Pinna rudis | Nacra de roca

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma triangular allargada. Té una closca en forma de falca o ventall molt estret a la base i més ample a la part superior.
• Mida considerable. Pot arribar a ser bastant gran (fins a ~40–50 cm), tot i que normalment és més petita que altres espècies semblants.
• Superfície amb espines o escates prominents. Aquest és un tret clau: presenta projeccions escamoses o espinoses visibles, especialment en exemplars joves.
• Coloració marró fosc a rogenc. El color extern sol ser més fosc i uniforme, sovint amb tons marronosos o vermellosos.
• Menys llisa que espècies similars. En comparació amb altres nacres, la seva superfície és més rugosa i irregular.
• Enterrada parcialment al substrat. Normalment està clavada verticalment al fons, amb només la part superior visible, sovint en fons de sorra o praderies marines.
• Forma més robusta i menys estilitzada. És més curta i ampla en proporció que altres espècies semblants, donant una aparença més “compacta”.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Pinna rudis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Nacre (CA), nacra de púas gruesas, peineta de mar, abanico, nacra de roca (ES), nacre épineuse (FR), rough penshell (GB), nacchera spinosa (I), Stachelige Steckmuschel (D)
Grup: Mol.luscs – Bivalves
Tipus paisatge: Habita fons marins tranquils i ben il·luminats, típicament en ambients de substrat mixt on es combinen sorres, graves i zones rocoses. Sovint es troba associada a ecosistemes rics en vida com praderies de fanerògames marines o comunitats d’algues, on queda parcialment enterrada i fixada al sediment. Prefereix àrees amb certa estabilitat del fons i una bona circulació d’aigua, que li permet alimentar-se per filtració en un entorn relativament protegit però ecològicament actiu.
Fondària: Entre els 1 i 60 metres.
Mides: Entre 20 i 50 cm de longitud.
Distribució geogràfica: Es distribueix principalment per la conca del Mar Mediterrani, on és relativament comuna, i s’estén també cap a l’Atlàntic oriental proper, especialment al llarg de les costes temperades del sud d’Europa i del nord d’Àfrica. És una espècie pròpia d’aigües càlides i temperades, associada a ambients litorals d’aquesta regió biogeogràfica.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Alcanar, Amposta, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Mont-roig del Camp, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Roses

DESCRIPCIÓ

Pinna rudis és un bivalve marí de gran mida i forma allargada i triangular, amb una closca en forma de ventall que s’estreny a la base on s’ancora al substrat. La superfície és rugosa i sovint presenta espines o escames prominents, especialment en individus joves, amb tonalitats externes marronoses o vermelloses. Viu parcialment enterrat verticalment al fons marí, fixat mitjançant filaments proteics molt resistents i flexibles, deixant visible la part superior de la closca.

HÀBITAT

Habita fons marins sorrencs o de grava, sovint barrejats amb roca o praderies marines, en ambients relativament estables i amb bona circulació d’aigua. Es troba en zones litorals ben il·luminades on pot mantenir-se fixat i semi-enterrat.

ALIMENTACIÓ

És un organisme filtrador: s’alimenta captant partícules en suspensió, principalment fitoplàncton i matèria orgànica, mitjançant la circulació d’aigua a través de les seves brànquies.

REPRODUCCIÓ

Té reproducció sexual amb sexes separats, alliberant gàmetes al medi aquàtic on es produeix la fecundació externa. Les larves són pelàgiques i formen part del plàncton abans de sedimentar-se i iniciar la vida bentònica.

ESPECIES SIMILARS

Pinna rudis pot confondre’s amb altres grans bivalves de forma allargada i vida semi-enterrada, especialment dins del mateix grup de les nacres i espècies afins:

Pinna nobilis: És la nacra més gran del Mediterrani i pot ser fàcilment confosa amb Pinna rudis. Té una closca més gran, allargada i proporcionalment més llisa, amb menys espines prominents (especialment en adults). Sol viure en praderies marines i presenta una silueta més “netament triangular” i menys rugosa.

Atrina fragilis: És una espècie molt propera morfològicament, també de forma triangular i vida semi-enterrada. Es diferencia perquè la seva closca és més fràgil, amb una superfície menys espinosa i més llisa, i amb una aparença general més delicada i menys robusta que Pinna rudis. Es troba sobretot en fons sorrencs o fangosos i és menys freqüent en zones rocoses.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), BIVALVIA (CLASSE), OSTREIDA (ORDRE), PINNIDAE (FAMÍLIA), PINNA RUDIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere