Espècies Marines del Mediterrani

Phallusia fumigata | Ascidi negre

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Ascidia negra solitària
  • Vertical o estirada al costat esquerre
  • Les que estan ajagudes tenen com un ventre.
  • Túnica cartilaginosa, gruixuda
  • Sifons separats

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Phallusia fumigata (Grube, 1864)
Nom comú: Ascidi negre (CA), ascidia negra (ES), ascidie noire, phallusie noire (FR), Black sea-squirt (GB), Ascidia verde (I), schwarze Warzenseescheide (D)
Grup: Tunicats
Tipus paisatge: A aquesta ascidia li agraden els fons durs i coral·lígens, però també les zones sorrenques o fangoses (forma “típica”) on s’enganxa a petxines o pedres. Present des dels primers metres, es troba a grans profunditats. A diferència de Phallusia mamillata , no és present a les llacunes costaneres. També l’hem trobat en derelictes
Fondària: De 4 m a grans profunditats.
Mides: 8 a 15 cm
Distribució geogràfica: Observada principalment a la Mediterrània, aquesta ascidia negra solitària té la seva distribució centrada al golf de Nàpols, l’Adriàtic i Sicília. També és present a l’Atlàntic Nord i al Canal de la Mànega

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Phallusia fumigata és una ascídia (tunicada) que pot arribar a una alçada màxima de 8 cm en la seva variant més petita i fins a 15 cm en el tipus estàndard, segons la regió on es trobi. El seu cos es cobreix amb una túnica gruixuda i cartilaginosa que pot variar de color des del verd glauc (variant) fins al negro antracita opac (tipus). Aquesta ascídia està fermament adherida al substrat per la seva base i pot aparèixer de manera erecta (forma típica) o ajaguda cap al costat esquerre (variant).

A la seva part inferior, la túnica de Phallusia fumigata és ventruda, i no presenta mamelons com altres espècies com Phallusia mamillata. En la forma variant, la túnica té numeroses protuberàncies, mentre que la forma típica és més llisa. Ambdues formes no tenen epibionts, és a dir, no estan cobertes per altres organismes.

Els sifons de l’animal estan situats de manera separada: el sifó oral es troba a la part superior del cos i està equipat amb una corona de tentacles sensorials; el sifó cloacal es localitza al terç inferior del cos. El sifó oral té 8 lòbuls, mentre que el cloacal n’hi ha 6.

Com totes les tunicades, Phallusia fumigata és un animal filtrador. L’aigua carregada de nutrients entra pel sifó oral i és filtrada. Els tentacles sensorials ajuden a bloquejar objectes massa grans. L’aigua que entra passa primer pel sac branquial, després es filtra a través d’escletxes anomenades dièresis i finalment circula per la cavitat peribranquial. Un cop filtrada, l’aigua surt pel sifó cloacal, portant amb ella les partícules no desitjades.

Les partícules que es retenen a les escletxes del filtre es cobreixen de moc i s’acumulen com un conjunt de nutrients que, gràcies al batec dels cilis, es dirigeixen cap a l’estómac a través de l’esòfag. La digestió és ajudada per una glàndula digestiva adherida al cos. Els residus digestius es processen i, després de passar pel intestí, són expulsats a través de l’anus, que s’obre al sifó cloacal.

En quant a la reproducció, Phallusia fumigata és sexual. Els òvuls són fecundats per espermatozoides externament. La fecundació produeix una larva semblant a un capgròs, amb un eix que equival a una corda dorsal, una estructura similar a una columna vertebral. Aquesta larva s’adhereix ràpidament al substrat i, a mesura que es transforma en la forma adulta, la cua i la corda dorsal desapareixen progressivament.

ESPECIES SIMILARS

Possible confusió amb els exemplars foscos de Phallusia mamillata, però aquest últim mai és tan negre i en general arriba a una mida més gran que P. fumigata. en canvi P. fumigata és molt més suau al tacte que P. mamillata.
No es pot excloure la confusió amb una esponja, però la forma i la posició característica dels sifons ajudaran a la identificació.
Ascidia conchilega: aquesta ascidia, de color verdós translúcid, mostra un cos ovalat allargat fermament enganxat a pedres o petxines al costat esquerre. el sifó oral és terminal i el sifó cloacal dos terços de la longitud del cos posterior. A la nostra costa no s’ha trobat, per ara.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ASCIDIACEA (CLASSE), PHLEBOBRANCHIA (ORDRE), ASCIDIIAE (FAMÍLIA), PHALLUSIA FUMIGATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta al derelicte Dragonera 12/05/24
Fotografia feta per Eduard Marques el 01/24 a Catalunya i publicada a GBIF
Fotografia feta per Sylvain Le Bris el 08/23 a Colera i publicada a GBIF
Fotografia extreta del perfil de Christophe Quintin a Flickr
PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Phallusia fumigata? Fixa’t en les següents característiques: té una forma vertical o estirada, i si es troba ajaguda, presenta un ventre prominent. El seu cos està cobert per una túnica gruixuda i cartilaginosa, amb un color que varia entre verd glauc (variant) i negro antracita opac (tipus estàndard). Els sifons estan separats, amb el sifó oral situat a la part superior del cos i el sifó cloacal més a baix. Aquesta ascídia pot mesurar entre 8 i 15 cm, depenent de la seva forma i la regió on es trobi. A diferència d’altres espècies, no presenta mamelons a la seva base, i la túnica de la variant és més protuberant mentre que la forma típica és més llisa. Fixa’t també que es troba adherida al substrat, generalment en fons durs, zones coral·lígenes o sorrenques.

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF