COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Polipierites circulars, mai ramificades, de 6 mm de diàmetre
- Cavitat fosca al centre del calze
- Septes de mida més o menys regular
- Tentacles de 3-4 mm de llarg amb petites berrugues blanques
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Polycyathus muellerae (Abel, 1959)
Nom comú: (CA), (ES), madrépore-coupe (FR), (GB), madrepora di Muller (I), (D)
Grup: Cnidaris – Hexacoralls
Tipus paisatge: És una espècie esciàfila, que es troba en coves i voladissos on les colònies poden cobrir diversos metres quadrats, des d’uns pocs metres fins a 30 m de profunditat.
Fondària: 0-30 m
Mides: 6mm de diàmetre, 10mm d’alçada
Distribució geogràfica: És present a tot el Mediterrani i prop de l’Atlàntic, com a Portugal i França al Golf de Biscaia. Els individus observats a la Bretanya podrien pertànyer a aquesta espècie, però encara queden estudis per fer.
La seva presència a Madeira i les Illes Canàries encara està pendent de confirmació.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Calafat, Mataró, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Tamariu, Begur, Sa Riera, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses i Portlligat
DESCRIPCIÓ
Polycyathus muellerae, que abans es considerava una variant de la Cladocora caespitosa, és una madrèpora colonial formada per polipierites cilíndriques curtes connectades per una làmina basal incrustant. El diàmetre de les polipierites és de 6 mm amb una alçada de 10 mm. La brotació té lloc a nivell de la làmina basal i, per tant, no hi ha colònia ramificada. Sovint, els pòlips estan separats, han perdut tot contacte entre ells i la làmina basal que els connecta és envaïda per altres organismes. La colònia apareix llavors com una catifa de pòlips solitaris, però encara que ja no estiguin lligats, és efectivament una colònia formada a partir d’un sol individu.
Les polipierites tenen costelles amb prou feines marcades i són de color marró. Els calzes tenen fins a 4 cicles de 48 septes disposats regularment, sense unir el centre del pòlip. Això provoca la presència d’una cavitat molt marcada al centre del calze. La vora dels septes té moltes dents petites.
La coloració dels pòlips varia des del marró a les zones més il·luminades fins a la transparent al fons de les coves.
Els tentacles mesuren de 3 a 4 mm. Són translúcids amb petites berrugues blanques i acaben amb una petita bola blanca.
Polycyathus muellerae pot ser parasitat per petits crustacis cirípedes Boscia angelicum .
Alimentació
No hi ha dades sobre la nutrició de Polycyatus muellerae, però s’ha d’alimentar de petites preses portades pel corrent i que són capturades pels tentacles dels pòlips. Les preses estan paralitzades pel verí dels cnidoblasts, cèl·lules urticants presents als tentacles.
Reproducció|Multiplicació
Polycyathus muellerae és un madrèpor colonial. La reproducció asexual es produeix únicament per brotació de la làmina basal incrustada. Els pòlips estan separats entre si i fins i tot poden perdre el contacte entre ells en colònies més antigues on la làmina basal desapareix.
La reproducció sexual no s’ha estudiat mai, però semblaria lògic que pogués existir i això es recolzaria en el fet que hi ha colònies aïllades en una gran àrea geogràfica.
ESPECIES SIMILARS
Cladocora caespitosa: Colònies sovint de forma massiva, que arriben als 50 cm. Presència d’algues simbiòtiques (zooxantel·les) als teixits la qual cosa explica que es tracti d’una espècie fotòfila que no es trobarà a les coves ni sota voladissos. Al contrari que Polycyathus muellerae que no hi ha zooxantel.les simbiòtiques.
Phyllangia america monterii: Diàmetre més gran (10 mm en comparació amb 6 mm), tentacles més llargs (10 mm en comparació amb 3-4 mm), polipierites sovint ramificades, mig del calze ocupat per una columèl·la clara cònica en lloc d’una cavitat fosca. Phyllangia moulinzii prefereix les parets verticals mentre que Polycyathus muellerae es troba preferentment als sostres de les coves.
Caryophyllia sp.: Les espècies d’aquest gènere són molt difícils de diferenciar. A diferència de Phyllangia moulinzii , són madrèpores solitàries. Els septes de la 1a i 2a ronda, 12 en total, són de la mateixa mida, arrodonits, blancs i més desenvolupats que els altres.
Hoplangia durothrix: diàmetre més petit (< 6 mm), les colònies solen tenir una forma més o menys esfèrica i els tentacles són més curts.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (CLASSE), SCLERACTINIA (ORDRE), CARYOPHYLLIIDAE (FAMÍLIA), POLYCYATHUS MUELLERAE (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Polycyathus muellerae? Fixa’t en les següents característiques: forma polipierites cilíndriques i curtes de 6 mm de diàmetre i 10 mm d’alçada, disposades en una colònia no ramificada. Els calzes dels pòlips tenen una cavitat fosca al centre, amb septes regulars i de mida similar. Els tentacles són translúcids i mesuren entre 3 a 4 mm de llarg, amb petites berrugues blanques i acabats amb una petita bola blanca. La coloració varia del marró en zones més il·luminades a transparent a l’interior de coves. Aquesta espècie es troba en covetes submarines i voladissos fins a 30 metres de profunditat i es caracteritza per la seva forma compacta, amb pòlips que poden estar separats, però encara pertanyen a una sola colònia.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
3 Retroenllaços