Espècies Marines del Mediterrani

Raja brachyura | Rajada rosa

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Cos en forma de rombe aplanat. Disc ample amb aletes pectorals fusionades al cos.
  • Musell arrodonit. No és punxegut com en altres espècies de rajades.
  • Coloració dorsal beix o marró clar. Amb taques fosques irregulars i taques més clares, de vegades envoltades de punts foscos.
  • Cara ventral blanquinosa, uniforme, sense taques negres com altres espècies.
  • Presència de rugositats o denticles a l’esquena. D’aspecte aspre.
  • Cua curta. Té dues petites aletes al final però sense agulló verinós.
  • Una sola línia de petites espines al llarg del centre de l’esquena i la cua.
  • Moviment de natació suau i elegant, sovint arrossegant-se pel fons. Si està enterrada, només es veuen els ulls.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Raja brachyura (Lafont, 1871)
Nom comú: Rajada rosa, rajada de boca rosa (CA), raya, raya de boca rosa, raya braquiura (ES), raie lisse, raie blanche, raie blanche douce, raie blanche lissée (FR), blonde ray, blonde skate (GB), razza a coda corta, pichira schizzata (I), blondrochen, blonde (D)
Grup: Peixos cartilaginosos
Tipus paisatge: La Raja brachyura habita principalment fons marins bentònics de tipus costaner, preferint paisatges submarins formats per una combinació de fons durs amb roques, còdols i graves, així com zones de sorra gruixuda. Sovint es camufla enterrant-se parcialment a la sorra, deixant només visibles els ulls i espiracles, fet que li permet passar desapercebuda tant davant de depredadors com de possibles observadors. Prefereix àrees tranquil·les, amb poc corrent i certa estabilitat ambiental, sovint allunyades de zones amb una alta activitat humana o grans alteracions del fons.
Fondària: Es pot trobar habitualment entre els 30 i 100 metres de profunditat, tot i que pot arribar fins als 150 metres a l’Atlàntic i als 300 metres a la Mediterrània.
Mides: La Raja brachyura és una espècie de gran mida que habitualment mesura entre 70 i 100 centímetres de llargada total, tot i que pot arribar fins als 120 centímetres en exemplars grans. Les femelles acostumen a ser més grans que els mascles, superant amb més facilitat el metre de longitud. Aquesta mesura inclou tant el disc corporal aplanat com la cua curta, característica de l’espècie.
Distribució geogràfica: Té una àmplia distribució geogràfica a les aigües temperades de l’Atlàntic Nord-est i del Mediterrani occidental. Es troba des de les illes Shetland al nord d’Escòcia fins al Sàhara Occidental, incloent les costes de Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal i la península Ibèrica. També és present a l’arxipèlag de Madeira i, dins del mar Mediterrani, a les costes espanyoles, franceses, italianes, algerianes, marroquines i tunisianes, especialment en zones de plataforma continental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tarragona, Barcelona, Calella, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Begur, Tamariu, El Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

La Raja brachyura, coneguda com a rajada rosa, és una espècie de rajada de mida gran amb un cos aplanat en forma de rombe, format pel disc (cos principal) i unes grans aletes pectorals fusionades. El musell és arrodonit i poc prominent, diferent d’altres rajades amb musells punxeguts. La seva cara dorsal és de color beix o marró clar, amb taques fosques irregulars i, de vegades, taques clares envoltades de punts foscos, formant falsos ocels. Aquesta superfície és rugosa, coberta de denticles cutanis. La cara ventral és blanquinosa i suau, sense taques negres com en altres espècies. La cua és curta, amb dues petites aletes dorsals, però sense agulló verinós. Al llarg del centre de l’esquena i la cua hi recorre una línia de petites espines corbades cap enrere, especialment visibles en femelles i exemplars adults.

Hàbitat

La Rajada rosa viu en fons marins bentònics costaners, preferint fons durs amb roques, còdols i graves, sovint barrejats amb zones de sorra gruixuda. Es troba des de 30 fins a 100 metres de profunditat habitualment, tot i que pot arribar fins als 150 metres a l’Atlàntic i als 300 metres a la Mediterrània. Té l’hàbit de camuflar-se enterrant-se parcialment a la sorra, deixant només visibles els ulls i els espiracles, la qual cosa li permet passar desapercebuda tant per als depredadors com per a l’observador submarí.

Alimentació

És una espècie carnívora i depredadora de fons. S’alimenta principalment de peixos petits, crustacis com crancs i gambetes, i mol·luscs que captura sobre o dins del substrat. Utilitza la seva posició aplanada per romandre immòbil i caçar per emboscada o bé per explorar el fons amb l’ajuda dels seus receptors sensorials.

Reproducció

La Raja brachyura és ovípara, és a dir, es reprodueix mitjançant ous. Les femelles dipositen càpsules coriàcies anomenades popularment “bosses de sirena” al fons marí. Cada ou conté un embrió que es desenvolupa durant varis mesos, alimentant-se del sac vitel·lí fins a eclosionar com una petita rajada totalment formada. Les èpoques de posta poden variar segons la regió, però es produeixen habitualment durant la primavera i l’estiu.

ESPECIES SIMILARS

Al mar Mediterrani hi ha diverses espècies de rajades que poden semblar-se a la Raja brachyura i portar a confusió durant el busseig recreatiu, sobretot si només es fa una observació visual ràpida. A continuació tens una selecció de les més semblants i els trets que cal observar per diferenciar-les:

Raja clavata (bastina clavejada) és una de les espècies que més fàcilment es pot confondre amb la Raja brachyura, ja que també és comuna, de mida mitjana-gran i presenta un disc romboïdal similar. No obstant això, es pot distingir per les clapes fosques a la cara dorsal i una major presència d’espines repartides pel cos, especialment a les ales i la cua. La cua és més llarga i pot mostrar franges alternades de color més fosc i clar.

Raja miraletus (rajada de mirallet) és més petita i prima, amb un cos més estret i angulós. El seu musell punxegut i la forma més triangular del disc la diferencien clarament de la Raja brachyura. Presenta taques dorsals que poden simular ocels, però el patró de coloració és diferent i menys uniforme. Aquesta espècie també és molt més activa i es pot veure en zones de fons sorrenc.

Leucoraja fullonica (rajada cardonera) és menys freqüent però pot aparèixer ocasionalment al Mediterrani, sobretot en fons més profunds. Té una superfície dorsal molt espinosa, especialment en exemplars adults, i el seu musell és més llarg i fi. La cara ventral és blanca, com la de la Raja brachyura, però la presència d’espines llargues i dures al cos i la cua la fa més fàcil de reconèixer de prop.

Dipturus oxyrinchus (rajada de musell punxegut) té un aspecte bastant diferent, però en immersions amb poca visibilitat pot portar a confusió. El seu tret més distintiu és el musell extremadament allargat i punxegut, amb un cos molt allargat i una cua prima i llarga. Aquesta espècie es troba en fons més profunds, sovint més enllà dels 100 metres, però pot aparèixer esporàdicament en zones accessibles a bussejadors experts.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ELASMOBRANCHII (CLASSE), RAJIFORMES (ORDRE), RAJIDAE (FAMÍLIA), RAJA BRACHYURA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Fotografia extreta de GBIF

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta per Biosub i publicada a MINKA
Fotografia feta per Xavi Salvador i publicada a MINKA
Fotografia feta per Xavi Salvador i publicada a MINKA
PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar el Raja brachyura? Fixa’t en els seus trets físics característics: el cos aplanat en forma de rombe, amb un musell arrodonit i una cara dorsal de color marró clar o beix, sovint amb taques fosques irregulars i zones més clares que poden formar falsos ocels. La cara ventral és blanca, sense taques, i la cua és relativament curta, amb dues petites aletes dorsals però sense agulló verinós. A més, destaca una línia central d’espines corbades (“boucles”) que recorre l’esquena i la cua. També pots observar que sovint es troba mig enterrat a la sorra, deixant visibles només els ulls i els espiracles, com a part del seu comportament de camuflatge.

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2025 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF