COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Per la zona de l’Ametlla de mar, Almadrava, Tarragona, Mataró, Arenys de mar, Per la Costa Brava. Se l’ha vist a partir de Mataró cap amunt, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués i Port de la Selva,
DESCRIPCIÓ
És un mol·lusc sense closca, de forma aplanada i circular, amb taques marronoses fosques irregulars distribuïdes a l’atzar per tot el seu cos. Pot mesurar entre 5 i 15 centímetres de llargada en estat de repòs. Presenta una corona de 6 a 9 brànquies tripinnades de 1 cm de longitud a la part posterior de la zona dorsal envoltant l’anus. A sobre del cap hi ha un parell de rinòfors amb làmines sense ramificar. Al ventre té el peu, que és molt estret i no arriba a veure’s perquè està amagat sota el mantell. Tota la superfície superior del cos està recoberta de protuberàncies més o menys còniques que li donen una textura granulosa i aspra.
És freqüent a la costa atlàntica i a tota la Mediterrània, des de les aigües més superficials fins als 50 metres de profunditat, sobretot a llocs ombrívols poc il·luminats. Té preferència per viure en petits grups allà on hi ha esponges, concretament a l’esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta.
Es nodreix bàsicament de l’esponja Petrosia ficiformis mitjançant l’acumulació de petroformines a les seves glàndules digestives. Aquests productes químics provenen de l’esponja i, una vegada emmagatzemats, poden ser utilitzats pel nudibranqui com a sistema de defensa química. D’aquesta manera s’estableix una relació entre depredador i presa. També es pot trobar a vegades sobre Haliclona fulva, de la que també es podria alimentar.
El període de reproducció es comprèn entre els mesos de maig i agost. Aquests animals són hermafrodites, és a dir, presenten els dos sexes, el masculí i el femení, i duen a terme la fecundació creuada. Les postes poden contenir milions d’ous i les larves resultants passen primerament per una fase planctònica per donar lloc finalment a gasteròpodes joves.
Fins fa ben poc el nom científic d’aquesta espècie era Peltodoris atromaculata, però la majoria d’autors la consideren com la espècie Discodoris.
La seva coloració es coneix amb el nom de disruptiva, ja que permet el camuflatge de l’animal, de forma que es confon amb l’entorn.
Tant les brànquies com els rinòfors són òrgans retràctils que presenten sensibilitat a la pressió de les onades, de forma que s’escurcen davant de qualsevol pertorbació i només tornen a la seva longitud inicial de forma molt lenta.
Té la capacitat de perdre part del mantell en situacions de perill, encara que el seu principal sistema de defensa és la protecció per part de petites espícules situades a l’interior del mantell, a més del camuflatge per la seva coloració.
Fa relativament poc s’ha comprovat que les secrecions del mantell no són perilloses degut a que el seu pH és neutre.
ESPECIES SIMILARS
Degut a la seva coloració característica no presenten similituds amb cap altre organisme i generalment són fàcils de distingir.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), NUDIBRANQUIA (ORDRE), DISCODORIDIDAE (FAMÍLIA), PELTODORIS ATROMACULATA (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Peltodoris Atromaculata? Fixa’t en les següents característiques: és un nudibranqui de cos oval i aplanat, amb taques marrons fosques irregulars distribuïdes sobre un fons blanc. Pot mesurar entre 7 i 12 cm de longitud. Al seu dors, presenta una ploma branquial composta per brànquies tripinnades, i al cap, un parell de rinòfors blancs. Aquest nudibranqui sol viure en zones fosques i ombrejades del fons marí, especialment associat a esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta. La seva coloració disruptiva li permet camuflar-se perfectament amb l’entorn, dificultant la seva detecció.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España