Phycis phycis | Mòllera de roca

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos de color marró, més clar al cos i més fosc a les aletes.
• Un barbó sota el mentó.Aletes pelvianes en forma de filaments bifurcats.
• Dues aletes dorsals arrodonides: la primera petita i la segona llarga fins a la cua.
• Aleta caudal arrodonida.
• Voraviu blanc a les aletes dorsals, anals i caudal.
• Ulls foscos (marró i negre), situats cap a la part frontal del cap.
• No es posa sobre el fons: sol estar immòbil en llocs foscos, però sense tocar el terra.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Phycis phycis (Linnaeus, 1766)
Nom comú: Mòllera de roca, Mostela de roca, Mostella (CA), Brótola de roca, Barbada de altura, Mostella, Bacaladilla de roca (ES), Mostelle de roche, Mostelle brune, Molla de roca (FR), Forkbeard, Greater forkbeard (GB), Musdea, Mostella, Mùstela di scoglio (I), Gabeldorsch, Gabelbart (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: La Mòllera de roca habita en fons rocosos, coves, esquerdes i zones de coralligèn, on troba refugi durant el dia. És freqüent en esculls artificials i altres estructures submergides que proporcionin foscor. De costums nocturns, es manté amagada durant el dia i es torna activa a la nit per caçar. Evita els fons sorrencs o fangosos, preferint sempre ambients amb abundants amagatalls.
Fondària: La Mòllera de roca es pot trobar bussejant a partir dels 10-15 metres de profunditat, especialment en zones rocoses amb coves i esquerdes.

En general, pot habitar fins als 400 metres de fondària, però és més comuna entre els 20 i 100 metres, on troba el seu hàbitat ideal en fons de coralligèn i esculls.
Mides: Bussejant, la Mòllera de roca es troba habitualment en mides d’uns 20-40 cm, tot i que els exemplars més grans són menys freqüents a poca fondària.

Pot arribar fins als 60 cm de longitud, però aquestes mides màximes són més comunes en individus que viuen a majors profunditats.
Distribució geogràfica: La Mòllera de roca (Phycis phycis) es distribueix principalment pel Mediterrani i l’Atlàntic Est, des de la costa francesa fins al Cap Verd. La trobem a les costes de països com França, Itàlia, Espanya i altres regions mediterrànies, així com a l’Atlàntic, des de la península Ibèrica fins a Marroc i Algèria. Prefereix zones rocoses i fons marins amb abundants refugis, en profunditats que varien entre els 20 i 100 metres.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Calafell, Cunit, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Mòllera de roca (Phycis phycis) és un peix de cos allargat i oblong, amb una coloració que va del marró clar al fosc en el cos, i una tonalitat més fosca a les aletes. Es pot identificar fàcilment pel barbó sota el mentó i les aletes pelvianes en forma de filaments bifurcats. La primera aleta dorsal és petita i arrodonida, mentre que la segona s’estén per tot el cos fins a la cua, que també és arrodonida. Les aletes anals, dorsals i caudal tenen un voraviu blanc al seu extrem. Aquests peixos poden arribar fins als 60 cm de longitud, tot i que les mides habituals són d’entre 20 i 40 cm.

Hàbitat
La Mòllera de roca habita en fons rocosos, coves, esquerdes i zones coral.lígenes, on es pot amagar durant el dia. Prefereix les zones submarines fosques i sovint es troba en esculls artificials o altres estructures que ofereixin refugis. És una espècie que evita els fons sorrencs o fangosos, i a la nit es fa més activa per cercar aliment. Pot habitar des de profunditats de 20 metres fins a 400 metres, però és més comuna entre 20 i 100 metres.

Alimentació
La Mòllera de roca és un depredador nocturn, i la seva dieta es basa principalment en crustacis, cucs i altres petits peixos. Durant la nit, s’activa per buscar aliment entre les esquerdes i coves rocoses, on es camufla durant el dia. La seva alimentació es compon d’organismes que habiten en aquests ambients submarins foscos.

Reproducció
La Mòllera de roca es reprodueix entre gener i maig, amb la posta d’ous tenint lloc durant aquest període. Les larves són planctòniques, el que significa que flotaran lliurement a l’aigua abans d’assentar-se en fons rocosos més adequats. Aquest procés fa que les poblacions es puguin dispersar a través de les corrents marines.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha algunes espècies similars a la Mòllera de roca (Phycis phycis) que podrien portar a confusió al Mediterrani:

1. Gaidropsarus mediterraneus (Mostel): Aquest peix també té un barbó sota el mentó, com la Mòllera de roca, però es diferencia per tenir tres barbillons (un mentonier i dos sobre el nas). A més, sol estar reposat sobre el fons i té el cos més allargat.
2. Trident (Raniceps raninus): És un peix més fosc, amb una primera aleta dorsal extremadament reduïda, i es pot confondre amb la Mòllera de roca en zones compartides. Té una distribució similar, però és fàcilment distingible per la seva forma i color més intens. Aquest es troba a l’Atlàntic Nord.
3. Capellà fosc (Trisopterus luscus): Tot i que no és tan comú al Mediterrani, pot ser confós amb la Mòllera de roca per la seva aparença similar, però el Capelan té tres aletes dorsals i dues anals, mentre que la Mòllera de roca només en té dues de cada.
4. Phycis blennoides (Mòllera de fang): Aquesta espècie té algunes semblances amb la Mòllera de roca, però es pot distingir per les taques fosques a l’extrem de la primera aleta dorsal i al centre de la segona. Es troba en fons més sorrencs i fangosos, a una profunditat superior a la de la Mòllera de roca.

Així que, tot i que aquestes espècies tenen algunes similituds, la Mòllera de roca es pot distingir per les seves característiques úniques, com el barbó sota el mentó, la forma del cos i les aletes pelvianes bifurcades.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), GADIFORMES (ORDRE), PHYCIDAE (FAMÍLIA), PHYCIS PHYCIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere