Puffinus puffinus | Baldriga atlàntica | Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Coloració dorsal fosca: La part superior (espatlles, esquena i ales) és de color negre o gris fosc uniforme.
Coloració ventral clara: El pit i la part inferior són blancs, amb una línia clara que separa la zona dorsal fosca de la ventral.
Forma compacta del cos: Cos robust i compacte amb ales llargues i estretes adaptades al vol rasant sobre el mar.
Pintes de l’ala visibles en vol: Les ales són llargues i falciformes; quan es veuen des de dalt, mostren un contrast amb el cos.
Pico curt i fosc: El bec és relativament curt, fort i de color fosc, sense marques evidents.
Cua curta i ampla: La cua és curta i lleugerament quadrada, sense extrems punxeguts.
Patró de vol rasant sobre l’aigua: Sovint es mou molt a prop de la superfície, volant amb batecs d’ala ràpids i planant poc abans d’atrapar peix.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Puffinus puffinus (Brünnich, 1764)
Nom comú: Baldriga atlàntica (CA), Pardela cenicienta (ES), Puffin cendré (FR), Manx shearwater (GB), Berta maggiore (I), Tordalk (D)
Grup: Aus marines
Tipus paisatge: Habita principalment zones marines obertes i costes rocoses, on les aigües són profundes i els corrents abundants. Prefereix ambients oceànics i costaners amb penya-segats on pot descansar, reproduir-se i alimentar-se sense interrupcions, mostrant una forta vinculació amb la superfície del mar i l’horitzó oceànic. Són paisatges on predominen grans extensions d’aigua oberta, on el vent i les onades faciliten el vol rasant i la cerca de preses, sense necessitat d’acostar-se a zones terrestres més planes o interiors.
Fondària: Entre 1 i 5 metres.
Mides: Longitud del cos: aproximadament 28–35 cm. Envergadura d’ales: entre 66–78 cm.
Distribució geogràfica: La Puffinus puffinus té una distribució geogràfica àmpliament oceànica a l’Atlàntic Nord. Es troba des de les costes occidentals d’Europa fins a l’est del Canadà, incloent zones costaneres i illes de l’Atlàntic Nord, així com algunes àrees del nord-est dels Estats Units. Fora de la temporada de cria, realitza migracions oceàniques llargues, abastant àrees molt obertes de l’Atlàntic i fins i tot arribant a aigües subtropicals. És una espècie estrictament marina fora de la reproducció, evitant els interiors continentals.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Barcelona i Roses.

DESCRIPCIÓ

La Puffinus puffinus és una baldriga de cos compacte amb part superior fosca (negre o gris fosc) i part inferior blanca, creant un clar contrast entre el dors i el ventre. Té ales llargues i estretes, adaptades al vol rasant sobre el mar, i una cua curta i ampla. El bec és curt, fort i fosc, sense marques evidents. Mesura 28–35 cm de longitud i té una envergadura d’ales de 66–78 cm. Pot submergir-se 1–5 m sota l’aigua per capturar preses, tot mantenint immersions breus de 20–30 segons.

Hàbitat

Habita principalment zones marines obertes i costes rocoses, amb penya-segats i aigües amb corrents abundants. Prefereix ambients oceànics i costaners on el vent i les onades faciliten el vol rasant i la cerca de preses, evitant zones terrestres interiors.

Alimentació

S’alimenta principalment de peixos petits, calamars i altres animals marins. La caça es fa tant des de la superfície com amb immersions breus, aprofitant la rapidesa i l’agilitat dins l’aigua.

Reproducció

La reproducció té lloc en colònies costaneres i illes rocoses. Excaven forats o nius en zones protegides dels penya-segats. Cada parella sol pondre un únic ou per temporada, i ambdós progenitors participen en la incubació i l’alimentació del pollet fins que és capaç de volar.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, hi ha algunes espècies de baldrigues i aus marines que poden confondre’s amb la Puffinus puffinus, especialment quan es veuen volant ràpidament sobre l’aigua o des de lluny. Les més destacables són:

Puffinus mauretanicus: És més gran que la Baldriga mediterrània, amb un vol més ample i pesat. La coloració dorsal és fosca i uniforme, mentre que la part ventral és blanca, similar a la Baldriga mediterrània, però les seves dimensions i el vol robust la diferencien clarament. Normalment vola més alt i no s’acosta tant a la superfície de l’aigua.

Puffinus yelkouan: Molt semblant a la baldriga atlàntica, amb dorsal fosc i ventral clar, però de mida lleugerament més petita i amb un vol més curt i planant més rasant. És l’espècie de baldriga més comuna al Mediterrani occidental.

Hydrobates pelagicus: Molt més petita, amb vol ràpid i batecs d’ala accelerats, dorsal fosca i ventral clara. Es pot confondre amb una baldriga jove vista des de lluny, però el tamany i el moviment ràpid la delaten.

Calonectris diomedea: És una espècie gran que habita sobretot al Mediterrani obert. Té dors fosc i ventral clar, però les ales són més llargues i primes, i el vol és planer i estable a més altura. Es pot confondre amb la Baldriga mediterrània si es veu de lluny, però la seva mida i la forma de les ales la fan diferent.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), Procellariiformes (ORDRE), Procellariidae (FAMÍLIA), PUFFINUS PUFFINUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta per Steve B. i publicada a GBIF

Fotografia feta per Nathan Jackson i publicada a GBIF

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Puffinus Puffinus? Fixa’t en la part dorsal, que és fosc uniforme, cobrint esquena, ales i cua, tarari; …la part ventral, que és clara, blanca o crema, tarara; …el cap, petit i uniforme, amb poca diferenciació entre cara i corona, tarari; …les ales, arrodonides i relativament curtes, que li donen un vol pla i proper a la superfície de l’aigua, tarara; …la cua, curta i lleugerament quadrada, tarari; i …el vol, que normalment és a baixa altura fregant l’aigua, tarara, fet que ajuda a diferenciar-la d’altres baldrigues similars.