COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cranc molt pla
- Closca gairebé quadrada, fins a 3,9 cm
- Taques grogues a les potes
- Potes amb espines a la vora frontal
- Molt poc profund a les roques
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Percnon gibbesi(H. Milne Edwards, 1853)
Nom comú: Cranc aranya(CA), Cangrejo araña, araña de marisco (ES), Crabe plat des oursins, crabe sourire, sally-pied-léger (FR), Nimble spray crab, Sally lightfoot crab (GB), Granchio subtropicale (I), Algenfressende Krabbe (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: Li agraden les costes rocoses, els molls dels ports i els ports esportius. S’amaga en esquerdes o petites cavitats. Agraeix especialment les roques cobertes d’algues calcàries. Es troba a la zona intermareal i als primers metres de profunditat. Els individus grans viuen més profunds que els petits.
Fondària: Fins a 6 m
Mides: 39 mm
Distribució geogràfica: El cranc aranya és originari de l’Atlàntic intertropical africà i nord-americà (present a les Índies Occidentals franceses) així com del Pacífic americà (present a l’illa de Clipperton). Recentment ha entrat a la Mediterrània per Gibraltar (espècie hercúlea) on es considera introduïda i invasora.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Calafat, Ametlla de mar, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Arenys de mar, Blanes, Tossa de mar, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, l’Escala i Cadaqués,
DESCRIPCIÓ
Aquest cranc és extremadament pla. La seva closca és quasi quadrada amb les cantonades arrodonides, prim, quasi llis amb uns pocs tubercles tènues; amb prou feines és més llarg que ample, i la seva llargada arriba als 39 mm. Té tres dents al front i quatre dents anterolaterals punxegudes. Els ulls són grans i en forma de mongeta.
A les urpes, el merus i el carp són espinosos. Cada pota té una fila d’espines a la vora anterior del merus.
Hi ha un dimorfisme sexual feble: les urpes dels mascles són lleugerament desiguals i significativament més fortes que les de les femelles o els juvenils.
La lliurea de colors varia poc en funció de l’edat, el sexe i els individus. És marró-vermell o verd-bru. Les marques simètriques de color turquesa estan presents a cada costat d’una línia medio-dorsal del mateix color. El merus de cada pota ambulatòria té una banda mitjana de color turquesa. Té una banda de color groc brillant a les potes a l’articulació carp-propodi i propodi-dàctil. Hi ha una taca blau clar brillant a la part distal de l’isquii de les les potes i una línia fina del mateix color destaquen la vora entre la cara dorsal i la cara ventral de la closca. Els pedoncles oculars i les pinces estan ornamentats. El color és més pàl·lid del costat ventral.
Aquest cranc furtiu, molt viu i àgil és actiu durant el dia i té un pic d’alimentació al capvespre. És principalment un herbívor que utilitza les seves pinces per eliminar les algues vermelles calcàries, les algues filamentoses o la pel·lícula d’algues superficials de la qual s’alimenta. Ocasionalment podria consumir macroalgues, pastures i cucs poliquets.
A l’Àfrica tropical, s’han reportat femelles ovígeres gairebé tot l’any. A la Mediterrània s’han observat durant l’estació calorosa, de maig a setembre. El desenvolupament larvari inclou sis estadis zoeals i una megalopa. Les larves viuen relativament temps al plàncton, fet que permet la dispersió a llarga distància de l’espècie. Els juvenils (caparaçó de menys d’1,5 cm de llarg) es troben d’octubre a març.
A la Mediterrània, aquest cranc aprecia especialment la presència d’eriçons de mar negre com l’ Arbacia lixula (Linné, 1758).
Alguns peixos són coneguts com a depredadors d’aquest cranc a la Mediterrània: dèntols, llobarros, daurades, pagres; Convé afegir cefalòpodes com els pops i per què no també grans crustacis a aquesta llista de possibles depredadors.
ESPECIES SIMILARS
Hi ha un total de set espècies al gènere Percnon; aquestes espècies estan força a prop les unes de les altres. El cranc pla abreujat Percnon abbreviatum, el cranc pla relacionat Percnon afí i el cranc pla Guinot Percnon guinotae es troben a tot l’Indo-Pacífic tropical i es poden veure a Mayotte, Nova Caledònia, Wallis i Futuna, Polinèsia Francesa.
Durant molt de temps, els científics han debatut la validesa de les dues espècies estretament relacionades, el cranc aranya Percnon gibbesi i el cranc pla d’ulls vermells Percnon planissimum. Els informes a l’Atlàntic i al Mediterrani d’aquesta darrera espècie corresponen realment a la primera. Es distingeixen aquestes dues espècies
- per la longitud relativa del solc pelut fins a la vora superior del palmell de les urpes i
- per les longituds relatives de la segona i tercera dent anterolateral del carapace.
Les distribucions geogràfiques són diferents, amb P. gibbesi que es produeix a tot l’Atlàntic intertropical així com a les costes del Pacífic dels EUA, mentre que P. planissimum té una distribució indo-oest-pacífic.
A la Mediterrània, el cranc aranya possiblement es pot confondre amb espècies locals del gènere Pachygrapsus .
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), arthropoda (PHYLUM), malacostraca (CLASSE), decapoda (ORDRE), percnidae (FAMÍLIA), percnon gibbesi (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/mapa-localitzacio-percnon-gibbesi.jpg)
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/percnon-gibbesi-1024x768.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/percnon-gibbesi-1-1024x768.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/percnon-gibbesi-1024x768.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/percnon-gibbesi-1-1024x731.jpg)
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar el Percnon gibbesi? És un cranc molt aplanat amb la closca quadrada. Té una banda de color groc brillant en cada articulació. Es troba a molt poca profunditat.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España