Gulosus aristotelis | Corb marí emplomallat

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Talla i forma. Ocells relativament petits, amb cos compacte i coll llarg i prim.
• Plumatge. Predominantment negre amb un reflex verdós o blavós; els adults presenten zones blanques a les galtes i al flanc durant la temporada de cria.
• Cap i bec. Cap petit amb bec llarg i corbat cap avall, de color grisós amb punta més fosca.
• Potes i peus. Potes negres, amb peus palmats característics de les espècies nedadores.
• Ocell en vol. Vol recte i ràpid, amb batre d’ales potent; el coll sol estar estirat.
• Hàbitat. Costaner, prefereix penya-segats rocosos i zones de mar obert properes a la costa per alimentar-se de peixos.
• Comportament. Sol nedar submergit buscant preses i es veu sovint reposant amb les ales esteses per assecar-se després de la immersió.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Gulosus aristotelis (Linnaeus, 1761)
Nom comú: Corb marí emplomallat (CA), Cormorán moñudo (ES), Cormoran huppé (FR), European Shag (GB), Cormorano dal ciuffo (I), Krähenscharbe (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: Habita principalment zones costaneres rocoses, on els penya-segats i esculls proporcionen punts per descansar i reproduir-se. Prefereix paisatges oberts amb presència de mar obert i aigües clares, que li permeten caçar peixos amb facilitat, alternant períodes de submersió i moments aèrials sobre les roques o el mar. El seu entorn combina elements marins i costaners, amb escletxes i repunts rocosos que ofereixen refugi i llocs adequats per assecar-se després de la immersió.
Fondària: Es capbussa al voltant de 20 a 30 metres.
Mides: Longitud del cos: Entre 68 i 78 cm. Envergadura d’ales: Entre 100 i 110 cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució costanera al llarg de l’oceà Atlàntic nord-oriental i el mar Mediterrani occidental. Ocupa zones rocoses i penya-segats de costa oberta, especialment on hi ha abundància de peixos propers a la superfície. La seva presència és més concentrada en àrees amb colònies reproductores establertes, però fora de la temporada de cria pot dispersar-se localment al llarg de la costa buscant aliment.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses i El Port de la Selva.

DESCRIPCIÓ

És un ocell de mida mitjana, amb un cos compacte i coll llarg i prim. El seu plomatge és predominantment negre amb reflexos verdosos o blavosos, i els adults presenten zones blanques a les galtes i els flancs durant la temporada de cria. El cap és petit amb un bec llarg i corbat cap avall, de color grisós amb la punta més fosca, i les potes són negres amb peus palmats característics de les espècies nedadores. L’envergadura de les ales és d’uns 100–110 cm i la longitud del cos varia entre 68 i 78 cm.

Hàbitat

Prefereix zones costaneres rocoses amb penya-segats i esculls, combinant elements marins i terrestres que li ofereixen punts per descansar, reproduir-se i assecar-se després de la immersió. Necessita aigües clares prop del litoral per facilitar la caça de peixos.

Alimentació

Es submergeix per capturar peixos, generalment fins a 20–30 metres de profunditat, tot i que de manera excepcional pot arribar a uns 45 metres. Alterna períodes de caça submergit amb moments a la superfície o reposant sobre les roques.

Reproducció

Construeix el niu a penya-segats i zones rocoses, utilitzant materials com algues i branques. La femella sol pondre entre 2 i 4 ous, i ambdós progenitors participen en la incubació i l’alimentació dels polls fins que aquests són capaços de volar i caçar sols.

ESPECIES SIMILARS

Aquí tens una llista d’espècies similars al corb marí emplomallat (Phalacrocorax gulosus aristotelis) que poden portar a confusió i que també apareixen al Mediterrani:

Phalacrocorax carbo: Corb marí gran: més gran i amb plomatge negre uniforme, sense reflexos verdosos ni zones blanques a les galtes durant la cria.

Phalacrocorax pygmeus: Corb marí pigmeu: molt més petit, amb plomatge negre brillant i hàbitat similar en zones costaneres.

Gavia immer: Ànec de mar: pot confondre’s en vol amb ocells negres marins, però el bec és més recte i el vol diferent.

Morus bassanus: Fregata mediterrània (o boqueró): ocells marins de gran envergadura amb vol recte i rectilini; el color negre pot portar a confusió des de lluny, tot i que el comportament i la forma difereixen.

Si vols, puc fer-te una taula comparativa amb mesures, plomatge i trets distintius per reconèixer-los més fàcilment a camp.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), PELECANIFORMES (ORDRE), SULIDAE (FAMÍLIA), MORUS BASSANUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere