Sciaena umbra | Corball

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Coloració fosca i uniforme. Cos marró fosc o gris-negrós, sovint amb reflexos daurats o bronzejats.
• Cos allargat i lleugerament comprimit. No és molt alt com altres escòrpores; té una forma més estilitzada.
• Aleta dorsal llarga i contínua. La dorsal recorre gairebé tot el llom, amb una part anterior espinosa i una posterior més tova.
• Boca gran orientada cap avall. Adaptada per alimentar-se prop del fons marí.
• Barbeta sensorial al mentó (molt petita). Té un petit apèndix (barbeta) que ajuda a detectar preses al substrat.
• Hàbitat rocallós i coves. S’acostuma a trobar en fons rocosos, esculls i coves, sovint en aigües relativament poc profundes del Mediterrani.
• Capacitat de produir sons. És famosa per emetre sorolls greus (sobretot en grup), especialment durant la reproducció.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sciaena umbra (Linnaeus , 1758)
Nom comú: Corball, corball negre (CA), corvina negra (ES), corb (FR), brown meagre (GB), corvina, corvina bruna (I), Umberfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge:
Fondària: 
Mides: 
Distribució geogràfica: Habita principalment en fons rocosos amb presència d’esculls, parets submarines i cavitats com coves o esquerdes, on troba refugi i protecció. És típica d’ambients amb estructura complexa i zones ombrívoles, sovint associada a substrats durs i espais que ofereixen amagatalls, cosa que afavoreix el seu comportament discret i gregari.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Delta de l’Ebre, l’Ametlla de Mar, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Altafulla, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Begur, l’Estartit (Illes Medes), l’Escala, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Cap de Creus

DESCRIPCIÓ

La Sciaena umbra és un peix de cos allargat i lleugerament comprimit lateralment, amb una coloració marró fosc o gris-negrós sovint amb reflexos metàl·lics. Presenta una aleta dorsal llarga i contínua, dividida en una part anterior espinosa i una posterior més tova, i una aleta caudal arrodonida. El cap és robust, amb una boca gran orientada cap avall i un petit barbilló al mentó, útil per detectar preses. Els ulls són relativament grans i el cos està recobert d’escates petites, donant-li un aspecte compacte i discret.

HÀBITAT

Viu principalment en fons rocosos, amb preferència per zones amb esculls, coves i esquerdes, on pot refugiar-se. És una espècie associada a ambients estructurats i sovint forma petits grups en zones ombrívoles.

ALIMENTACIÓ

És un depredador carnívor bentòfag, que s’alimenta sobretot de crustacis, mol·luscs i petits peixos que troba al substrat, utilitzant el seu barbilló per detectar-los.

REPRODUCCIÓ

La reproducció és estacional, i durant aquest període els individus es reuneixen en grups i emeten sons característics per comunicar-se. És una espècie ovípara, amb fecundació externa.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani hi ha diverses espècies que poden confondre’s amb la Sciaena umbra, especialment dins la mateixa família o amb morfologies i hàbits similars. Les diferències solen ser subtils i es basen en la forma del cos, la coloració o determinats trets del cap i les aletes.

Argyrosomus regius: És una espècie més gran i robusta, amb una coloració més platejada i clara. El cos és més massís i la boca menys orientada cap avall. Tot i ser de la mateixa família, acostuma a habitar zones més obertes i no tan lligades a coves rocoses.

Umbrina cirrosa: Té també un barbilló al mentó, però és més evident i llarg que en Sciaena umbra. Presenta una coloració més clara amb línies o patrons ondulats i un cos menys fosc, cosa que ajuda a diferenciar-la.

Serranus cabrilla: Tot i no ser de la mateixa família, pot generar confusió per la mida i l’hàbit en fons rocosos. Es diferencia fàcilment per les bandes verticals fosques al cos i una morfologia més típica dels serrànids.

Epinephelus marginatus: Els juvenils poden recordar el corball per la coloració fosca i l’hàbit en coves, però tenen un cos molt més robust i alt, amb un cap gran i una boca ampla característica dels meros.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), SCIAENIDAE (FAMÍLIA), SCIAENA UMBRA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere