Percnon gibbesi | Cranc aranya

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cranc molt pla
• Closca gairebé quadrada, fins a 3,9 cm
• Taques grogues a les potes
• Potes amb espines a la vora frontal
• Molt poc profund a les roques

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Percnon gibbesi(H. Milne Edwards, 1853)
Nom comú: Cranc aranya(CA), Cangrejo araña, araña de marisco (ES), Crabe plat des oursins, crabe sourire, sally-pied-léger (FR), Nimble spray crab, Sally lightfoot crab (GB), Granchio subtropicale (I), Algenfressende Krabbe (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: Li agraden les costes rocoses, els molls dels ports i els ports esportius. S’amaga en esquerdes o petites cavitats. Agraeix especialment les roques cobertes d’algues calcàries. Es troba a la zona intermareal i als primers metres de profunditat. Els individus grans viuen més profunds que els petits.
Fondària: Fins a 6 m
Mides: 39 mm
Distribució geogràfica: El cranc aranya és originari de l’Atlàntic intertropical africà i nord-americà (present a les Índies Occidentals franceses) així com del Pacífic americà (present a l’illa de Clipperton). Recentment ha entrat a la Mediterrània per Gibraltar (espècie hercúlea) on es considera introduïda i invasora.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Calafat, Ametlla de mar, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Arenys de mar, Blanes, Tossa de mar, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, l’Escala i Cadaqués,

DESCRIPCIÓ

Aquest cranc és extremadament pla. La seva closca és quasi quadrada, amb les cantonades arrodonides, prim, quasi llis amb uns pocs tubercles tènues; amb prou feines és més llarg que ample, i la seva llargada arriba als 39 mm. Té tres dents al front i quatre dents anterolaterals punxegudes. Els ulls són grans i en forma de mongeta.

A les urpes, el merus i el carp són espinosos. Cada pota té una fila d’espines a la vora anterior del merus.

Hi ha un dimorfisme sexual feble: les urpes dels mascles són lleugerament desiguals i significativament més fortes que les de les femelles o els juvenils.

La lliurea de colors varia poc en funció de l’edat, el sexe i els individus. És marró-vermell o verd-bru. Les marques simètriques de color turquesa estan presents a cada costat d’una línia medio-dorsal del mateix color. El merus de cada pota ambulatòria té una banda mitjana de color turquesa. Té una banda de color groc brillant a les potes a l’articulació carp-propodi i propodi-dàctil. Hi ha una taca blau clar brillant a la part distal de l’isquii de les potes i una línia fina del mateix color que destaca la vora entre la cara dorsal i la cara ventral de la closca. Els pedoncles oculars i les pinces estan ornamentats. El color és més pàl·lid del costat ventral.

Aquest cranc és furtiu, molt viu i àgil, i és actiu durant el dia i té un pic d’alimentació al capvespre. És principalment un herbívor que utilitza les seves pinces per eliminar les algues vermelles calcàries, les algues filamentoses o la pel·lícula d’algues superficials de la qual s’alimenta. Ocasionalment, podria consumir macroalgues, pastures i cucs poliquets.

A l’Àfrica tropical, s’han reportat femelles ovígeres gairebé tot l’any. A la Mediterrània, s’han observat durant l’estació calorosa, de maig a setembre. El desenvolupament larvari inclou sis estadis zoeals i una megalopa. Les larves viuen relativament temps al plàncton, fet que permet la dispersió a llarga distància de l’espècie. Els juvenils (caparaçó de menys d’1,5 cm de llarg) es troben de octubre a març.

A la Mediterrània, aquest cranc aprecia especialment la presència d’eriçons de mar negre com l’Arbacia lixula (Linné, 1758).

Alguns peixos són coneguts com a depredadors d’aquest cranc a la Mediterrània: dèntols, llobarros, daurades, pagres. Convé afegir cefalòpodes com els pops i per què no també grans crustacis a aquesta llista de possibles depredadors.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha un total de set espècies al gènere Percnon, i aquestes espècies estan força a prop les unes de les altres. El cranc pla abreujat (Percnon abbreviatum), el cranc pla relacionat (Percnon afí) i el cranc pla Guinot (Percnon guinotae) es troben a tot l’Indo-Pacífic tropical i es poden veure a Mayotte, Nova Caledònia, Wallis i Futuna, Polinèsia Francesa.

Durant molt de temps, els científics han debatut la validesa de les dues espècies estretament relacionades, el cranc aranya (Percnon gibbesi) i el cranc pla d’ulls vermells (Percnon planissimum). Els informes a l’Atlàntic i a la Mediterrània d’aquesta darrera espècie corresponen realment a la primera. Es distingeixen aquestes dues espècies per:

• La longitud relativa del solc pelut fins a la vora superior del palmell de les urpes.
• Les longituds relatives de la segona i tercera dent anterolateral del carapace.

Les distribucions geogràfiques són diferents, amb P. gibbesi que es produeix a tot l’Atlàntic intertropical així com a les costes del Pacífic dels EUA, mentre que P. planissimum té una distribució indo-oest-pacífic.

A la Mediterrània, el cranc aranya possiblement es refereix a Percnon gibbesi, que és l’espècie més comuna en aquesta zona.ent es pot confondre amb espècies locals del gènere Pachygrapsus .

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), arthropoda (PHYLUM), malacostraca (CLASSE), decapoda (ORDRE), percnidae (FAMÍLIA), percnon gibbesi (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere