Posidonia oceanica | Posidònia

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Aspecte d’herbari frondós
• Rizomes rèptils i rizomes erectes
• Manolls de 4 a 8 fulles
• Fulles verdes en forma de cinta d’1 cm d’ample i 20 a 100 cm de llarg
• Planta amb flors
• Quan està florida porta fruits vermells rodons i altres verds que semblen olives

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Posidonia oceanica, Linnaeus Delile (1813)
Nom comú: Posidònia(CA), Posidonie(FR), Posidonia(ES)
Grup: Plantes superiors
Tipus paisatge: Fons de sorra i roca. La seva distribució vertical natural és de 40 m com a màxim a les aigües més clares. No admet aigua salobre: la salinitat ha d’estar entre 37 i 38 grams per litre.
Fondària: Fins als 50m
Mides:  Fins a 120 cm, ample de les fulles 1 cm
Distribució geogràfica: És una planta endèmica de la Mediterrània, present en tota ella, a excepció de les costes llevantines (Síria, Líban, Israel, Palestina, Egipte).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa Tarragonina. N’hem trobat amb més abundància cap a l’Ametlla de Mar i Sant Jordi d’Alfama. Sant Carles de la Rpapita, Deltebre, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Calafat, l’Hospitalet de l’Infant, Miami, Montroig, Cambrils, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Coma-ruga, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Barcelona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Posidonia oceanica és una planta superior perenne florida. Els individus estan formats per rizomes llenyosos de color marró rastrejant (d’1 a 2 cm de gruix) sobre els quals es desenvolupen rizomes erectes que acaben en feixos de 4 a 8 fulles de bandes verdes d’uns 1 cm d’ample i 20 a 100 cm de llarg. Els rizomes desenvolupen arrels que s’ancoren al substrat subjacent.

Pel creixement en alçada dels rizomes en reacció a la deposició de sediments, la posidònia construeix al llarg dels segles un sòl, anomenat mat, format per l’entrellaçat de rizomes i arrels compactades pels sediments. L’estora pot tenir diversos metres de gruix a un ritme d’un metre per segle. La posidònia forma herbaris de mida variable, fins a diversos centenars d’hectàrees sense discontinuïtat. La regressió dels fons d’herbes marines (contaminació, acció mecànica, etc.) condueix a extensions de matalàs mort, que es va cobrint gradualment amb sediments. El ritme de creixement dels rizomes plagiotròpics és molt lent, entre 3 i 6 cm / any.

La reproducció de la posidònia es produeix principalment de manera asexual per esqueixos.

Pel que fa a la reproducció sexual, la floració que es produeix entre agost i novembre, però no cada any, és difícilment visible, les inflorescències verdes amagades entre les fulles llargues. De quatre a deu flors hermafrodites s’agrupen en una inflorescència al final d’un peduncle  de 10 a 30 cm.

Les fruites (“olives marines”) que contenen només una llavor tenen la mida i el color de les olives, des del verd fosc al marró o fins i tot al negre. Són de color verd fins al seu despreniment que té lloc entre maig i juliol. Floten durant 15 dies abans de “deixar caure” la seva única llavor. Després s’encallen a la platja i es tornen marrons. Segons els corrents, es poden dipositar grans quantitats de fruita a les platges. Van trigar de 6 a 9 mesos a madurar.

Molts epífits (animals o plantes que hi viuen) s’adhereixen als rizomes i a les fulles de la posidònia. Podem trobar algues ( Fosliella, Giraudya ), briozous ( Electra posidoniae ), cucs plans ( Comoplana palmula ) hidràulics, foraminífers, esponges, cucs tubulars , crustacis ( Achaeus cranchii ), gasteròpodes ( Rissoa , Bittium ), ascidis, ..

L’herbari també és un refugi per a moltes espècies: clavellina ( Antedon mediterranea ), sípia ( Sepia officinalis ), nacre gran ( Pinna nobilis ), salpes ( Sarpa salpa), crenil·labs, peixos escorpí, serrans, congres joves ( Conger conger ), cavallets de mar, peixos pipa.

Pel que fa al mat, és molt ric en diversos invertebrats: cucs de poliquets, sipuncles, crustacis, mol·luscs, etc.

Les fulles de posidònia són pasturades a la nit pels eriçons de mar violetes ( Paracentrotus lividus ). Les salpes també mengen les fulles de posidònia. Els rizomes són menjats per l’eriçó granular ( Sphaerechinus granularis ).

Quan els prats de posidònia es desenvolupen al fons de rierols poc profunds, les plantes estan a ras de la superfície i poden crear un escull barrera, contribuint a la formació d’un biòtop en particular.

De vegades, els moviments del mar tendeixen a lacerar les fulles mortes i agrupar-les en boles de la mida d’un ping-pong o una pilota de tennis que es troben sovint a les platges. Aquestes boles s’anomenen boles o aegagropiles .

Les fulles mortes de Posidònia sovint es troben a les vores de les platges, on s’amunteguen, formant bancs compactes i antipodrides, que poden superar els 1 m d’alçada i que protegeixen una fauna particular. Aquestes plantes marines impedeixen l’erosió de la sorra per les ones. Tanmateix, com que aquests grups de fulles són poc apreciats pels banyistes, els municipis solen retirar-los, exposant així la costa als capricis del mar.

És molt important per l’ecosistema marí, ja que més de 400 espècies vegetals i més de 1000 animals viuen a les praderies de posidònia.

Per altra banda, les posidònies son grans filtradores, mantenint l’aigua neta i oxigenada. És clau per reduïr l’impacte del canvi climàtic. Capturen el carboni disolt a l’aigua del mar. Molt més que els boscos tropicals.

Tenen una gran capacitat de produïr oxigen. Un 3% de les posidònies que tenim al Mediterrani alliberen 20 litres d’oxigen per dia i metre quadrat.

És una espècie protegida. L’herbari de posidònia es té en compte, com a biòtop. La directiva de la Unió Europea de 21 de maig de 1992 (92/43 / CEE) relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestres (que es refereix com la “Directiva Hàbitats”) inclou praderies de Posidònia en el seu annex 1.

La posidònia apareix als annexos del Conveni de Barcelona (aprovat el desembre de 1995). Està estrictament protegida per la Convenció de Berna de setembre de 1979, aprovat a Estrasburg al desembre de 1997 i confirmat a França per decret del Ministeri d’Afers Exteriors el 7 de juliol de 1999. És una espècie protegida a nivell francès pel decret ministerial del 19 de juliol de 1988 (publicat al Diari Oficial el 9 d’agost de 1988).

Finalment, llits d’algues marines s’han pres en compte per la Unesco des la conferència de Rio el 1992.

ESPECIES SIMILARS

A Europa hi ha 5 espècies de plantes marines amb flor.

TAXONOMIA

PLANTAE (REGNE), TRACHEOPHYTA (PHYLUM), LLIOPSIDA (CLASSE), ALISAMTALES (ORDRE), POSIDONIACEAE (FAMÍLIA), POSIDONIA OCEANICA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere