Rhizostoma pulmo | Borm blau

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Meduses massives, de grans dimensions
• Sense tentacles a la vora del paraigua
• Vora del paraigua finament festonada amb vora serrada de color blau
• 4 braços bucals soldats i dividits en 2, és a dir, 8 lòbuls
• Boca transformada en una estructura de succió i filtratge
• Colors variables: blanc, groc, taronja, marró, blau, porpra

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Rhizostoma pulmo (Macri, 1778)
Nom comú: Borm blau (CA), Aguamar, aguamala, acalefo azul (ES), Rhizostome, marigold, dustbin-lid jellyfish (GB), Polmone di mare, botte di mare (I), Blumenkohlqualle, Gelbe Lungenqualle, Wurzelmundqualle (D)
Grup: Meduses
Tipus paisatge: Immersió en aigües obertes
Fondària: Des dels 6 metres
Mides: Fins als 90cm
Distribució geogràfica: La seva distribució es concentra des del nord d’Europa fins al Mar Mediterrani. És una espècie generalitzada a l’est de l’atlàntic, el Mar Mediterrani, en particular el final de l’estiu i principis de la tardor, i el mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La trobem a tot el litoral català. L’hem vist a l’Ametlla de Mar, Miami Platja, Cambrils, Salou, Tarragona, Punta de la Mora, Calafell, Torredembarra, Roda de Barà, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltruú, Sitges, Castelldefels, Barelona, Badalona, Mataró, Calella, Pineda de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Begur , Roses, l’Escala, Sant Martí d’Ampúries, Roses, Port de la Selva i Llançà.

DESCRIPCIÓ

És l’escifomedusa abundant més gran del Mediterrani. Aconsegueix uns 60 cm de diàmetre, sent el màxim registrat de 100 cm. El color de les meduses varia molt: blanc, groc, taronja-marró, verd, blau o morat. Les vores del paraigua són finament serrades i tenen la vora de blava o malva. No té tentacles, sinó vuit forts braços que s’uneixen a la zona superior i que formen una estructura en la seva part mitjana en forma de coliflor en una estructura d’aspiració i filtració perforada amb nombrosos petits forats: els ostiols.

Viu al nivell pelàgic de les capes marines.

La seva distribució es concentra des del nord d’Europa fins al Mar Mediterrani. És una espècie generalitzada a l’est de l’atlàntic, el Mar Mediterrani, en particular el final de l’estiu i principis de la tardor, i el mar Negre.

Forma grans eixams i freqüentment es troba al costat de peixos dels gèneres Boops, Trachurus i Seriola. Es beneficien de la seva protecció i, com a adults, porten una vida totalment lliure.

El crustaci Hyperia galba de vegades colonitza les gònades o l’estómac de les meduses.

Els braços del rizostoma sovint alberguen algues fotosintètiques unicel·lulars*, zooxantel·les*, que els donen tonalitats grogues, marrons o verds.

S’alimenta de plàncton. Les petites preses de zooplàncton són xuclades pels ostíols de la boca i després es digereixen dins de la cavitat de l’estómac. És possible que les preses més grans, com els peixos petits, siguin digerides a la mateixa superfície dels lòbuls orals coberts de cnidòcits.

La picada d’aquesta espècie no té greus conseqüències; els seus tentacles normalment no suposen un perill per als éssers humans. Només en els persones sensibles al contacte pot causar irritació, que desapareix espontàniament en un temps curt, però encara deixa un dolor persistent. A l’aigua desprèn algunes substàncies o toxines que causen petites abrasions de picor i cremor. Aquesta medusa, malgrat la seva mida de vegades impressionant, en principi és inofensiva perquè ja no té tentacles. Tanmateix, en algunes persones més sensibles, el contacte amb meduses pot causar picor, enrogiment o fins i tot una ardor molt lleu.

Representa una plaga important al Mediterrani i és una de les principals causes de picades de medusa a les platges. La seva picada es tracta fàcilment amb una solució de sulfat de magnesi en aigua salada.

El trobem molt sovint a les zones d’entrades i sortides dels ports, on les aigües són brutes.

És un animal pelàgic, que vol dir que sempre està nedant i se’l veu normalment en aigües obertes, de vegades encallat a les platges. Al marge de la umbel·la hi te una sèrie de lòbuls (96) de color blau o lila. També hi té els òrgans sensorials (ropàlies) en nombre de 8. Sota el barret hi té 8 tentacles orals gruixuts que es troben fusionats a la base i presenten una sèrie de ramificacions que formen una mena d’esponja d’on li ve el nom específic per l’aspecte de pulmó que li dona.

Hi ha rizostomes masculins i rizostomes femenins. Les meduses mascles es poden reconèixer de les femelles pel color de les seves gònades, blau per a la primera, taronja-marró per a la segona.
Després de l’emissió de gàmetes a l’aigua i la fecundació (reprodució sexual), es forma una larva de plànula pelàgica que, després de caure al fons, donarà lloc a un escipistoma. Aquest patirà una sèrie d’estrangulacions, això és estrobilització (reproducció asexual). Es produirà l’alliberament d’efíruls que evolucionaran cap a noves meduses adultes.

L’estrobilització de l’escifistoma del rizostoma seria més intensa durant els períodes de calor extrema. Per això, alguns estius assistim a una invasió de meduses a les platges. Aquest tipus de reproducció és molt curiosa. Poden estar al fons a la sorra durant mesos i quan es donen les condicions idònies per néixer, els escipistomes començaran a estrobilar. I és llavors quan ens trobem de sobte tantes meduses alhora.

Només té un depredador voraç: la tortuga. Però n’hem gravat una com la picotegen uns Diplodus sargus

Admet variacions significatives de salinitat. Les meduses en general s’adapten molt bé a qualsevol entorn.

ESPECIES SIMILARS

Rhizostoma octopus (Linnaeus, 1788), que de fet és la varietat atlàntica més petita de R. pulmo . Segons el principi d’anticipació, el nom vàlid d’aquesta espècie és Rhizostoma pulmo , que Macri va descriure 10 anys abans de Linné.
En determinats treballs aquestes 2 espècies es presenten com a diferents, essent R. pulmo mediterrània, R. octopus nòrdic. El lloc de referència taxonòmica DORIS, WoRMS, considera vàlides aquestes dues espècies (per això aquesta fitxa porta ambdós noms). Però en la gran majoria dels casos, aquestes “dues espècies” només en formen una, i els 2 noms es reconeixen com a sinònims.

Rhizostoma luteum (Quoy & Gaimard, 1827) és present a les costes atlàntiques ibèriques, les de Portugal, el Marroc i les costes de l’Àfrica occidental (Angola, Mauritània, Guinea…). És una espècie poc comuna.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), SCYPHOZOA (CLASSE), RHIZOSTOMEAE (ORDRE), RHIZOSTOMATIDAE (FAMÍLIA), RHIZOSTOMA PULMO (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere