COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Mida petita a mitjana – Al voltant de 30–33 cm de llargada i 70–80 cm d’envergadura. Bastant més petita que altres baldrigues com la Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).
- Coloració dorsal fosc uniforme – Esquena, ales i cua de color marró fosc o negre, sense marques blanques destacades.
- Coloració ventral clara – Panxa i pit de tons blancs o crema, contrastant amb la part dorsal fosca.
- Puntes de les ales arrodonides – Les ales no són molt llargues ni estretes; això fa que el vol sembli més “planejat” i proper a la superfície de l’aigua.
- Cap petit amb cara poc marcada – El cap és uniforme en color, amb una petita diferència de tonalitat entre la cara i la corona; sense taques evidents.
- Vol planer i prop de l’aigua – Normalment segueixen la barca, volant baix i fregant la superfície de l’aigua amb les ales lleugerament arquejades.
- Cua curta i lleugerament quadrada – No és llarga ni en punta com altres baldrigues; ajuda a diferenciar-la de l’espècie Baldriga balear o la Baldriga major (Puffinus gravis) si es veu de lluny.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Puffinus yelkouan (Acerbi, 1827)
Nom comú: Baldriga mediterrània (CA), Pardela mediterránea (ES), Puffin yelkouan (FR), Yelkouan shearwater (GB), Berta minore mediterranea (I), (D)
Grup: Aus marines
Tipus paisatge: Habita principalment zones marines obertes i costes rocoses, preferentment prop de penya-segats i illots. Evita les zones de platja oberta i preferix aigües tranquil·les però amb certa corrent, on pot trobar aliment amb facilitat. S’hi la trobem sobrevolant la superfície de l’aigua o planant a poca altura, aprofitant corrents d’aire i zones on els peixos i calamarets són més abundants. El seu biòtop combina mar obert i zones costaneres abruptes, amb espais on pot descansar a l’aigua i llocs protegits per reproduir-se, sense necessitat d’entrar en localitzacions concretes ni profunditats específiques. Mida: Fa aproximadament 30–33 cm de llargada corporal i té una envergadura d’ales d’uns 70–80 cm.
Fondària: Generalment menys de 2–3 m
Distribució geogràfica: La Puffinus yelkouan té una distribució estrictament mediterrània i adjacents aigües temperades. Es troba principalment al Mediterrani occidental i central, així com a zones de l’Mar Egeu i parts del Mar de Ligúria. Fora del Mediterrani és molt rara, amb només aparicions ocasionals en aigües atlàntiques properes a l’entrada del Mediterrani. La seva presència es concentra al voltant de costes rocoses i illots, on pot reproduir-se i alimentar-se amb facilitat.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
St. Carles de la Ràpita, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, St. Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
La Puffinus yelkouan és una baldriga de mida petita a mitjana, amb 30–33 cm de llargada i envergadura d’ales de 70–80 cm. Té la part dorsal de color fosc uniforme, que cobreix esquena, ales i cua, mentre que la part ventral és clara, blanca o crema, creant un fort contrast amb el dors. El cap és petit i uniforme, amb poca diferenciació entre la cara i la corona. Les ales són arrodonides i relativament curtes, fet que li dóna un vol planer i proper a la superfície de l’aigua. La cua és curta i lleugerament quadrada, diferenciant-la d’altres baldrigues més grans o de cua més punxeguda.
Hàbitat
Habita zones marines obertes i costes rocoses, especialment penya-segats i illots. Evita platges obertes i prefereix aigües amb certa corrent, on el menjar és més abundant. El seu biòtop combina mar obert i zones costaneres abruptes, on pot descansar a la superfície i reproduir-se en llocs protegits.
Alimentació
És carnívora, alimentant-se principalment de peixos petits i cefalòpodes com calamars. Normalment caça fregant la superfície de l’aigua o submergint-se molt poc, submergint-se només uns pocs metres quan capturen preses.
Reproducció
Es reprodueix en penya-segats i illots rocosos, on fa nius en cavitats, esquerdes o terrenys protegits. Posa un sol ou per posta, que ambdós progenitors incuben i cuiden fins que el pollet és capaç de volar.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani hi ha algunes espècies de baldrigues i petxines marines que poden confondre’s amb la Puffinus yelkouan quan les veiem des de la barca o a la superfície de l’aigua. Les principals són:
Puffinus mauretanicus: És més gran que la Baldriga mediterrània, amb un vol més ample i pesat. La coloració dorsal és fosca i uniforme, mentre que la part ventral és blanca, similar a la Baldriga mediterrània, però les seves dimensions i el vol robust la diferencien clarament. Normalment vola més alt i no s’acosta tant a la superfície de l’aigua.
Puffinus gravis: Espècie atlàntica que apareix molt rarament al Mediterrani occidental. És molt més gran i robusta que la Baldriga mediterrània, amb cua llarga i punxeguda i ales més llargues. El seu vol és fort i estable, i no acostuma a fregir la superfície com fa la Baldriga mediterrània.
Calonectris diomedea: És una espècie gran que habita sobretot al Mediterrani obert. Té dors fosc i ventral clar, però les ales són més llargues i primes, i el vol és planer i estable a més altura. Es pot confondre amb la Baldriga mediterrània si es veu de lluny, però la seva mida i la forma de les ales la fan diferent.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), Procellariiformes (ORDRE), Procellariidae (FAMÍLIA), PUFFINUS YELKOUAN (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES



PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Puffinus yelkouan? Fixa’t en la part dorsal, que és fosc uniforme, cobrint esquena, ales i cua, tarari; …la part ventral, que és clara, blanca o crema, tarara; …el cap, petit i uniforme, amb poca diferenciació entre cara i corona, tarari; …les ales, arrodonides i relativament curtes, que li donen un vol pla i proper a la superfície de l’aigua, tarara; …la cua, curta i lleugerament quadrada, tarari; i …el vol, que normalment és a baixa altura fregant l’aigua, tarara, fet que ajuda a diferenciar-la d’altres baldrigues similars.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
3 Retroenllaços