Son tots els peixos craniats que tenen brànquies. La majoria son de sang freda, ectotèrmics (que regulen la seva temperatura a partir del medi ambient). Inclouen les mixines, les llamprees, els peixos cartilaginosos, els peisos ossis i tots els seus parents exints.
Estan dotats d’aletes, que permeten el seu moviment continu als mitjans aquàtics, i brànquies, amb les quals capten l’oxigen dissolt a l’aigua. Els peixos són abundants tant en aigua salada com en aigua dolça.
- Peixos ossis nedant en aigües obertes: Els osteictios o peixos ossis tenen aletes sostingudes per espines llargues. Els que viuen en aigües obertes, més aviat allunyats del fons, s’anomenen pelàgics.
- Família Caragnidae: Cavalles, sorells, cervioles,… tenen el cos força comprimit, sovint de color platejat, dues aletes dorsals i una cua bifurcada. Sovint una filera d’escates reforçades a cada costat del peduncle caudal.
- Família Mugilidae, com la llisa, tenen el cap ample i pla, boca petita, cos allargat, dues aletes dorsals ben separades i força curtes, línies longitudinals freqüents. Costaneres, les diferents espècies de mullet són difícils de reconèixer.Els moronids (llops, llobarros , etc.) tenen el cos esvelt, de color platejat, més fosc a la part dorsal. Les dues dorsals estan ben separades i la seva caudal només està lleugerament dentada. Els seus llavis estan plens.
- Tonyines, verats, … Els escòmbrids tenen el cos fusiforme, de secció gairebé cilíndrica, sovint platejat, de vegades amb dibuixos en forma de línies longitudinals o barres transversals. Presència de dues aletes dorsals, i petites aletes, les pínnules, alineades entre la segona dorsal i la caudal, i entre l’anal i la caudal, que és bifurcada.
- Els esfírènids (Barracudas, etc.) tenen el cos molt allargat, rematat per dues aletes dorsals ben diferenciades i acabat en una aleta caudal bifurcada. El cap és punxegut, amb una mandíbula inferior prominent. Sovint es veuen dents fortes i afilades.
- Sardines, anxoves, atherines, ,…
- Famílies de Caesionidae
- Peixos ossis nedant prop del fons: Els peixos ossis, o Osteichthyes, tenen aletes sostingudes per espines llargues. Aquí agrupem espècies que solen nedar prop del fons.
- Peixos ossis posats al fons i “Agnathes”:
- Els peixos ossis, o Osteichthyes, tenen aletes sostingudes per llargs raigs. Els que solen viure al fons, de vegades també enterrats al sediment o amagats a les escletxes, es descriuen com a bentònics.
- Hem optat per agrupar aquí altres organismes propers als “peixos”: les llamprees i els peixos mixina, antigament agrupats en “Agnathes”, és a dir, vertebrats sense mandíbules. Es tracta d’espècies paràsites, capaços d’unir-se als vertebrats (“peixos” o mamífers) que operen tant al fons com en aigües obertes.
Aquest gran grup he decidit dividir-los en tipus de fons per facilitar la búsqueda al bussejador que tingui la curiositat de buscar més informació del que pot trobar a l’aigua segons la zona de busseig. Alhora, també es pot buscar per taxonomia, nom comú o científic, al cercador de la pàgina.
FONS DE ROCA
Es tracta de fons durs, resistents a les marees i els corrents marins i que es corresponen a l’extensió subterrània del relleu rocós terrestre.
Ofereixen gran diversitat paisatgística. Esquerdes, recolzades, cavernes i viseres en les quals s’alberga una gran quantitat de vida, tant vegetal com animal. En la zona ben il·luminada destaca la coberta d’algues i la presència d’equinoderms, mol·luscos cefalòpodes i anèl·lids així com una gran varietat de peixos, des dels humils blènids i les abundants castanyoles, fins als grans meros i corvalls, entre altres.
FONS DE SORRA
Son fons tous o arenosos formats per petites partícules de diferents mides (arenes, graves, fang i restes de petxines) que han estat arrossegats pel vent, la dinàmica del mar o l’erosió del litoral i que varien en cada zona en funció de la predominància d’unes o altres arenes, el desgast del vent i l’aigua.
La sorra és un tipus de substrat que impedeix la fixació de les espècies que viuen adherides al sòl, a causa de la seva inestabilitat per la mobilitat. En aquest entorn només hi trobarem espècies que viuen dins la sorra o per sobre d’ella.
PRADERIA
Encara que les fanerògames marines s’instal·len majoritàriament sobre substrats sedimentaris, els hàbitats al fet que donen lloc difereixen notablement d’aquests, motiu pel qual s’han considerat de manera independent.
Malgrat el reduït nombre d’espècies de fanerògames marines (unes seixanta espècies a tot el món ), han adquirit una notable importància en els fons litorals, on constitueixen un dels ecosistemes més importants i característics de les mars temperades, coneguts genèricament amb el nom de prades marines.
En les costes espanyoles existeixen cinc espècies de fanerògames marines: Zostera marina, Zostera noltii, Cymodocea nodosa, Posidònia oceanica i Halophila decipiens.
AIGÜES OBERTES
La columna d’aigua, o domini pelàgic, està constituïda per la massa d’aigua que s’estén des de la superfície fins al fons. El conjunt d’organismes que viuen en el domini pelàgic es denomina pelagos, compost la seva vegada pel plàncton, que agrupa els organismes que són arrossegats passivament pels corrents, i el necton, format per aquells la capacitat natatòria dels quals els permet desplaçar-se, amb independència d’aquestes.
En el domini pelàgic domina el plàncton. El necton és una comunitat heterogènia, formada pels animals nedadors del sistema pelàgic, i constituïda fonamentalment per vertebrats (peixos, cetacis i rèptils marins), mentre que els invertebrats només estan representats per diversos cefalòpodes i per alguns crustacis