Scorpaena scrofa | Cap roig

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cap massís amb una estructura espinosa.
• Boca gran i obliqua, característica en forma i mida.
• Solapes de pell per tot el cos, especialment sota la mandíbula.
• Coloració vermella predominant, amb possibles tons de taronja, rosa o groc.
• Taca negra a l’aleta dorsal, situada entre la sisena i l’onzena espina.
• Mida gran, arribant fins als 50 cm de llargada.
• Hàbitat: fons rocosos a més de 20 metres de profunditat, on es camufla fàcilment gràcies a la seva coloració i textura.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Scorpaena scrofa (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cap roig (CA), cabracho, rascacio (ES), chapon, grande rascasse rouge (FR), large-scaled scorpionfish (GB), cappone, scorfano rosso (I), roter drachenkopf (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Viu sobre fons rocosos i coral·ligens, on el seu camuflatge adquireix tota la seva importància. Només excepcionalment es trobarà a menys de 20 metres de profunditat.
Fondària: Més de 20 m
Mides: De 30 a 40 cm
Distribució geogràfica: És present a tot el Mediterrani. A l’Atlàntic es pot observar al llarg de tota la costa espanyola i francesa fins a la Bretanya, així com per la costa nord-africana fins a Cap Verd, Canàries i les Açores. De vegades es troba a les costes del sud de Gran Bretanya i Irlanda.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Cadaqués, l’Escala, Colera i Llançà.

DESCRIPCIÓ

El Cap roig (Scorpaena scrofa) és una espècie d’escórpora gran i robusta, molt present al Mediterrani i a l’Atlàntic oriental. És fàcil d’identificar pel seu cap massís, una boca ampla i obliqua, i el cos cobert de solapes de pell visibles, especialment sota la mandíbula, que li donen un aspecte espinós i vellutat. La seva coloració és predominantment vermella, tot i que pot presentar tons taronges, rosats o grocs, que varien entre pàl·lids i intensos. Aquest peix pot assolir fins a 50 cm de longitud i es caracteritza per una taca negra a l’aleta dorsal, entre la sisena i l’onzena espina.

Aquest peix habita en fons rocosos i coral·ligens, on el seu camuflatge es torna essencial per passar desapercebut i protegir-se de possibles depredadors. Es troba principalment a profunditats superiors als 20 metres i és difícil veure’l en zones més superficials. És el peix escorpí mediterrani més gran, juntament amb l’escórpora rosa (Scorpaena elongata), i és conegut per la seva actitud tranquil·la, mantenint-se sovint immòbil i ben camuflat al fons.

La dieta de l’escórpora vermella inclou petits crustacis i peixos. Utilitza la seva gran boca protràctil per capturar crustacis decàpodes, amfípodes, mísids, copèpodes i mol·luscs. Es tracta d’un caçador pacient, que espera ocult al seu entorn fins a trobar el moment adequat per capturar les preses.

En quant a la reproducció, la posta té lloc entre maig i agost, quan la femella allibera els ous en una massa gelatinosa. Les larves es desenvolupen inicialment en aigües obertes abans de baixar al fons marí en assolir una mida de 2-3 cm.

Com a peix escórpora, aquesta espècie posseeix espines verinoses en diverses aletes (dorsal, cefàlica, opercular, pectoral, pèlvica i anal) que només utilitza en defensa. Aquestes espines, buides i amb una glàndula verinosa, poden provocar picades doloroses en humans. En cas de contacte, una font de calor de 50 °C pot destruir els components actius del verí. Aquesta adaptació li permet viure de manera solitària i sedentària, confiant en el seu camuflatge i en les seves espines verinoses per defensar-se en el seu entorn. La bufeta natatòria atrofiada li dóna una mobilitat limitada, i sol desplaçar-se poc, la qual cosa el fa molt popular entre els bussejadors per la seva accessibilitat i grandària impressionant.

ESPECIES SIMILARS

Les espècies similars al Cap roig (Scorpaena scrofa) inclouen:

1. Scorpaena porcus: Aquesta escórpora és de mida més petita i es distingeix per tenir escates més petites i grans solapes de pell per sobre dels ulls. A més, la seva coloració és sovint més fosca i terrosa.
2. Scorpaena notata: Aquesta espècie és més petita que l’escórpora vermella i es caracteritza per l’absència de solapes de pell sota la mandíbula. La seva coloració és semblant, però acostuma a ser menys brillant que la de Scorpaena scrofa.
3. Scorpaena loppei: Aquesta escórpora també habita a profunditats més grans i presenta una carena longitudinal prominent a la part posterior de la mandíbula superior, un tret distintiu que no es troba en Scorpaena scrofa.

Aquestes tres espècies comparteixen un aspecte camuflat i espinós, però es poden distingir per la mida, les solapes de pell, i alguns trets específics del cap i la mandíbula.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SCORPAENIDAE (FAMÍLIA), SCORPAENA SCROFA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere