En biologia, es denomina plantes als organismes majoritàriament fotosintètics sense capacitat locomotora (és a dir, sense capacitat de desplaçament, encara que sí de moviment) les parets cel·lulars del qual es componen principalment de cel·lulosa. Taxonòmicament estan agrupades en el regne Plantae i, com a tal, constitueixen un grup monofilètic eucariota conformat per les plantes terrestres i les algues que s’hi relacionen.
algues verdes
Les algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espècies. Les algues verdes, al igual que les plantes terrestres, contenen clorofil·les a i b, i reserves com el midó contingut als plastidis. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en ambients aquàtics, incloent-hi els marins, d’aigües dolces o salabroses.
Conté tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars. Mentre la majoria d’espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, i altres espècies es troben adaptades a un ample rang d’entorns.
algues vermelles
Les algues que conformen aquest grup se les coneix també com a algues vermelles o rodófites. Aquestes també realitzen funcions fotosintètiques i contenen clorofil·la de tipus A i D, a més d’altres pigments accessoris com les ficobilines i els carotenoides. En aquest grup es troben més de 6.000 espècies, gairebé totes de tipus marí, i la seva principal característica és que poden trobar-se a més de 130 metres de profunditat. Les rodófites s’utilitzen com a aliments i moltes de les seves varietats també s’utilitzen per a fabricar agar, una gelatina natural.
Es caracteritzen per tenir un color vermellós resultant de la dominància dels pigments ficoeritrina i ficocianina, que emmascaren la clorofil·la a, el betacarotè i altres xantofil·les. Les principals substàncies de reserva són el midó de florides i un polisacàrid anomenat floridòsid.
algues brunes
Les algues brunes (Phaeophyceae) del Mediterrani són organismes fotosintètics eucariotes que habiten principalment fons rocosos, esculls i zones sublitorals. Presenten pigments característics com la fucoxantina, que els dóna el color marró, i estructures com frondes, estipes i ràfies que els permeten fixar-se al substrat i captar llum. Formen comunitats i praderies que contribueixen a la producció primària, proporcionen refugi i aliment a peixos, invertebrats i altres organismes marins, i contribueixen a l’estabilitat dels sediments. Les algues brunes són indicadors importants de la salut dels ecosistemes marins del Mediterrani.
plantes superiors
Les fanerògames marines són plantes que formen un ecosistema únic. La seva conservació és de vital importància tant per a la reproducció de les espècies marines com per al manteniment de la qualitat de les aigües. L’espècie més abundant al litoral català és la posidònia (Posidonia oceanica), una fanerògama marina, endèmica del mar Mediterrani, que es troba preferentment sobre substrat tou i que forma praderies o alguers que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària.
REGNE PROTOCTISTA
Els protoctistes són organismes eucariotes microscòpics que formen part del plàncton i inclouen formes semblants a plantes, animals o fongs. La majoria es troben en ambients aquàtics, incloent-hi el Mediterrani, però no es poden veure a simple vista mentre busseges, ja que són massa petits. Per aquest motiu, en aquesta guia no s’inclouen fotos ni enllaços a observacions directes, tot i que el seu paper és fonamental per al funcionament dels ecosistemes marins.