COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos aplanat i ample. Té una forma molt característica: més plana que una llagosta normal, gairebé com “xafada”, adaptada a moure’s arran del fons.
- Color marró-vermellós amb patrons. Presenta tons terrosos (marró, rogenc, ataronjat) amb taques i dibuixos que li serveixen de camuflatge entre roques i algues.
- Antenes curtes i amples (en forma de pala). Aquest és el tret més distintiu: en lloc d’antenes llargues, té unes plaques dures i amples davant del cap.
- Ulls petits i separats. No són prominents com en altres crustacis; queden una mica amagats entre les estructures del cap.
- Sense grans pinces visibles. A diferència de llamàntols o crancs, no té pinces grans evidents.
- Mida petita (fins ~16 cm). És relativament compacta; si veus una “llagosta” petita i plana, probablement és aquesta espècie.
- Moviment discret i lent. Durant el busseig, sovint la veuràs quieta o movent-se lentament, intentant passar desapercebuda.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Scyllarus arctus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Llagosta Lluïsa, cigala petita, xuius, xuia (CA), Santiaguiño, toribio, cigarra, cigala, bujía (ES), Petite cigale de mer, petite cigale, petit scyllare, cigale de mer, cigale blanche, cigale, chambre (FR), Small European locust lobster, slippery lobster, lesser slipper lobster, flat lobster, broad lobster (GB), Magnosella, cicala di mare (I), Kleiner Bärenkrebs, kleiner barenkrebs, grillekrebs, bqrenkrebs (D)
Grup: Mol.luscs – Crustacis
Tipus paisatge: Habita principalment fons marins durs i heterogenis, amb presència de substrat rocós, escletxes, cavitats i zones amb blocs i pedres, sovint combinats amb cobertura d’algues o praderies de fanerògames marines. És un animal clarament bentònic i criptobentònic, que passa el dia amagat sota roques o dins forats i es mou en ambients amb estructura complexa que li ofereixen refugi i camuflatge, evitant zones obertes i uniformes.
Fondària: Entre 5 i 50 metres de fondària.
Mides: Entre 5 i 16 cm
Distribució geogràfica: Presenta una distribució àmplia a l’Atlàntic oriental i al mar Mediterrani, incloent les costes de la Península Ibèrica, el nord d’Àfrica i diverses regions del sud d’Europa, així com arxipèlags com les Canàries i Madeira; també apareix en zones de l’Atlàntic nord-est més temperades, sempre associada a ambients litorals i de plataforma continental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Coma-ruga, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Castelldefels, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, L’Escala, Roses i Cadaqués
DESCRIPCIÓ
La Scyllarus arctus és un crustaci de cos aplanat i robust, amb una silueta ampla i compacta adaptada a viure arran del fons. Presenta una coloració marronosa, rogenca o ataronjada amb taques i patrons irregulars que li proporcionen un excel·lent camuflatge. El cap és curt i ample, amb unes antenes molt característiques, curtes i en forma de pala, que substitueixen les antenes llargues típiques d’altres llagostes. Té ulls petits, un abdomen segmentat ben marcat i manca de grans pinces visibles, cosa que li dona un aspecte discret però fàcilment identificable.
hàbitat
Espècie bentònica i criptobentònica que viu associada a fons rocosos amb escletxes, blocs i cavitats, sovint combinats amb algues o praderies de fanerògames marines. Durant el dia roman amagada, sortint principalment de nit.
alimentació
És omnívora amb tendència carronyaire, alimentant-se de petits invertebrats bentònics (mol·luscs, cucs, crustacis) i també de matèria orgànica en descomposició que troba al fons.
reproducció
La reproducció és sexual, amb fecundació interna i femelles que porten els ous adherits sota l’abdomen fins a l’eclosió. Les larves són planctòniques, passant per diverses fases abans d’assentar-se al fons i adquirir la forma adulta.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani hi ha diverses espècies que es poden confondre amb la Scyllarus arctus, sobretot per la forma del cos i l’hàbitat bentònic. Les principals són:
Scyllarus pygmaeus: És l’espècie més semblant i la confusió principal. És molt més petita i sovint més difícil de veure. Té també el cos aplanat i les característiques “antenes en pala”, però generalment presenta una coloració més uniforme i menys contrastada. Habita exactament els mateixos tipus de fons, cosa que fa que sovint coexisteixin.
Scyllarides latus: És molt més gran i robusta. Es pot confondre quan els exemplars són joves, però els adults són fàcilment distingibles per la seva mida gran, color més clar i antenes també en forma de placa però més desenvolupades. És més visible i menys discreta que S. arctus.
Palinurus elephas: No és una confusió directa freqüent, però en observacions ràpides es pot confondre per ser també una “llagosta”. Es diferencia clarament perquè té espines llargues, antenes molt llargues i cos més cilíndric, sense les antenes en forma de pala.
Achelata (grup general): Inclou diverses espècies de llagostes sense pinces (slipper lobsters i spiny lobsters). La confusió sol venir del fet que comparteixen cos robust i hàbitat bentònic, però les diferències en antenes i forma del cap permeten separar-les amb una mica d’experiència.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), SCYLLARIDAE (FAMÍLIA), SCYLLARUS ARCTUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES



PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Scyllarus arctus? Fíxa’t sobretot en un cos molt aplanat i ample, amb aspecte robust però discret, de color marró-rogenc amb taques irregulars que li serveixen de camuflatge al fons. El tret més distintiu són les antenes curtes i amples en forma de pala, situades al davant del cap, molt diferents de les antenes llargues d’altres crustacis. Observa també que no té pinces grans visibles, que els ulls són petits i laterals, i que es mou sempre arran del fons, sovint amagat sota pedres o en escletxes, cosa que li dona un aspecte molt discret i fàcil de passar per alt si no es mira amb atenció.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
2 Retroenllaços