Espècies Marines del Mediterrani

Phallusia fumigata | Ascidi negre

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Ascidia negra solitària
  • Vertical o estirada al costat esquerre
  • Les que estan ajagudes tenen com un ventre.
  • Túnica cartilaginosa, gruixuda
  • Sifons separats

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Phallusia fumigata (Grube, 1864)
Nom comú: Ascidi negre (CA), ascidia negra (ES), ascidie noire, phallusie noire (FR), Black sea-squirt (GB), Ascidia verde (I), schwarze Warzenseescheide (D)
Grup: 
Tipus paisatge: A aquesta ascidia li agraden els fons durs i coral·lígens, però també les zones sorrenques o fangoses (forma “típica”) on s’enganxa a petxines o pedres. Present des dels primers metres, es troba a grans profunditats. A diferència de Phallusia mamillata , no és present a les llacunes costaneres. També l’hem trobat en derelictes
Fondària: De 4 m a grans profunditats.
Mides: 8 a 15 cm
Distribució geogràfica: Observada principalment a la Mediterrània, aquesta ascidia negra solitària té la seva distribució centrada al golf de Nàpols, l’Adriàtic i Sicília. També és present a l’Atlàntic Nord i al Canal de la Mànega

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Phallusia fumigata arriba a una alçada màxima de 8 cm (variant) a 15 cm (tipus) segons la regió. Té una túnica gruixuda i cartilaginosa d’un color que pot anar des del verd glauc (variant) fins al negre antracita opac (tipus). Aquesta ascidia està fermament enganxada al substrat a la seva base i apareix erecta (típica) o “ajaguda” al costat esquerre (variant). Ventruda a la seva part inferior, la seva túnica no mamònica (a diferència de Phallusia mamillata) té nombroses protuberàncies per a la forma “variant”, mentre que la forma “típica” és més sovint llisa. Ambdues formes són nues, sense epibiont. Clarament separats, els sifons se situen a la part superior per al bucal i al nivell del terç inferior per al cloacal. El sifó oral té 8 lòbuls, mentre que el cloacal només en té 6.

Com altres tunicats, és un animal filtrador. L’aigua carregada de nutrients entra al sifó oral. Aquest últim està equipat amb una corona de tentacles sensorials. Per contracció, són capaços de bloquejar l’entrada a objectes massa grans. El líquid que ha penetrat a l’animal s’obre dins d’un sac branquial, després es porta al nivell d’escletxes anomenades diéresis. Després passa a la cavitat peribranquial, després surt pel sifó cloacal.
Les partícules es retenen a nivell de les escletxes del filtre i estan recobertes de moc, constituint el conjunt un agregat de nutrients que és transportat pel batec dels cilis cap a l’estómac a través de l’esòfag. La digestió es facilita per l’acció d’una glàndula digestiva adherida a ella. Després de passar per l’intestí, els residus de la digestió s’evacuen a través d’una obertura de l’anus al sifó cloacal.

La reproducció és sexual. Els òvuls són fecundats per espermatozoides. Produeixen una larva semblant a un capgròs equipat amb un eix: la corda, equivalent a una columna vertebral. La larva s’adhereix ràpidament al substrat per tal de transformar-se gradualment en la forma adulta. Durant aquest canvi d’aparença, la cua i la corda retrocediran.

ESPECIES SIMILARS

Possible confusió amb els exemplars foscos de Phallusia mamillata, però aquest últim mai és tan negre i en general arriba a una mida més gran que P. fumigata. en canvi P. fumigata és molt més suau al tacte que P. mamillata.
No es pot excloure la confusió amb una esponja, però la forma i la posició característica dels sifons ajudaran a la identificació.
Ascidia conchilega: aquesta ascidia, de color verdós translúcid, mostra un cos ovalat allargat fermament enganxat a pedres o petxines al costat esquerre. el sifó oral és terminal i el sifó cloacal dos terços de la longitud del cos posterior. A la nostra costa no s’ha trobat, per ara.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ASCIDIACEA (CLASSE), PHLEBOBRANCHIA (ORDRE), ASCIDIIAE (FAMÍLIA), PHALLUSIA FUMIGATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta al derelicte Dragonera 12/05/24
Fotografia feta per Eduard Marques el 01/24 a Catalunya i publicada a GBIF
Fotografia feta per Sylvain Le Bris el 08/23 a Colera i publicada a GBIF
Fotografia extreta del perfil de Christophe Quintin a Flickr
POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF