Serranus scriba | Vaca serrana

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Flancs marcats amb bandes verticals de color marró fosc
• Cap decorat amb dibuixos de colors semblants a l’escriptura àrab
• Taca blava a la panxa

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Serranus scriba (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Vaca serrana (CA), Serrano (ES), Serran écriture (FR), Painted comber (GB), Perchia di mare (I), Schriftbarsch (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Aquesta espècie es troba a profunditats moderades (de 0 a 30 metres), principalment en llits rocosos o herbes marines. És solitària, territorial i defensarà aquest territori contra els seus companys. Encuriosida, ve a veure el bussejador.
Fondària: Fins a 30 metres
Mides: Fins a 30 cm.
Distribució geogràfica: Al mediterrani, on és molt comú; Atlàntic oriental, des del golf de Biscaia fins al sud de Mauritània, passant per Madeira, les Açores i les illes Canàries; Mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La trobem a tot el litoral català. Per St. Carles de la Ràpita, Ametlla de Mar, Almadrava, Cambrils, Torredembarra, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Barcelona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Illes Medes, LLafranch, Calella de Palafrugell, Tamariu i Sa Tuna.

DESCRIPCIÓ

Amb una mida de fins a 30 cm, i sense dimorfisme sexual, té el cos allargat, encara que una mica de panxa, i lateralment aplanat, amb 68 a 73 escates a la línia lateral. El seu cap és punxegut, de perfil rectilini, i la seva boca és àmpliament escindida, amb unes dents fines i afilades. Té 3 espines operculars.
La seva aleta dorsal té de 8 a 9 pues espinoses a la part anterior, mentre que les seves aletes pèlviques o ventrals són toràciques (és a dir, directament per sobre de les aletes pectorals).
El seu color és molt característic: té de 5 a 7 bandes verticals fosques, de vegades dividides cap avall, als costats. La taca blava, fins i tot opalescent, que adorna el seu ventre, així com els dibuixos blaus i vermells, que evocant la cal·ligrafia àrab, al cap i al voltant de l’opercle, són molt concrets. Finalment, el caudal i el peduncle caudal són grocs.

La vaca serrana caça amagat, prop de la superfície, amagat entre algues o posidònia. S’alimenta de peixos petits, crustacis i mol·luscs, i pot caure sobre les seves preses a la velocitat del llamp.

La reproducció té lloc d’abril a setembre: llavors podem veure els dos reproductors pujant a les aigües obertes. L’exhibició sexual consisteix llavors a corbar l’estómac cap a la parella.
Els ous posats (fins a 100.000) estan enganxats a les pedres.
La vaca serrana és un hermafrodita sincrònic, és a dir, tots els individus són tant masculins com femenins, amb un òrgan genital mixt, anomenat “ovotestis”. Per tant, un mateix individu pot actuar successivament com a mascle, després com a dona amb una altra parella. Per tant, no s’exclou que sigui capaç d’autofertilitzar-se.

La vaca serrana és un client fidel de les “estacions de neteja”. Amb una mica de paciència (estar almenys 5 minuts a prop d’una estació de neteja, amb un mínim de bombolles i moviments), el podràs veure demanant neteja, en posició vertical, cap amunt i boca ben oberta. Estem pendents de saber quins son els peixos que els hi fan la neteja de paràsits.

Aquesta espècie és molt comuna, fins i tot en els primers metres.
Si es conserven els seus dibuixos, els seus colors, sovint citats com a referències, canvien radicalment de nit.
La vaca serrana assumeix regularment la postura de la família dels Serranidae, romanent immòbil, acampat sobre la seva cua, per mirar el bussejador.

ESPECIES SIMILARS

Serrà ( Serranus cabrilla ): tot i que sembla difícil de confondre aquestes dues espècies, el serrà és generalment més petit i de color vermell maó, amb bandes generalitzades.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SERRANIDAE (FAMÍLIA), SERRANUS SCRIBA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere