Sabella spallanzanii | Palmereta - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Tub llarg de fins a 60 cm
Plomall de doble espiral flexible
El plomall es retrau amb la mínima alerta (contacte, llum, corrent)
Plomall ratllat de blanc, groc i/o marró.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sabella spallanzanii (Gmelin, 1791)
Nom comú: Palmereta, Espirògraf (CA), Plumero de mar (ES), Ver d’anémone, Ver à panache de roche, Spirographe (FR), Spiral tube-worm, Mediterranean fanworm, Feather duster worm (GB), Spirografo, Ombrella di mare, Verme fiocco (I), Schraubensabelle, Schrauben sabelle (D)
Grup: Cucs
Tipus paisatge: Aquest cuc és una espècie bentònica sèssil que viu en un tub fixat al fons. Colonitza fons rocosos poc il·luminats però també fons suaus, sorra i fang a les zones portuàries amb aigües riques en matèria orgànica i plàncton. Sovint es col·loca en zones de fort corrent.
Fondària: Fins a 40 metres
Mides: De 30 a 60 cm amb un diàmetre que oscil.la entre 10 i 25 mm.
Distribució geogràfica: És àmpliament present al Canal de la Mànega, l’Atlàntic i el Mediterrani.
El 1965, es va introduir accidentalment a Austràlia al sud-est, probablement a partir de l’aigua de llast dels vaixells. Des de llavors, ha colonitzat totes les costes fredes temperades del sud d’Austràlia i Tasmània. Avui, l’espirògraf també s’ha observat a Nova Zelanda, Java (Indonèsia) i Brasil.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La trobem a tot el litoral català. Per la zona de Tarragona. Se l’ha vist pel Cavour, Tarragona, Barcelona, Mataró, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu i Sa Tuna

DESCRIPCIÓ

Sabella spallanzanii és el cuc tubular més gran de les costes mediterrànies. El seu plomall pot arribar a un diàmetre de 15 cm, amb el nombre de voltes del plomall augmentant amb l’edat, des d’una sola volta per als individus joves fins a 6 voltes per a un adult.

Aquest cuc, conegut també com espirògraf, viu en un tub tou format per moc secretat per l’animal i llims aglutinats. El seu cos està format per fins a 200 segments i no està fixat al tub, de manera que l’animal pot sortir d’aquest ocasionalment. Del tub emergeix un plomall de filaments (fins a 300 truges) que són de colors blanc, groc o marró i que formen un conjunt de lòbuls, un dels quals s’enrotlla en una espiral. Aquest plomall té dues funcions principals: respiració i alimentació, ja que ajuda a capturar les partícules suspeses a l’aigua, com algues, bacteris i plàncton, que seran classificades i ingerides segons la seva mida. Les partícules més grans s’expulsen cap a la base del tub.

El tub de l’espirògraf pot mesurar entre 30 i 60 cm de llarg i tenir un diàmetre de 10 a 25 mm. L’espirògraf és un consumidor micròfag en suspensió i les seves tires ciliades transporten els aliments fins al centre del plomall.

Pel que fa a la seva reproducció, l’espirògraf és gonocòric (amb sexes separats). Els individus madurs mesuren almenys 150 mm, i la proporció de sexes és aproximadament 1:1. La fecundació és sincrònica entre individus, tot i que no està clar si és interna o té lloc a la trompa. Les femelles més grans poden portar fins a 50.000 ous, que es dipositen al moc i s’expulsen pel canal excretor quan la temperatura de l’aigua és entre els 11 i els 14 °C (habitualment observat a febrer). La transformació en larves ciliades (trocòfores) és molt ràpida (en menys de 36 hores), i després de passar unes tres setmanes en una fase pelàgica, les larves es fixen al substrat i el tub mucós comença a formar-se en aproximadament 10 dies.

Aquesta espècie és considerada en perill d’extinció a la costa mediterrània. Els depredadors coneguts de l’espirògraf inclouen l’orada (Sparus aurata) i certs espèrids. També es veu afectat per cucs nemercians, com el Tubulanus annulatus i Tubulanus superbus.

És relativament fàcil observar com el plomall emergeix d’aquests cucs si tens paciència. A més, els tubs d’espirògraf sovint són habitat per epibionts com hidroides, ascidies i altres algues. També s’ha observat la presència del copèpode Sabelliphilus elongatus associat a aquests cucs.

ESPECIES SIMILARS

Sabella pavonina : la sabella es pot prendre per espirògraf; però en aquesta espècie el plomall és simple i no és en espiral.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), annelida (PHYLUM), polychaeta (CLASSE), sabeLLIda (ORDRE), sabellidae (FAMÍLIA), sabella spallanzanii (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil de Oceana Europe a Flickr

Fotografia extreta del perfil de Alfiero Brisotto a Flickr

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Sabella spallanzanii? Fixa’t en el tub llarg d’aquest cuc, que pot arribar a mesurar fins a 60 cm. El seu plomall és de doble espiral flexible i té colors blanc, groc i/o marró, formant un conjunt de lòbuls que poden estar ratllats. Aquest plomall es retraeix ràpidament davant de la mínima alerta com contacte, llum o corrent. El cuc es fixa en un tub tou, que secreta moc i llims aglutinats, i el seu cos està format per fins a 200 segments. L’espirògraf s’alimenta de partícules suspeses a l’aigua, com plàncton, que captura amb els seus filaments. Es troba a profunditats de fins a 40 metres i pot ser observat a tota la costa catalana.