Pterois volitans | Peix lleó

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos massís amb una alternança de bandes verticals blanques i marrons o vermelles fosques.
• Parts transparents (com la part flexible de la dorsal, caudal i anal) amb punts marrons.
• Joves molt foscos (gairebé negres), amb aletes pectorals més desenvolupades que en adults.
• Pot arribar a fer fins a 38 cm de longitud.
• Aletes pectorals molt llargues, amb espines llargues i lliures recobertes d’un vel fi. Aleta dorsal amb 13 espines llargues i un vel sobre cada espina.
• Cap i apèndixs: Apèndixs sobre els ulls en Joves: antenes fines i rectes. En adults: apèndixs amb forma de fulla i sovint un ocell prop de la punta. En vells: poden perdre els apèndixs oculars.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Pterois volitans (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Peix lleó, peix escorpí (CA), pez león asiático, pez escorpión (ES), rascasse volante du pacifique, pterois volant, poisson-lion (FR), common lionfish, red lionfish, red firefish, butterfly cod, turkey fish (GB), pesce cobra, pesce leone, pesce scorpione (I), pazifische rotfeuerfisch (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: El pterois volitans habita principalment en llacunes i pendents externs del fons marí, des de la superfície fins a una profunditat de 55 metres. També es troba en estuaris i zones d’aigües tèrboles, on la seva coloració tendeix a enfosquir-se. Durant el dia, sol refugiar-se sota sobresortiments rocosos, en espais ombrívols o fins i tot en vaixells enfonsats, mantenint-se sovint enganxat a parets verticals o cap per avall. A la nit, surt a caçar en aquestes zones, utilitzant les seves grans aletes per arraconar les preses en racons.
Fondària: Habita en una àmplia gamma de profunditats, des d’aigües molt superficials fins a més de 50 metres de fondària.
Mides: Fina a 38 cm de longitud total.
Distribució geogràfica: El pterois volitans (peix lleó) té una distribució geogràfica àmplia que cobreix el Pacífic tropical, des de Malàisia fins a Polinèsia Francesa, incloent-hi les illots Pitcairn, i es troba també des del sud del Japó fins a Austràlia, Nova Caledònia i les Austral. En l’Oceà Índic, està present a la costa nord-oest d’Austràlia. A la Mediterrània, ha arribat mitjançant l’Efecte de Lesseps a través del Canal de Suez, i es pot trobar en zones com Israel, Líbia, Xipre, Grècia, Tunísia i Sicília. També es va introduir accidentalment a les Caraïbes als anys 90, i des d’aleshores s’ha estès per tot el Carib, Costa Est dels Estats Units, Bermudes, Mèxic, Belize, Hondures i Colòmbia, entre altres. La seva propagació continua sent un problema ecològic a moltes d’aquestes zones.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

No ha estat registrat l’avistament per bussejadors. Si, en canvi, per pescadors.

DESCRIPCIÓ

El pterois volitans, conegut com a peix lleó, té un cos massís amb bandes verticals de colors que alternen entre blanc i marró o vermellós fosc. Pot arribar a mesurar fins a 38 cm, tot i que molts exemplars són més petits, de 20 a 30 cm. Les seves aletes pectorals són molt llargues, amb espines lliures que estan recobertes per un vel fi. La seva aleta dorsal té 13 espines llargues, mentre que la part flexible de la dorsal, la caudal i l’anala són transparents amb punts marrons. Els joves són molt més foscos, gairebé negres, i tenen aletes pectorals més desenvolupades que els adults. A més, el peix lleó presenta apèndixs al voltant dels seus ulls que es van transformant amb l’edat.

Hàbitat
El pterois volitans habita en llacunes i pendents externes del fons marí, generalment entre la superfície i fins a 55 metres de profunditat. Es pot trobar en estuars i zones d’aigües tèrboles, on la seva coloració es fa més fosca. Durant el dia, sovint es refugia sota roques, sobresortiments o en vaixells enfonsats, quedant-se tranquil en llocs ombrívols i sovint cap per avall. A la nit, surt a caçar, aprofitant les seves grans aletes pectorals per atrapar les preses.

Alimentació
El peix lleó és carnívor i es nodreix principalment de peixos i crustacis. Caça majoritàriament a la nit, utilitzant les seves llargues aletes pectorals per dirigir les preses cap a un racó o zona confinada, on pot capturar-les amb la seva gran boca protractil. La seva tècnica de caça és molt eficaç i l’ajuda a capturar una gran varietat d’espècies.

Reproducció
El pterois volitans té una reproducció externa, amb sexes separats. La posta es realitza de nit, quan diversos femelles es reuneixen amb un únic mascle per dipositar els seus ous. Una sola femella pot pondre fins a 40.000 ous, que es concentren en petites boles de mucosa. A mesura que passen els dies, aquestes boles de mucosa es desintegren, alliberant gradualment els ous. Les larves eclosionen en pocs dies i es desplacen amb el corrent durant 3 a 4 setmanes, permetent que els juvenils puguin expandir-se a grans distàncies.

Espècie invasora
El pterois volitans és considerat una espècie invasora en moltes regions fora de la seva àrea d’origen. Va ser introduït accidentalment a les Caraïbes a mitjan anys 90 després que diversos exemplars escapessin d’un aquari destruit per l’huracà Andrew. Des d’aleshores, la seva presència s’ha expandit ràpidament, afectant negativament els ecosistemes locals, ja que no té molts depredadors naturals i competeix amb espècies locals per aliment i espai. La seva proliferació a les Caraïbes, l’Atlàntic i la Mediterrània representa una amenaça per a la biodiversitat local.

ESPECIES SIMILARS

Algunes espècies que són similars al pterois volitans (peix lleó) i que pertanyen al mateix gènere, Pterois, són:

1. Pterois miles (rascasse volante de l’Oceà Índic): Aquesta espècie és pràcticament idèntica a Pterois volitans en termes de morfologia i aspecte físic. La principal diferència entre ambdues espècies es troba en la seva distribució geogràfica: Pterois miles habita en l’Oceà Índic i la Mar Roja, mentre que Pterois volitans es troba en l’Oceà Pacífic i el Carib. Les dues espècies formen un complex Pterois volitans / miles i es poden confondre fàcilment.
2. Pterois russelli: Aquesta espècie té una aparença semblant a la de Pterois volitans, però es pot distingir per una coloració més clara i per viure en biòtops més profunds. A més, no té les petites taques marrons sobre les aletes com Pterois volitans.
3. Pterois antennata: Aquest peix té una estructura corporal similar a Pterois volitans, però es diferencia per la seva mida més petita i una forma de les aletes una mica diferent. A més, les aletes pectorals no són tan llargues i no tenen el mateix tipus de vel.
4. Pterois cincta: Té una morfologia semblant, però és més petita i la seva coloració és més uniforme. La forma de les aletes també és una mica diferent.
5. Pterois radiata: Aquesta espècie també té una estructura corporal similar, però és més petita que Pterois volitans i es pot distingir per les seves línies de colors més fines i les diferències en la forma de les aletes.

Totes aquestes espècies, com el Pterois volitans, pertanyen al gènere Pterois, que es caracteritza per les llargues espines de les seves aletes i el seu cos allargat. La Pterois russelli és una de les poques que es pot diferenciar fàcilment de Pterois volitans a causa de les seves preferències de profunditat i una coloració més clara.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SCORPAENIDAE (FAMÍLIA), PTEROIS VOLITANS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere