Serranus cabrilla | Serrà

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat i lleugerament comprimit amb una sola aleta dorsal.
• Té 2 o 3 bandes obliqües de color marró-vermellós o groc a les galtes.
• Una línia longitudinal clara situada sota el centre del cos.Sovint presenta 7 a 9 bandes verticals fosques a la part superior del cos (més visibles en adults).
• Normalment fa entre 10 i 25 cm, però pot arribar fins als 40 cm.
• Les aletes imparells tenen punts brillants de color violeta pàl·lid.
• El seu aspecte pot variar segons l’edat, el sexe, l’hàbitat o fins i tot l’estat emocional (colors més apagats durant la nit o quan descansa).

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Serranus cabrilla (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Serrà (CA), Cabrilla (ES), Serran-chèvre, Serran-chevrette, Serran commun, Saran (FR), Comber (GB), Perchia, Sciarrano, Sperga (I), Sägebarsch (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: El Serranus cabrilla habita principalment en fons rocosos i zones de coral·ligen, ja que aquests paisatges li proporcionen amagatalls i espais ideals per caçar. També es pot trobar, encara que menys freqüentment, en herbassars de posidònia. Aquest peix és habitual a profunditats compreses entre els 5 i els 90 metres, adaptant-se a un entorn submarí variat, però sempre preferint zones que li permetin mantenir el seu comportament solitari i territorial.
Fondària: Aquest peix és habitual a profunditats compreses entre els 5 i els 90 metres.
Mides: Entre 10 i 25 cm.
Distribució geogràfica: El Serranus cabrilla té una distribució geogràfica àmplia que abasta la Mar Mediterrània, l’Atlàntic oriental (des de les costes del nord fins al cap de Bona Esperança), així com les illles Açores i les Canàries. També es troba a la part occidental de la Mar Negra i en zones de la Mànega. Aquesta espècie ocupa aigües temperades i subtropicals, adaptant-se a diferents entorns submarins dins d’aquest ampli rang geogràfic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Calafat, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, St. Martí d’Empúries, Empuriabrava, Cadaqués, Portlligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El Serranus cabrilla, també conegut com a serrà o cabrilla, és un peix de cos allargat i lleugerament comprimit que pot mesurar entre 10 i 25 cm, tot i que alguns exemplars poden arribar als 40 cm. El seu cos presenta una única aleta dorsal, amb aletes imparells que mostren punts brillants de color violeta pàl·lid. Té característiques distintives com 2 o 3 bandes obliqües de color groc o marró-vermellós a les galtes i una llinia longitudinal clara sota el mig del cos. En adults, el seu cos sol tenir 7 a 9 bandes verticals fosques. Aquests patrons poden variar segons l’edat, el sexe, l’hàbitat i l’estat emocional del peix.

Hàbitat i profunditat
Aquest peix és molt comú en fons rocosos i zones de corall·ligen, tot i que també es pot trobar en herbassars de posidònia, tot i ser menys freqüent en aquestes zones. El serrà sol habitar en aigües entre 5 i 90 metres de profunditat, preferint entorns que li ofereixin amagatalls i llocs per caçar, mantenint-se en un comportament solitari i territorial. La seva distribució geogràfica inclou la Mar Mediterrània, l’Atlàntic oriental, la Mar Negra i les illes Açores i Canàries.

Alimentació
El Serranus cabrilla és un predador voraçe que s’alimenta principalment de petits peixos, cefalòpodes, crustacis i altres animals com vermells poliquets. La seva alimentació variada li permet adaptar-se als diferents recursos disponibles en el seu entorn, i la seva voracitat el converteix en una de les espècies més capturades en la pesca esportiva i artesanal, sobretot amb palangrotte en zones mediterrànies.

Reproducció
El serrà és un peix hermafrodita sincrònic, és a dir, que té tant gonades masculines com femenines al mateix temps. Els individus es fan madurs sexualment al voltant dels 15 cm (aproximadament als 4 anys). La reproducció té lloc entre abril i juliol a la Mar Mediterrània, i entre juliol i agost a la Mànega. Els seus ous són pèlagics, sphèrics, transparent i no són adherents.

Comportament i distribució social
El Serranus cabrilla és un peix solitari i territorial, que sol mantenir un comportament bastant poc farouche, sent sovint observat per merguladors. La seva naturalesa territorial el fa defensar el seu espai contra altres individus, especialment durant la reproducció.

Usos i valor comercial
Aquest peix és comestible i és una de les espècies que es fa servir per a plats tradicionals com la bouillabaisse. Es captura principalment per mitjà de pesca artesanal i esportiva, tot i que el seu valor comercial també es veu reflectit en la seva presència en els mercats de peix.

Origen dels noms
El nom científic, Serranus cabrilla, prové del terme llatí “serra”, que fa referència al preopercle dentat característic de la família dels serrànids, mentre que “cabrilla” prové de l’italià, que significa “petita cabra”, una referència al seu aspecte.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha espècies que poden ser confoses amb el Serranus cabrilla degut a similituds en la seva morfologia i els patrons de color. Les dues espècies més comunes amb què es pot confondre són:

1. Serranus atricauda: Aquesta espècie és similar al Serranus cabrilla, però presenta una diferència notable: la llinia longitudinal clara es troba per sobre del centre del cos, mentre que en el Serranus cabrilla és sota del mig del cos. A més, el Serranus atricauda és més comú a l’Atlàntic oriental, des del golf de Gascunya fins a la Mauritània, i es troba poc present a la Mediterrània, excepte a les costes del Magreb.
2. Mero juvenil (Epinephelus marginatus): Els juvenils del mero comú poden recordar al Serranus cabrilla per la seva forma i el seu patró de color, sobretot quan són més petits. Tanmateix, el mero té un cos més robust i una morfologia diferent a mesura que creix, i sovint es pot distingir pel color i els patrons del cos quan els adults són observats.

Aquestes similituds poden generar confusió, especialment en el cas dels individus més joves o en condicions d’observació de poca visibilitat. Les diferències en la posició de la línia longitudinal clara i les bandes verticals són les principals característiques que ajuden a diferenciar-les.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SERRANIDAE (FAMÍLIA), SERRANUS CABRILLA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere