (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Ou blanc (CA), (ES), Simnie blanche, ovule blanche (FR), White simnia, keys simnia (GB), Conchiglia delle gorgonie bianca (I), Weisse Spelzenschnecke (D)
Grup: Mol.luscs – Gasteròpodes d’una sola closca o cargols
Tipus paisatge: Aquesta espècie viu des dels 10 m de profunditat, sempre sobre branques de gorgònies. La simnia viu de diverses espècies de gorgònies, incloses les dels gèneres Eunicella, Paramuricea, Lophogorgia.
Fondària: A partir dels 10 m
Mides: Entre 1,5 i 2 cm
Distribució geogràfica: Espècie descrita fins fa poc com a endèmica i exclusivament mediterrània (és present principalment a la conca mediterrània occidental i determinades zones del mar Adriàtic), però també es pot trobar a l’Atlàntic, des de la frontera franco-espanyola del golf de Gascunya, al llarg de les costes de Galícia, a Espanya, fins a Angola i les Illes Canàries.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Està confirmat el seu avistament a Premià de mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, Sa Riera, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

L’ou blanc és un mol·lusc gasteròpode amb una closca oblonga amb extrems punxeguts, de color blanc a salmó, brillant, afilat, que pot assolir una mida d’ 1,5 a 2 cm com a màxim. L’obertura es troba a la part inferior i recorre tota la longitud de la closca. La seva vora exterior és gruixuda.
Aquesta closca pot quedar coberta pel cos de l’animal, quan està estesa. Aquest pelatge està esquitxat de puntuacions blanques o ratlles de marbre la coloració de les quals varia en funció del suport sobre el qual evoluciona l’animal. El mateix peu de l’animal coincideix amb el color de la gorgona. Molt sovint marcat amb línies verticals de vermell a morat als costats, per tant pot semblar blanc o groc pàl·lid, taronja o vermell. De vegades podem distingir un sifó, de color porpra, que surt del canal sifonal format per la closca.

Aquesta espècie s’alimenta de pòlips de gorgònies que pastura lentament amb una llengua raspallada: la ràdula.
La seva dieta és exclusiva. Tanmateix, a causa del pasturatge lent que només provoca lesions mínimes, el dany no provoca la mort de la gorgònia hoste.

Espècie amb sexes separats i fecundació interna. Els ous dipositats a les branques de la gorgònia són mimètics al seu suport.

ESPECIES SIMILARS

Aquesta espècie es pot confondre amb:

• Pseudosimnia carnea (Poiret, 1789), la símnia vermella (també anomenada òvul vermell). Té una closca més gruixuda i un color marró a vermell, que viu de les gorgònies i el corall vermell.
• Simnia patula (Banderin, 1777). Aquesta símnia, de color blanc a groc, o fins i tot rosa segons l’hoste on es trobi, té una closca més gran, amb una obertura àmplia, que la distingeix d’altres simnies europees. Simnia patula viu a les costes atlàntiques a l’hidroide Tubularia indivisa , l’alcionid Alcyonium digitatum i la gorgònia Eunicella verrucosa , així com en algunes altres colònies d’antozous.
• Pedicularia sicula (Swainson, 1840) es limita a la part més meridional de la conca mediterrània.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), LITTORINIMORPHA (ORDRE), OVULIDAE (FAMÍLIA), SIMNIA SPELTA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere