Sarcotragus fasciculatus | Esponja catedral

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color – Normalment verdós, marró o oliós, de vegades amb tonalitats groguenques, depenent de la llum i del medi.
• Forma general – Massiva i irregular, sovint amb branques gruixudes i fusionades que recorden un feix compacte.
• Superfície – Rugosa i porosa, amb porus i canals visibles a simple vista; no és llisa ni brillant.
• Consistència – Ferma però flexible, com una esponja carnosa; no és dura com la roca ni fràgil com algunes esponjes fines.
• Grandària – Pot formar colonies grans, de diversos decímetres, que sobresurten del substrat rocós.
• Canals i osculums – Osculums grans i visibles, distribuïts irregularment; els canals interns poden veure’s a través dels porus si s’observa de prop.
• Substrat preferit – S’adhereix a roques i zones rugoses a profunditats moderades (5–40 m), sovint en llocs amb corrents suaus.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sarcotragus fasciculatus (Pallas, 1766)
Nom comú: esponja catedral (CA), esponja catedral (ES), ircinia fibreuse (FR), stinker sponge (GB), spugna a cattedrale (I), Krustenlederschwamm (D)
Grup: Esponges
Tipus paisatge: Habita principalment zones rocoses i substrats durs on pot adherir-se fermament. Prefereix ambients marins amb corrents moderades, que faciliten la circulació de nutrients i oxigen. Es troba sovint en comunitats denses amb altres esponges i organismes bentònics, formant estructures massives que contribueixen a la complexitat del biòtop. La seva presència afavoreix la biodiversitat local, ja que proporciona refugi i suport a peixos petits, crustacis i altres invertebrats. La seva estructura rugosa i porosa fa que sigui un element ecològic clau en els ecosistemes marins de substrat dur.
Fondària: Entre 5 i 40 metres.
Mides: Entre 20 i 50 cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució al llarg de les costes de l’oceà Atlàntic nord-est i la regió del mar Mediterrani, trobant-se en zones marines temperades i subtropicals. Prefereix substrats rocosos i amb corrents moderades, i sovint forma colònies en comunitats denses amb altres esponges i organismes bentònics, contribuint a la complexitat ecològica dels biòtops on habita. La seva presència és constant en aquestes àrees, però pot ser menys abundant en zones molt exposades a agitació intensa de l’aigua.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ampolla, Ametlla de Mar, Calafat, l’Almadrava, El Torn, l’Hospitalet de l’Infant, Miami Platja, Mont-roig Badia, Cambrils, Salou, la Pineda, Tarragona, la Mora, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Garraf, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port Lligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Sarcotragus fasciculatus és una esponja massiva i irregular, amb branques gruixudes sovint fusionades en forma de feix. La seva superfície és rugosa i porosa, amb porus i canals visibles, i la seva consistència és ferma però flexible, semblant a una esponja carnosa. El seu color varia entre verdós, marró o oliós, amb tonalitats groguenques depenent de la llum i del medi. Presenta osculums grans i visibles distribuïts irregularment, i pot formar colònies de 20 a 50 cm, tot i que en casos excepcionals poden superar el metre.

Hàbitat

Habita zones rocoses i substrats durs amb corrents moderades, sovint integrant-se en comunitats denses amb altres esponges i organismes bentònics. La seva estructura proporciona refugi i suport a peixos petits i invertebrats, afavorint la biodiversitat local.

Alimentació

Com totes les esponjes, és filtradora: obté nutrients filtrant partícules i plàncton de l’aigua, depenent del flux constant d’aigua que circula pels seus canals i porus.

Reproducció

Reprodueix tant sexualment com asexuadament. Sexualment, produeix ous i esperma que s’alliberen a l’aigua per a la fecundació externa. Asexuadament, pot regenerar-se i formar noves colònies a partir de fragments del cos, facilitant la seva dispersió en el mateix biòtop.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, hi ha algunes esponges que poden confondre’s amb Sarcotragus fasciculatus per la seva forma massiva i rugosa. Les més rellevants són:

Sarcotragus spinosulus – Esponja similar en color marró-verdós, però amb branques més primes i espines visibles a la superfície.

Ircinia variabilis – Forma colònies massives i irregulars, sovint de color marró fosc, però més flexible i sense osculums grans i visibles com S. fasciculatus.

Hippospongia communis – Esponja carnosa i rugosa, sovint groguenca o marró clara, però amb porus més petits i textura més uniforme, sense la forma “feix” característica.

Cacospongia scalaris – Pot aparèixer com colonies irregulars i rugoses, però els canals i porus són més prominents i distribuïts regularment, i acostuma a ser més de tons verdosos intensos.

Spongia agaricina – Forma estructures massives, però la seva superfície és més esponjosa i tova, sovint més clara o groguenca, i els osculums són menors.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), PORIFERA (PHYLUM), DEMOSPONGIAE (CLASSE), DICTYOCERATIDA (ORDRE), IRCINIIDAE (FAMÍLIA), SARCOTRAGUS FASCICULATUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere