Sabella spallanzanii | Palmereta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Tub llarg de fins a 60 cm i plomall de doble espiral flexible
• El plomall es retrau amb la mínima alerta (contacte, llum, corrent)
• Plomall ratllat de blanc, groc i/o marró.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sabella spallanzanii (Gmelin, 1791)
Nom comú: Palmereta, Espirògraf (CA), Plumero de mar (ES), Ver d’anémone, Ver à panache de roche, Spirographe (FR), Spiral tube-worm, Mediterranean fanworm, Feather duster worm (GB), Spirografo, Ombrella di mare, Verme fiocco (I), Schraubensabelle, Schrauben sabelle (D)
Grup: Cucs
Tipus paisatge: Aquest cuc és una espècie bentònica sèssil que viu en un tub fixat al fons. Colonitza fons rocosos poc il·luminats però també fons suaus, sorra i fang a les zones portuàries amb aigües riques en matèria orgànica i plàncton. Sovint es col·loca en zones de fort corrent.
Fondària: Fins a 40 metres
Mides: De 30 a 60 cm amb un diàmetre que oscil.la entre 10 i 25 mm.
Distribució geogràfica: És àmpliament present al Canal de la Mànega, l’Atlàntic i el Mediterrani.
El 1965, es va introduir accidentalment a Austràlia al sud-est, probablement a partir de l’aigua de llast dels vaixells. Des de llavors, ha colonitzat totes les costes fredes temperades del sud d’Austràlia i Tasmània. Avui, l’espirògraf també s’ha observat a Nova Zelanda, Java (Indonèsia) i Brasil.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La trobem a tot el litoral català. Per la zona de Tarragona. Se l’ha vist pel Cavour, Tarragona, Barcelona, Mataró, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu i Sa Tuna

DESCRIPCIÓ

Sabella spallanzanii és el cuc tubular més gran de les nostres costes.
La mida del plomall pot arribar a un diàmetre de 15 cm, el nombre de voltes del plomall varia amb l’edat, des d’1 per a un jove fins a 6 per a un cuc adult.

L’espirògraf és un cuc anellat que viu en un tub que viu en un tub tou format per moc secretat per l’animal i llims aglutinats.
El cos està format per segments (fins a 200) i no està enganxat al tub per la qual cosa l’animal de vegades pot sortir. Del tub emergeix un plomall de filaments (fins a 300 truges) abigarrats i ratllats de blanc, groc o marró, units a l’article davant la boca, i es retrau a la més mínima alarma. Aquest plomall està format per dos lòbuls, un dels quals s’enrotlla en una hèlix. El tub i el plomall són les dues úniques parts visibles.
El plomall branquial espiral que sobresurt del tub té una funció respiratòria i constitueix brànquies externes.
D’altra banda, aquest plomall té un paper nutritiu en atrapar partícules suspeses a l’aigua. L’animal pot recuperar o rebutjar les partícules atrapades.
La mida del tub varia de 30 a 60 cm amb un diàmetre que oscil·la entre 10 i 25 mm.
L’espirògraf és un consumidor micròfag d’alimentació en suspensió. Les tires ciliades porten els aliments al llarg de l’eix del plomall on es fa la classificació. Les partícules més grans són rebutjades.
El que és comestible (algues, bacteris, plàncton) s’ingereix, el que no ho és s’excreta cap a la base del tub i després s’expulsa cap amunt a través d’un solc ciliat.

Els espirògrafs són gonocòrics (sexes separats). La mida mínima dels individus madurs és de 150 mm (sense la corona). La proporció de sexes és 1:1. Aquesta espècie és ovípara. Els oòcits requereixen 9 mesos de maduració i aconsegueixen una mida de 250 μm. La fecundació és sincrònica entre individus, no està clar si és interna al celoma de la femella o si té lloc a la seva trompa. Les femelles grans poden portar 50.000 ous. Els ous queden enganxats al moc i s’expulsen pel canal excretor quan la temperatura de l’aigua està entre els 11 i els 14 °C (observat al febrer a la Mediterrània).
La transformació en trocòfor larves ciliades nedant és ràpida (menys de 36 hores després de l’expulsió). La vida pelàgica de les larves és llarga (unes 3 setmanes), després les larves s’instal·len al substrat. El tub mucós apareix al cap d’uns deu dies i arriba a 1 mm de llarg al cap d’un mes.

És habitual trobar una sèrie d’epibionts a l’espirògraf que s’uneixen al tub, com hidroides, ascidies, algues, etc.

A l’espirògraf viu un copèpode, Sabelliphilus elongatus.

La palmereta és una espècie en perill d’extinció a la costa mediterrània

És bastant fàcil veure com surt el plomall d’aquests cucs sempre que tinguis paciència…
Els seus depredadors: L’orada Sparus aurata i certs espèrids són depredadors coneguts d’aquesta espècie. Alguns cucs nemercians també són depredadors com Tubulanus annulatus i Tubulanus superbus .

ESPECIES SIMILARS

Sabella pavonina : la sabella es pot prendre per espirògraf; però en aquesta espècie el plomall és simple i no és en espiral.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), annelida (PHYLUM), polychaeta (CLASSE), sabeLLIda (ORDRE), sabellidae (FAMÍLIA), sabella spallanzanii (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere