COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Bivalve. Sembla un muscle molt gran
- Enganxat verticalment al sediment
- Gran mida fins a 1 metre
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Pinna nobilis Linaeus (1758)
Nom comú: Nacre (CA), Nacra (ES), Grande nacre (FR), Fan mussel (GB)
Grup: Mol.lusc
Tipus paisatge:Immersió en praderia. Fons sorrencs o arenosos-fangosos, prats de posidònia o anguila.
Fondària: A partir de 3m
Mides: Fins a 1 m
Distribució geogràfica: Es troba al Mediterrani, a l’Atlàntic oriental des de Bretanya. Existeixen diverses subespècies de color lleugerament diferent.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Es trobava per tot el nostre litoral català. N’hem vist de mortes a l’Ametlla de Mar i dins el derelicte Dragonera. Però estàn confirmades del 2021 al 2024 avistaments a Sant Carles de la Ràpita, Ametlla de Mar, Cambrils, Torredembarra, Comaruga, Cubelles, a Mataró, Blanes, Lloret de mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Palamós, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Bivalve amb forma triangular amb un extrem en punta enterrada en el sediment (fins a la meitat de la màxima) i un extrem posterior arrodonit. Les superfícies exteriors de les vàlvules estan plenes de petites espines en forma de canaló que desapareixen en els individus més grans. Estan moblades amb una vintena de vestuaris radiants (costelles petites, ratlles). L’interior de les vàlvules és llis, brillant, nacrat, de color marró, l’exterior és marró.
És el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani (i un dels més grans del món amb cloïsses gegants tropicals): pot superar 1 metre i viure 40 anys.
Les nacres s’implanten al sediment i s’inclinen cap al corrent. Filtren els seus aliments: partícules vives (plàncton) o mortes (matèria orgànica). Les nacres filtren 6,5 litres d’aigua cada 24 hores. Tenen un metabolisme lent en comparació amb els musclos (100 L/24h) o les ostres (40 L/24h).
P. nobilis és un animal hermafrodita successiu amb maduració asíncrona. L’època de cria a les nostres costes dura de juny a agost.
El nacre gran és un substrat ideal per a molts organismes epibiòtics com les ascidies (p. ex. Halocynthia papillosa), les algues (p. ex. Acetabularia acetabulum) o altres bivalves com l’ostra plana (Ostrea edulis).
P. nobilis acull entre les seves valves un simbiont, el crustaci decàpode Nepinnotheres pinnotheres. Sembla que ella li proporciona partícules de nutrients a canvi de ser advertit dels possibles perills. La gamba comensal Pontonia pinnophylax pot substituir Nepinnotheres i allotjar-se per parelles al cor de les brànquies.
Explotada durant molt de temps pels romans que teixien roba amb el seu byssus i feien botons amb la seva nacre (a Calàbria, Sicília i l’illa de Malta), avui està amenaçada per la regressió de les herbes marines de les fanerògames marines, per les àncores d’embarcacions que li trenquen la closca i de submarinistes amants dels records. A més dels humans, els seus principals depredadors són l’orada (Sparus aurata) i el pop (Octopus vulgaris).
Els filaments del biso, fixat en els grans de sorra, i el peu permeten P. nobilis a mesura més o menys important. Ajagut a la sorra, la nacre és capaç de recuperar-se i replantar (Recuperació de Pinna nobilis en un medi controlat – De Gaulejac i Vicente, 1990). P. nobilis pot segregar perles de color vermellós, sense cap valor comercial. Les partícules que penetren entre el mantell i la closca provoquen de vegades la formació d’un sac de perles que segregarà substàncies disposades en fines capes concèntriques al voltant del nucli format pel cos estrany (Vicente i Moreteau, 1991).
S’estima avui que les grans nacres en bones condicions poden viure probablement més de 40 anys.
Mortalitat massiva de Pinna nobilis (Font: Agència Francesa per a la Biodiversitat)
Des del 2016, un episodi de mortalitat massiva afecta la gran nacre del Mediterrani. Aquesta mortalitat va començar a la costa mediterrània d’Espanya on la mortalitat va arribar al 100% en algunes zones.
Un protozou paràsit, Haplosporidium pinnae, que es troba a la glàndula digestiva de les nacres és la causa de la mortalitat. El patogen afecta principalment a la gran nàcra Pinna nobilis i Pinna rudis, dues espècies presents a les aigües de la Mediterrània. Poc se sap del paràsit excepte que la seva proliferació augmenta amb l’escalfament de la temperatura de l’aigua.
La situació a l’octubre de 2018 va informar de la presència del paràsit a les nacres del golf d’Ajaccio, Cap Corse, Banyuls sur mer, a la badia de Ciotat, Alps Marítims i importants episodis de mortalitat registrats. S’han realitzat nombrosos informes per part dels gestors d’espais marins protegits, molts a la costa mediterrània i a Còrsega (reserva natural de Cerbère Banyuls, Parc Natural Marí de Cap Corse, Parc Marí del Golf del Lleó, Parc Nacional de Calanques i Port-Cros, espai Natura 2000 de la Corniche del Var). També s’estan realitzant anàlisis sobre nacres d’altres sectors (Boques de Bonifacio, Baie de Calvi, Port de Villefranche, etc.).
Davant d’aquest fenomen, l’Agència Francesa de Biodiversitat i els principals representants (científics, gestors d’espais marins protegits, serveis de l’Estat, establiments públics, etc.) han posat en marxa una sèrie d’accions:
- La identificació i seguiment dels brots de resistència al paràsit -com les zones de llacunes- en particular a través de la xarxa de gestors d’espais marins protegits.
- La col·lecció de nacres saludables per a la seva conservació en aquaris.
- S’està estudiant la transferència de nàcres a una major profunditat, en aigües més fresques, per garantir-ne les possibilitats de supervivència o per afavorir la seva resiliència davant paràsits en aigües més fresques.
- La recollida de larves per a la reimplantació al medi. L’Institut Paul Ricard ja ha fet aquest tipus de recollida i ha pogut reubicar persones amb èxit a la llacuna d’Embiez, classificada com a espai Natura 2000.
Normativa
Pinna nobilis ha estat inclosa al registre de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). En perill crític (CR) després de la mortalitat massiva per Haplosporidium pinnae.
Es troba a la llista d’invertebrats la “destrucció, captura o retirada, naturalització o, vius o morts, transport, venda ambulant, posada en venda, venda o compra” està prohibida (decret de 26 de novembre de 1992).
També es cita en la legislació comunitària (annex IV de la directiva d’hàbitat 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres). a l’annex II de la convenció de Barcelona (1995) que enumera les espècies mediterrànies en perill d’extinció.
ESPECIES SIMILARS
La Pinna rudis, coneguda com a nacre aspre, es distingeix pel seu color marró pàl·lid i per les seves característiques escates grans. Aquesta espècie és de mida més petita que Pinna nobilis, amb una longitud que no supera els 30 a 40 cm. El seu hàbitat preferent és rocós i es distribueix principalment a l’oceà Atlàntic occidental tropical. Encara que és poc comuna al Mediterrani, es pot confondre amb individus joves de Pinna nobilis. Aquests joves exemplars han estat descrits erròniament com P. squamosa, un nom que ara es considera sinònim de P. nobilis.
En comparació amb P. nobilis, les superfícies exteriors de P. rudis tenen només mitja dotzena de costelles, en lloc de la vintena característica de P. nobilis. A l’interior, les vàlvules de P. rudis tenen dos lòbuls nacrats de mida comparable, mentre que en P. nobilis el lòbul ventral és més llarg.
D’altra banda, l’espècie Atrina fragilis és una nacre més petita, amb una longitud d’entre 20 i 30 cm, que es diferencia clarament de Pinna nobilis. Les seves dues vàlvules triangulars tenen una superfície llisa i brillant. Atrina fragilis és present a l’Atlàntic oriental, des de les costes angleses fins al Senegal, i també es troba a la Mediterrània (a la regió de la Camarga), preferint fons fangosos o sorrencs profunds, entre els 30 i 600 m de profunditat. La seva zona nacrada a l’interior de les vàlvules és única, cosa que la distingeix d’altres espècies del mateix gènere.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), BIVALVA (CLASSE), PTEROIDA (ORDRE), PINNIDAE (FAMÍLIA), PINNA NOBILIS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Pinna Nobilis? Fixa’t en la gran mida d’aquest bivalve, que pot arribar fins a 1 metre de llargada. Visualment, té una forma triangular i s’assembla a un muscle molt gran, situant-se verticalment en el sediment, amb una part enterrada. Les vàlvules tenen un aspecte particular: externament, són marrons amb espines petites que desapareixen amb el creixement, mentre que l’interior és nacrat i brillant. Aquesta espècie, la Pinna nobilis, habita principalment en fons sorrencs o prats de posidònia del Mediterrani, i la seva presència és més fàcil d’observar a partir de 3 metres de fondària.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España