Pinna nobilis | Nacre

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Bivalve. Sembla un muscle molt gran
• Enganxat verticalment al sediment
• Gran mida fins a 1 metre

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Pinna nobilis Linaeus (1758)
Nom comú: Nacre (CA), Nacra (ES)
Grup: Mol.lusc
Tipus paisatge:Immersió en praderia. Fons sorrencs o arenosos-fangosos, prats de posidònia o anguila.
Fondària: A partir de 3m
Mides: Fins a 1 m
Distribució geogràfica: Es troba al Mediterrani, a l’Atlàntic oriental des de Bretanya. Existeixen diverses subespècies de color lleugerament diferent.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Es trobava per tot el nostre litoral català. N’hem vist de mortes a l’Ametlla de Mar i dins el derelicte Dragonera. Però estàn confirmades del 2021 al 2024 avistaments a Sant Carles de la Ràpita, Ametlla de Mar, Cambrils, Torredembarra, Comaruga, Cubelles, a Mataró, Blanes, Lloret de mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Palamós, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Bivalve amb forma triangular amb un extrem en punta enterrada en el sediment (fins a la meitat de la màxima) i un extrem posterior arrodonit. Les superfícies exteriors de les vàlvules estan plenes de petites espines en forma de canaló que desapareixen en els individus més grans. Estan moblades amb una vintena de vestuaris radiants (costelles petites, ratlles). L’interior de les vàlvules és llis, brillant, nacrat , de color marró, l’exterior és marró.

És el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani (i un dels més grans del món amb cloïsses gegants tropicals): pot superar 1 metre i viure 40 anys.

Les nacres s’implanten al sediment i s’inclinen cap al corrent. Filtren els seus aliments: partícules vives (plàncton) o mortes (matèria orgànica). Les nacres filtren 6,5 litres d’aigua cada 24 hores. Tenen un metabolisme lent en comparació amb els musclos (100 L/24h) o les ostres (40 L/24h).

P. nobilis és un animal hermafrodita successiu amb maduració asíncrona. L’època de cria a les nostres costes dura de juny a agost.

El nacre gran és un substrat ideal  per a molts organismes epibiòtics  com les ascidies (p . ex. Halocynthia papillosa ), les algues (p. ex. Acetabularia acetabulum ) o altres bivalves com l’ostra plana ( Ostrea edulis ).

P. nobilis acull entre les seves valves un simbiont, el crustaci decàpode Nepinnotheres pinnotheres . Sembla que ella li proporciona partícules de nutrients a canvi de ser advertit dels possibles perills. La gamba comensal Pontonia pinnophylax pot substituir Nepinnotheres i allotjar-se per parelles al cor de les brànquies.

Explotada durant molt de temps pels romans que teixien roba amb el seu byssus  i feien botons amb la seva nacre (a Calàbria, Sicília i l’illa de Malta), avui està amenaçada per la regressió de les herbes marines de les fanerògames marines, per les àncores d’embarcacions que li trenquen la closca i de submarinistes amants dels records. A més dels humans, els seus principals depredadors són l’orada ( Sparus aurata ) i el pop ( Octopus vulgaris ).

Els filaments de l’biso, fixat en els grans de sorra, i el peu permeten P. nobilis a mesura més o menys important. Ajagut a la sorra, la nacre és capaç de recuperar-se i replantar (Recuperació de Pinna nobilis en un medi controlat – De Gaulejac i Vicente, 1990).P. nobilis pot segregar perles de color vermellós , sense cap valor comercial. Les partícules que penetren entre el mantell i la closca provoquen de vegades la formació, per part de les cèl·lules de l’epiteli exterior del mantell, d’un sac de perles que segregarà substàncies disposades en fines capes concèntriques al voltant del nucli format pel cos estrany (Vicente i Moreteau, 1991).

S’estima avui que les grans nacres en bones condicions poden viure probablement més de 40 anys.

Mortalitat massiva de Pinna nobillis (Font: Agència Francesa per a la Biodiversitat )

Des del 2016, un episodi de mortalitat massiva afecta la gran nacre del Mediterrani. Aquesta mortalitat va començar a la costa mediterrània d’Espanya on la mortalitat va arribar al 100% en algunes zones.

Un protozou paràsit, Haplosporidium pinnae , que es troba a la glàndula digestiva de les nacres és la causa de la mortalitat. El patogen afecta principalment a la gran nàcra Pinna nobilis i Pinna rudis , dues espècies presents a les aigües de la Mediterrània. Poc se sap del paràsit excepte que la seva proliferació augmenta amb l’escalfament de la temperatura de l’aigua .

La situació a l’octubre de 2018 va informar de la presència del paràsit a les nacres del golf d’Ajaccio, Cap Corse, Banyuls sur mer, a la badia de Ciotat, Alps Marítims i importants episodis de mortalitat registrats. S’han realitzat nombrosos informes per part dels gestors d’espais marines protegides, molts a la costa mediterrània i a Còrsega (reserva natural de Cerbère Banyuls, Parc Natural Marí de Cap Corse, Parc Marí del Golf del Lleó, Parc Nacional de Calanques i Port-Cros, espai Natura 2000). de la Corniche del Var). També s’estan realitzant anàlisis sobre nacres d’altres sectors (Boques de Bonifacio, Baie de Calvi, Port de Villefranche, etc.).

Davant d’aquest fenomen, l’Agència Francesa de Biodiversitat i els principals representants (científics, gestors d’espais marines protegides, serveis de l’Estat, establiments públics, etc.) han posat en marxa una sèrie d’accions:

• La identificació i seguiment dels brots de resistència al paràsit -com les zones de llacunes- en particular a través de la xarxa de gestors d’espais marines protegides. Això passa principalment per observar les nacres encara vives, comprendre els seus mecanismes de resistència o resiliència i reforçar-ne el seguiment.
• La col·lecció de nacres saludables per a la seva conservació en aquaris. Aquest projecte està en marxa actualment des de l’observatori de Banyuls, que compta amb les instal·lacions i l’assistència dels agents de la Reserva Natural i Cerbère-Banyuls i el Parc Natural Marí del Golf del Lleó. L’objectiu és portar una cinquantena d’individus per intentar garantir la conservació de les espècies a l’aquari.
• S’està estudiant la transferència de nàcres a una major profunditat , en aigües més fresques, per garantir-ne les possibilitats de supervivència o per afavorir la seva resiliència davant paràsits en aigües més fresques. El Parc Nacional de Calanques i la comunitat de municipis del golf de St Tropez són candidats a l’experiment, així com el Departament de Medi Ambient de Mònaco a les seves aigües.
• La recollida de larves per a la reimplantació al medi . L’Institut Paul Ricard ja ha fet aquest tipus de recollida i ha pogut reubicar persones amb èxit a la llacuna d’Embiez, classificada com a espai Natura 2000.

Normativa

Pinna nobilis ha estat inclosa al registre de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).En perill crític (CR) després de la mortalitat massiva per Haplosporidium pinnae .

Es troba a la llista d’ invertebrats la “destrucció, captura o retirada, naturalització o, vius o morts, transport, venda ambulant, posada en venda, venda o compra” està prohibida (decret de 26 de novembre de 1992).

També es cita en la legislació comunitària (annex IV de la directiva d’hàbitat 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres).

Finalment, apareix a l’annex II de la convenció de Barcelona (1995) que enumera les espècies mediterrànies en perill d’extinció.

ESPECIES SIMILARS

Una espècie relacionada, Pinna rudis ( Nacre aspre) de color marró pardo, té escates grans i gairebé no supera els 30 a 40 cm. El seu hàbitat és rocós i la seva distribució és principalment l’oceà Atlàntic occidental tropical. És força rar al Mediterrani. Es pot confondre amb individus joves de nacre gran (cal tenir en compte que aquests individus joves de nacre punxeguda s’han descrit erròniament amb el nom de P. squamosa , que és per tant sinònim de P. nobilis ). Les superfícies exteriors de P. rudis estan moblades amb només mitja dotzena de costums (una vintena a P. nobilis ). L’interior de les vàlvules de P. rudisté dos lòbuls nacarats de mida comparable, mentre que a P. nobilis el lòbul ventral és més llarg.

Atrina fragilis és una espècie petita (de 20 a 30 cm) que no es pot confondre amb Pinna nobilis . Les seves dues vàlvules triangulars tenen una superfície llisa i brillant. És present a l’Atlàntic oriental, des de les costes angleses fins al Senegal, així com a la Mediterrània (Camarga), sobre fons fangosos o sorrencs força profunds (30 a 600 m). La zona nacarada dins de les vàlvules és única.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), BIVALVA (CLASSE), PTEROIDA (ORDRE), PINNIDAE (FAMÍLIA), PINNA NOBILIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere