Scorpaena maderensis | Roseta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cap més prim que altres espècies del mateix gènere.
• Sense espais buits darrere dels ulls.
• Dos parells de solapes blanques de pell sota la mandíbula inferior.
• Coloració beix amb marbres i barres fosques, així com petits punts blancs i negres al cos.
• Tres franges blanques al cos: una al peduncle caudal, una al mig de l’aleta caudal i una altra a l’extrem de la cua.
• La part estreta del peduncle caudal sempre presenta dues taques blanques enfrontades, una a la part superior i l’altra a la inferior.
• Mida petita, arribant fins a 14 cm en femelles i 10 cm en mascles.
• Hàbitat: zones rocoses i cavitats costaneres fins a 40 metres de profunditat, on es camufla fàcilment gràcies als seus colors i patrons.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Scorpaena maderensis (Valenciennes, 1833)
Nom comú: Roseta (CA), rascacio de Madeila, porjo (ES), rascasse de madère (FR), Madeira rockfish (GB), scorfanetta squamoso (I), Madeira-drachernkopf (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: És present principalment en ambients costaners rocosos, tant en cavitats com en zones més il·luminades, des d’uns metres sota la superfície fins a uns 40 m de profunditat.
Fondària: Fins als 40 m
Mides: De 30 a 40 cm
Distribució geogràfica: Es troba a les costes africanes, des del Marroc fins al Senegal, incloses les illes oceàniques (Açores, Madeira, Illes Canàries, Illes de Cap Verd) i al Mediterrani on aquesta espècie s’ha vist a França, Espanya, a Itàlia ( Estret de Messina a Siracusa), a Grècia, al llarg de les costes del Líban així com a Xipre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Cadaqués, l’Escala, Colera i Llançà.

DESCRIPCIÓ

La Scorpaena maderensis, també coneguda com Roseta i escórpora de Madeira, és una espècie de peix lleó que es distribueix pel Mediterrani i pel tropical nord-est de l’Atlàntic. El seu cap és més prim en comparació amb altres espècies del gènere Scorpaena, i no presenta els buits darrere dels ulls com altres membres del gènere. Una característica distintiva d’aquesta espècie són els dos parells de solapes blanques de pell sota la mandíbula inferior, que permeten la seva identificació fàcil. La seva coloració general és beix clar o marró caramel, amb taques i barres fosques, i també presenta petits punts blancs i negres al cos. A més, aquesta espècie és reconeguda per tenir tres franges blanques: una al peduncle caudal, una altra al mig de l’aleta caudal i una altra al extrem de la cua. La part més estreta del peduncle caudal té dues taques blanques enfrontades, una a la part superior i l’altra a la part inferior.

El tamany de la Scorpaena maderensis no supera els 14 cm en les femelles i els 10 cm en els mascles. Aquest peix es troba en ambients costaners rocosos i cavitats fins a uns 40 metres de profunditat, on el seu camuflatge li permet passar desapercebut. La seva estratègia de caça es basa en el seu camuflatge, rompent-se immòbil i esperant a capturar crustacis i petits peixos quan s’acosten a la seva boca. A més, la bufeta natatòria està reduïda, com passa en altres espècies bentòniques.

Les femelles de la Scorpaena maderensis solen viure més temps que els mascles, arribant als 5 anys en comparació amb els 4 anys dels mascles. Pel que fa a la seva reproducció, els ous es dipositen en una massa gelatinosa i les larves són planctòniques fins que arriben al fons. Els peixos escorpí són coneguts per les doloroses picades de les seves espines verinoses, les quals s’utilitzen exclusivament com a mecanisme de defensa.

ESPECIES SIMILARS

Les espècies similars a la Roseta (Scorpaena maderensis) inclouen:

1. Scorpaena porcus: Aquesta espècie es reconeix per tenir un cap més massiu i rodó en comparació amb la Scorpaena maderensis. A diferència de la primera, presenta solapes de pell sobre els ulls i a la resta del cos. Té tres franges fosques a la cua, mentre que la Scorpaena maderensis només en té tres al peduncle caudal i a l’aleta caudal. En general, Scorpaena porcus és una espècie més robusta i amb una configuració corporal més grossa.
2. Scorpaena notata: Aquesta espècie és més petita que la Scorpaena maderensis i es diferencia principalment pel cap més massiu i rodó, en lloc de prim com la Scorpaena maderensis. A més, la Scorpaena notata presenta solapes de pell sota la mandíbula i a la resta del cos, però no és tan destacada com en la Scorpaena maderensis, que té dues distintes parelles sota la mandíbula inferior. Scorpaena notata és també més petit en mida i pot tenir una coloració diferent, però la seva forma robusta i les solapes de pell són característiques útils per identificar-la.
3. Scorpaena loppei: Té una característica particular que la diferencia de la Scorpaena maderensis: una forta carena longitudinal a la part posterior de la mandíbula superior, una característica distintiva. Aquesta espècie tendeix a viure a majors profunditats en comparació amb les altres espècies de Scorpaena, inclosa la Scorpaena maderensis. El seu cap també pot ser més robust i les solapes de pell són menys prominents que en Scorpaena maderensis.

Cadascuna de les espècies es pot distingir per característiques com la forma del cap, les solapes de pell, i les franges de color a la cua o l’aleta caudal. Aquests elements ajuden a diferenciar-les fàcilment entre elles.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SCORPAENIDAE (FAMÍLIA), SCORPAENA MADERENSIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere