Prostheceraeus roseus | Planària rosa

Tornar enrere

Com la podem identificar

• Cuc pla de forma ovalada, màxim 20 mm
• Rosa amb línies blanques fines
• Vora marginal de blanc i després de magenta
• Dos tentacles de cap anterior de color magenta
• Rastreig ràpid

Característiques

Nom científic: Prostheceraeus roseus Lang, 1884
Nom comú: Planària rosa, Planaria rosa(ES)
Grup: Cucs i planàries
Tipus paisatge: es pot observar en molts substrats durs, sota pedres, a les més petites esquerdes, escletxes i intersticis de fons rocosos, des de la superfície fins als 60 m de profunditat. És més particularment a les parets verticals o inclinades cobertes d’algues calcàries, esponges, briozous, hidroides i ascidies, des de zones ben il·luminades fins a les coral·lígenes. També es troba en fons detrítics però sempre a prop de la roca. Les reunions de diversos individus no són inusuals (espècies gregaries).
Fondària: Entre 5 i 50m.
Mides: Fins a 3 cm.
Distribució geogràfica: Espècie que es troba al voltant de la Mediterrània i les costes atlàntiques orientals d’Àfrica, des de Portugal fins al Senegal, així com a Madeira i, més rarament, a l’arxipèlag canari.

Distribució a la nostra costa

L’hem trobat a Calavidre, la platja del Torn, Hospitalet de l’Infant, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Tamariu, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

Descripció

La planària rosa és un cuc pla foliós amb vores arrugades que mesura 15 mm de llarg en repòs. La seva capacitat d’estirar i arrodonir fàcilment pot variar la seva mida entre 10 i 20 mm. Animal molt prim, el seu gruix és d’1-1,5 mm. La seva forma és ovalada amb la part davantera més aviat aplanada i la part posterior més punxeguda.

La coloració de la cara dorsal és d’un rosa lila característic, segons la profunditat i la il·luminació, aquest cuc pla pot semblar més o menys morat, malva o fins i tot blau, a causa de l’absorció de la llum. La vora està vorejada amb blanc al voltant del cos, seguida d’una segona banda més ampla de color magenta. La línia mitjana també està formada per una banda del mateix color. A cada costat d’aquesta banda central, hi ha cinc línies blanques fines, tres de les quals uneixen els seus homòlegs darrere del cos. Altres línies parcials molt fines s’insereixen entre les cinc línies principals.

Té a part dos tentacles magenta situats a nivell de la part anterior i resultat del plegament d’aquesta (característic del gènere), està desproveït d’apèndixs a la part superior del cos.

La part ventral del cos és de color més clar, rosa uniforme. Aquest costat ventral té una ventosa central formada per l’únic orifici “boca-anus” prolongat per una faringe que li permet mantenir-se al fons si cal (corrent…). El cos està cobert de petits cilis (invisibles a simple vista) que permeten a l’animal moure’s gatejant a velocitats de vegades sorprenents. L’animal també es pot moure nedant amb moviments ondulants quan es troba en aigües obertes.

Alimentació

La dieta de les planàries és poc coneguda, probablement s’alimenten d’animals morts, organismes unicel·lulars i també animals fixos (esponges, briozous, ascidis). Segons alguns autors, podien alimentar-se d’algues calcàries. D’altra banda, Prostheceraeus roseus és una de les espècies que s’han especialitzat i és clarament un depredador d’ascidies petites: Pycnoclavella nana Lahille, 1890, i altres Pycnoclavella spp.

Com tots els turbel·laris, el tub digestiu incomplet està format per una faringe que s’obre en una única obertura a la cara ventral, la boca, que també serveix d’anus. Tant els aliments ingerits com els no digerits es regurgiten per aquesta mateixa obertura.
Per alimentar-se, l’animal devagina part de la seva faringe, formant un tub que secreta moc i que li permet “xuclar” la seva presa.

Al alimentar-se de cnidaris com les gorgònies, assimilen el seu “verí” i resulten incomestibles per als possibles depredadors. Així que no en tenen.

Reproducció|Multiplicació

La reproducció és principalment sexual. Els individus són hermafrodites protàndros (primer masculins, després femenins), es diu que l’aparell reproductor és recíproc, és a dir, les parelles es fecunden mútuament. Els ous fecundats es recullen en una ooteca i es dipositen al fons en un capoll gelatinós.
La còpula és molt particular. Les planàries no tenen cavitat vaginal i la inseminació és hipodèrmica mitjançant un estilet masculí que literalment “apunyala” el congènere a qualsevol part del seu cos, introduint així l’esperma directament sota la pell. Un cop dins el cos, els espermatozoides es mouen a la recerca dels òvuls per fecundar-los. Al final, posaran ous que s’emetran de manera aïllada en un petit pal enganxat a una pedra o alga.

Processos particulars poden conduir a la reproducció asexual per fissió: el poder regenerador d’aquests animals és especialment sorprenent. Així, tallada a trossos, cada part podrà regenerar les parts que falten per reformar un individu total i viable.

Especies similars

Impossible de confondre amb una altra espècie veïna de la seva zona geogràfica, aquest cuc pla és el més colorit i el més abundant que es pot trobar a la Mediterrània.

A causa de la seva forma, els cucs plans es poden confondre amb els mol·luscs nudibranquis (llimacs de mar). No obstant això, les planàries mai presenten un plomall de brànquies externs i tenen el cos suau, prim i flàcid, mentre que els nudibranquis són més gruixuts i es contraen quan es toquen i es tornen més durs.

Taxonomia

Animalia (Regne), PLATYHELMINTHES (Phylum), RHABDITOPHORA (SUBPHYLUM), POLYCLADIDA (Ordre), EURYLEPTIDAE (Família), PROSTHECERAEUS ROSEUS (Espècie).

Distribució geogràfica

Vídeos

Fototografies

Tornar enrere